FANTÀSTIC!!

Diana Damrau i Juan Diego Flórez

És una manera de definir el dia d’ahir. D’entrada, el retrobament amb bons amics vinguts de València per anar plegats al Liceu, però prèviament per dinar plegats amb altres amics i xerrar durant hores de tot, especialment, de música. Després, cap al Liceu falta gent, que és una manera de dir, perquè el teatre de la Rambla estava ple. No volia tornar a parlar de la Linda di Chamounix, l’òpera de Donizetti a la qual ja vam dedicar fa un dies una entrada, però se’m fa impossible després d’haver vist i escoltat el que va passar ahir, no tornar-ne a parlar encara que sigui breument.

Primer de tot vull dir que secundaris de luxe com Pietro Spagnoli  o Bruno de Simone em van agradar molt més que el dia de l’assaig general. Silvia Tro Santafé, va tornar a brillar a un nivell molt alt i Simón Orfila va seguir enlluernant amb la seva veu nítida de baix profund i el públic li va demostrar una vegada més la gran estima que li té.

Juan Diego Flórez va estar sensacional tant en els duets com en les àries en solitari. Amb veu ferma, clara i fraseig perfecte. Un autèntic luxe escoltar-lo i cal aprofitar totes les ocasions per fer-ho. Pel que fa a Diana Damrau, encara se’m posa la pell de gallina recordant el seu segon acte. Durant una hora llarga crec que només deixa de participar durant els 7 minuts que dura l’ària Linda! Si retirò... que Flórez interpreta meravellosament. La resta és un no parar de la soprano alemanya. Duets amb Silvia Tro, amb Flórez, amb Bruno de Simone, amb Pietro Spagnoli i per si no n’hi hagués prou, rematat amb una escena de bogeria antològica, d’aquelles que els afortunats que la vam escoltar, dubto que puguem oblidar. Sublim és un adjectiu que es queda molt curt davant l’actuació de Damrau, quina manera de cantar! Impressionant, o com diria un bon amic “de reclinatori”.

L’orquestra i el cor del Gran Teatre del Liceu van tornar a fer molt correctament la seva feina sota la sempre eficient direcció de Marco Armiliato. Sens cap mena de dubte, som davant d’un dels grans èxits de la temporada operística barcelonesa, i és que amb aquests cantants es fa molt difícil no gaudir. És impossible quedar-se indiferent i per això, tot i que m’havia proposat no fer-ho, n’he tornat a parlar.

Amb Simón Orfila, Silvia Tro, Marco Armiliato, Juan D.Flórez i Diana Damrau

CONTRACRÒNICA – Ahir també vam tenir ocasió d’accedir als camerinos després de la funció i saludar els cantants que hi havien participat. Simón Orfila, que ja sembla que ens coneguem de sempre, va estar simpàtic i divertit, cosa habitual en el cantant menorquí, i molt satisfet perquè se n’anava dos dies a Maó a passar el Nadal, tot i que el proper dimecres torna a dir “Missa” al Liceu. Silvia Tro Santafé, molt satisfeta per les mostres de suport del públic i emocionada que la recordéssim per la seva Cenerentola de fa unes temporades. Marco Armiliato molt atent va signar programes i es va fer fotos amb nosaltres. Juan Diego Flórez, igual, tot i que amb moltes presses, li vam comentar si havia d’anar a canviar bolquers, i després de signar fotos i programes ens va desitjar bon Nadal i finalment Diana Damrau, exultant d’alegria i simpatiquísima. Moltes vegades he dit que veient la cara d’un cantant en seguida saps si està satisfet amb la seva feina, ja que ells són els seus crítics més severs. Ahir, veient-los a tots, estava clar que tot havia anat rodó.

I com que demà és Nadal, des de  el cafè de nit  volem aprofitar per desitjar-vos

         Molt Bones Festes        

i volem fer-ho amb dos fragments interpretats pels dos meravellosos protagonistes de la Linda di Chamounix del Liceu. En primer lloc, Juan Diego Flórez interpretant el Panis Angelicus de Cèsar Franck, en el concert de Nadal de Viena de l’any 2008, i després la Diana Damrau amb l’Ave Maria de Gounod/Bach.

videos gentilesa de leoperam i intermezzo89 respectivament

LINDA DI CHAMOUNIX

Una vegada més, crec que una òpera de Donizetti tornarà a ser un dels grans èxits a nivell popular, de la temporada operística a Barcelona. Fa dos anys ja ho va ser La Fille du Regiment i la temporada passada Anna Bolena. A dos dies del començament de les representacions, està venut gairebé tot el taquillatge de les deu funcions que hi ha previstes fer de Linda di Chamounix. Indubtablement el repartiment, una vegada més, ajuda molt. Per aquesta ocasió, el Liceu compta novament amb les millors veus del món belcantista, Diana Damrau i Juan Diego Flórez, dos cantants d’autèntic luxe que fan que la seva participació en qualsevol muntatge es converteixi immediatament en un triomf rutilant. Al seu costat, noms com els de Simon Orfila, Silvia Tro o Pietro Spagnoli només fan que reforçar el convenciment que tot anirà rodó.

Ahir, després de molt temps sense fer-ho, vam poder anar a l’assaig general d’aquest repartiment, i el resultat, en la meva opinió, no pot ser més que positiu. Però anem a pams. Aquesta òpera va ser estrenada amb un enorme èxit a Viena l’any 1842, i tot i no ser una de les partitures més brillants del compositor italià, sí que conté moments musicals d’una bellesa extraordinària. També cal dir que hi ha fragments que em van recordar molt altres obres del mateix autor com Lucia di Lammemoor o L’Elisir d’amore. Per cert, com ja hem comentat en ocasions anteriors, els arguments d’aquestes òperes son totalment desfasats avui en dia i el que les segueix fent interessants, sens dubte, és la música.

d'esquerra a dreta : Simón Orfila, Diana Damrau, Juan Diego Flórez, Silvia Tro Santafé i Pietro Spagnoli

Pel que fa als intèrprets, Juan Diego Flórez segueix en estat de gràcia (i ja en fa uns quants anys). La seva veu, tot i ser en un assaig general en què els cantants procuren no “cremar-se” massa, va sonar rotunda, brillant i espectacular en tot moment, brindant-nos moments memorables, especialment en el segon acte amb l’ària Linda si retirò.. Si tanto in ira agl’uomini. Al seu costat, una Diana Damrau, potser una mica més conservadora a l’inici (no oblidem que es tractava d’un assaig), però que a partir del segon acte es va deixar anar i va acabar demostrant la seva gran qualitat vocal i molt especialment en aquest tipus d’òperes belcantistes.

No va ser cap sorpresa, però l’actuació de Silvia Tro Santafé i Simon Orfila va ser de primeríssim nivell i van demostrar que no estan al costat del tàndem Flórez/Damrau per casualitat. La resta del repartiment, Pietro Spagnoli, Maria José Suarez i Jordi Domenech van estar correctes, mentre que Bruno de Simone va composar un “divertit”  Boisfleury.

L’orquestra i el cor del GTL va sonar molt bé sota la direcció de Marco Armiliato que en algun moment va donar la sensació d’alentiment, especialment en alguns moments com el duet dels dos protagonistes del primer acte. Pel que fa a l’escenografia de Daniel Blanco i la direcció d’escena d’Emilio Sagi, dir que és correcta i poc espectacular, cosa que agraeixo, tot i que hi ha coses que no m’acaben de fer el pes com la llarga taula del tercer acte, sobre la qual, la pobre Linda palesa la seva bogeria.

final de l'assaig general del dissabte 17 de desembre

També dir que hi ha representacions amb un “segon repartiment”, però que podria perfectament ser un “primer repartiment” en qualsevol dels grans teatres d’òpera. Noms com els de Mariola Cantarero, Ismael Jordi, Fabio Capitanucci o Ketevan Kemoklidze són una garantia total que la qualitat del cant no defallirà en cap moment.

Ara a esperar les funcions programades i que les previsions d’èxit s’acompleixin plenament.