UNA DIADA DIFERENT?

Com cada any ens disposem a celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Aquest any la cosa es presenta força calenta, tant pel que fa a les reivindicacions nacionals com socials.

D’una banda hi ha els que donen per acabat un estat autonòmic centralista, ineficient i amb una distribució de la riquesa totalment injusta, i per l’altra els que creuen que encara hi ha marge de negociació per aconseguir un millor finançament i així poder pal·liar les cada dia més evidents mancances i discriminacions que pateix Catalunya. Dels que no són en cap d’aquest dos grups, és a dir, els partidaris de seguir tal i com estem ara, ja no en parlo, ja que aquests, els de sempre, voldrien que la “Diada” fos només una celebració folklòrica i descafeïnada.

Penso que la manifestació que es prepara a Barcelona per la tarda del dia 11 serà històrica, que hi assistiran milers i milers de ciutadans i que servirà perquè Europa i la resta del món visualitzin que aquí hi ha una vocació d’estat propi i un cansament de com s’administren els diners públics.

Manifestació del 10 de juliol de 2010

Però no ens enganyem, per molts milers que siguem, l’endemà dia 12 no passarà res, seguirem igual o com a molt haurem posat nerviosos a més d’un, però la cosa no anirà més enllà. Per què penso que no passarà res?, doncs senzillament perquè d’una banda no hi ha res en marxa que pugui canviar i quan dic res, vull dir res. Aquí el primer que necessitem és un hisenda pròpia, que tothom pagui els seus impostos a la hisenda pública catalana, començant per les grans corporacions.  Quan això s’hagi aconseguit, hem d’anar a la segona fase, administrar aquests diners i amb l’estructura política i administrativa que hi ha ara, no ho veig factible ni de bon tros. Polítics professionals, familiars i amics d’aquests “col·locats” a dit, despeses desproporcionades en tots els aspectes, això sí, funcionaris, classe mitja i pensionistes “pringant” per poder mantenir aquestes “castes”. Es fan retallades a les escoles i als ambulatoris però heu vist alguna retallada al Parlament?. La senyora presidenta  en declaracions a RAC1 ha dit que “ells” han ja han retallat molt els pressupostos del Parlament però això em sona igual que aquell diputat gallec que amb només 5.000€ mensuals no podia viure.

Davant d’això, ens diuen que si fóssim independents o tinguéssim un “pacte fiscal a la basca”, aniríem molt millor. Segur que sí, però també tinc clar que si tinguéssim més liquiditat, aquesta no serviria per millorar massa els problemes dels ciutadans sinó més aviat per a corregir “les retallades” que han patit parlamentaris, partits, sindicats i organitzacions empresarials (pobrets ho passen tan malament!).

La independència de Catalunya hauria de ser molt més que tot això. Hauria de ser perquè som una nació. Perquè sentim que formem part d’una cultura i una història diferent a la que ens han obligat a pertànyer per la força. Però és clar, per això es necessita una majoria parlamentària absoluta i, lamentablement, malgrat CEO’s i ANC’s, això no es dóna. Si la independència de Catalunya s’ha d’aconseguir bàsicament per motius econòmics, no anem bé. Només cal veure els resultats electorals. Quan vots creieu que aconseguirien ara els partits independentistes-sense- embuts en unes eleccions?, suposo que ho tornarem a comprovar aviat, perquè la situació actual ens abocarà a unes eleccions anticipades en qüestió de mesos. M’agradaria que d’una vegada  l’ambigüitat i el tacticisme quedessin arraconats i que els resultats fossin favorables a obrir un període que permetés a curt o mitjà termini una consulta amb un mínim de garanties. Però molt em temo que les coses no aniran per aquest camí. Tant de bo m’equivoqui!

No ens enganyem, actualment l’única opció que tenim és fer veure al món el que som i el que volem, i la manifestació de Barcelona hi contribuirà sens cap mena de dubte. Tant s’hi val si n’hi ha dos-cents mil, dos milions o vuitanta set mil "segons la policia", ningú dirà la xifra real perquè tampoc interessa a cap de les parts. És més, estic convençut que tothom, absolutament TOTHOM ja te fixada des de fa dies, una xifra bàsica de persones que diran que han assistit a la manifestació.

Per tant, del que es tractarà és de demostrar que hi ha gent, molta gent, que no vol seguir pel camí que ens obliguen a anar, que estem molt cansats i que som i volem ser catalans sense cap més afegitó. Que volem ser el proper estat d’Europa i que cada acte en què ho manifestem, com ja va succeir el 10 de juliol de 2010, és una passa més per aconseguir-ho.

Manifestació del 10 de juliol de 2010