Aquest cap de setmana hem assistit, un any més, a la final del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas que enguany arribava a la seva 46ª edició. El divendres, a la prova final on van actuar els 20 finalistes seleccionats, després de diverses audicions, d’un total de més de 400 participants, i el diumenge al concert final amb l’actuació dels guanyadors.
Dels 20 finalistes hi va haver de tot, però vam poder gaudir d’una colla de bons cantants que en un futur no gaire llunyà segurament veurem en els repartiments d’importants teatres d’òpera.
És cert que molts d’ells ja han actuat en aquests teatres, però ho han fet en papers menors, com és el cas del Roger Padullés (segon premi masculí) a qui no fa massa vam poder veure al Liceu a Le Nozze di Figaro. Padullés té una bona veu que s’adapta millor a Mozart que a altres compositors. A banda d’aquest segon premi, també cal destacar entre les veus masculines, la del tenor coreà Hyojong Kim (tercer premi), un bon belcantista com va demostrar el divendres interpretant l’Spirto Gentil, però que va tenir certes dificultats, com es va veure diumenge, amb Che Gelida Manina de la Bohème.
En l’apartat femení, la cosa va estar molt més disputada. D’una banda, les russes Ekaterina Isackenko, bona soprano verdiana (tercer premi en l’apartat femení), i la joveníssima (21 anys) mezzo Alisa Kolosova que amb una veu potent i ben treballada va guanyar-se el públic tant divendres com diumenge.
Tampoc van estar gens malament les coreanes Haeran Hong i l’austríaca Katrin Auzinger, aquesta darrera en l’apartat Lieder i música d’oratori.
Però totes elles van ser superades per la cantant d’Sri Lanka, Kishani Jayasinghe que amb el Dove sono de Le Nozze di Figaro i el My man’s gone now, de Porgy and Bess les va superar i va aconseguir el segon premi femení amb una actuació convincent, plena de sensibilitat i amb una veu segura i potent. El diumenge va repetir Gershwin però va substituir Mozart per Gounod (O Dieu! Que des bijoux) i aquí no va estar tan inspirada.
Com en ocasions anteriors, el primer premi tant en l’apartat masculí com en el femení va quedar desert, un clàssic d’aquest premi Viñas que en 46 anys només ha concedit tots els premis en 17 ocasions, la qual cosa demostra el grau d’exigència que l’organització requereix.
Ah! Me’n oblidava, el premi que no quedarà desert, és el d’estossecs i sorolls variats durant les interpretacions, lamentable!
Dels 20 finalistes hi va haver de tot, però vam poder gaudir d’una colla de bons cantants que en un futur no gaire llunyà segurament veurem en els repartiments d’importants teatres d’òpera.
És cert que molts d’ells ja han actuat en aquests teatres, però ho han fet en papers menors, com és el cas del Roger Padullés (segon premi masculí) a qui no fa massa vam poder veure al Liceu a Le Nozze di Figaro. Padullés té una bona veu que s’adapta millor a Mozart que a altres compositors. A banda d’aquest segon premi, també cal destacar entre les veus masculines, la del tenor coreà Hyojong Kim (tercer premi), un bon belcantista com va demostrar el divendres interpretant l’Spirto Gentil, però que va tenir certes dificultats, com es va veure diumenge, amb Che Gelida Manina de la Bohème.
En l’apartat femení, la cosa va estar molt més disputada. D’una banda, les russes Ekaterina Isackenko, bona soprano verdiana (tercer premi en l’apartat femení), i la joveníssima (21 anys) mezzo Alisa Kolosova que amb una veu potent i ben treballada va guanyar-se el públic tant divendres com diumenge.Tampoc van estar gens malament les coreanes Haeran Hong i l’austríaca Katrin Auzinger, aquesta darrera en l’apartat Lieder i música d’oratori.
Però totes elles van ser superades per la cantant d’Sri Lanka, Kishani Jayasinghe que amb el Dove sono de Le Nozze di Figaro i el My man’s gone now, de Porgy and Bess les va superar i va aconseguir el segon premi femení amb una actuació convincent, plena de sensibilitat i amb una veu segura i potent. El diumenge va repetir Gershwin però va substituir Mozart per Gounod (O Dieu! Que des bijoux) i aquí no va estar tan inspirada.Com en ocasions anteriors, el primer premi tant en l’apartat masculí com en el femení va quedar desert, un clàssic d’aquest premi Viñas que en 46 anys només ha concedit tots els premis en 17 ocasions, la qual cosa demostra el grau d’exigència que l’organització requereix.
Ah! Me’n oblidava, el premi que no quedarà desert, és el d’estossecs i sorolls variats durant les interpretacions, lamentable!
Us deixo un video del Roger Padullés interpretant “Dies Bildnis ist bezaubernd schön” de la Flauta Màgica de Mozart.
