Llibert Fortuny |
Dimarts passat vam
assistir a una proposta interessantíssima dins del festival Mas i Mas a la sala
d’assaig de l’Orfeó Català del Palau de la Música. Es tracta d’un cicle de
concerts variadíssims anomenats Palau 30’ on en poc més de mitja hora músics de
tota índole presenten un tast de la seva obra. Dimarts era el torn de Llibert
Fortuny, un dels músics de jazz de casa nostra que més ens atrau per la seva
qualitat tècnica i la manera que té d’interpretar i estar al capdavant de molts
dels projectes musicals més innovadors.
L’espectacle que ens va
presentar el Llibert s’anomenava “I de cop... sol”. I és que efectivament tot
sol ens va oferir, com si estigués al saló de casa, un petit concert no
solament amb el saxo, sinó també amb l’Ewi (un veritable descobriment) i l’ordinador.
Un gran treball d’experimentació i improvisació, gravant el que està tocant,
reproduint-ho uns segons més tard i tornant a tocar a sobre de la gravació i
així successivament, amb la qual cosa es podien escoltar diversos instruments,
però amb un sol instrumentista. Una experiència molt interessant que el mateix
Llibert defineix com “la feina que faig a casa amb els elements que m’envolten,
és a dir, com treballo a la foscor”.
Toni Marsol, Isabel Rodriguez i Albert Casals amb la música i el vi com a protagonistes |
Canviant de registre, ahir
dimecres vam anar al CaixaForum de Barcelona on, en relació amb la temàtica de
l’exposició “Cellers, cooperativisme i modernisme”, proposaven un recital de
cant i piano a l’auditori a l’aire lliure, amb el títol de “El vi a l’òpera”.
La presentació va anar a càrrec de Marcel Gorgori, conegut divulgador de
l’opera i del vi en programes de radio i televisió.
El recital, amb un
auditori abarrotat de públic, va comptar amb Albert Casals (tenor), Isabel
Rodríguez (soprano), Toni Marsol (baríton) i Ricardo Estrada (piano). Es van
interpretar fragments d’òperes tan conegudes com l’Elisir d’amore de Donizetti,
la Cenerentola de Rossini, Rigoletto o la Traviata de Verdi i de la sarsuela
Château Margaux de Fernandez Caballero.
Va ser una vetllada molt
agradable, amb molt bones interpretacions i en un marc força interessant
malgrat el soroll dels cotxes que circulen per Montjuïc. D’aquí possiblement
l’amplificació electrònica que en circumstàncies normals no hauria estat
necessària.
I per arrodonir la
darrera setmana d’agost, demà al vespre ens esperen al Palau de la Música,
l’Andrea Motis i el Joan Chamorro Quintet amb Scott Robinson. Ja us ho
explicaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada