STUPENDA PER SEMPRE !

Joan Sutherland (Sydney 1926 – Les Avents 2010)

Se’m fa molt difícil parlar de la Joan Sutherland, que fa pocs dies que ens ha deixat. I és que ella ha estat, sense cap dubte, una de les raons per les quals fa uns quants anys em vaig enganxar al món de l’òpera.

No sé exactament què va ser el primer que vaig escoltar d’ella, potser “La fille du regiment” o potser “Norma”, però si que tinc clar que em va impressionar i de quina manera, la seva portentosa veu i la seva facilitat per fer senzilles les coses més complicades. Quan vaig escoltar la seva Traviata gravada amb el Luciano Pavarotti l’any 1981, sota la direcció del Richard Bonynge, el seu marit, em vaig quedar astorat per la facilitat que tenia per jugar amb la veu. Ja sé que molts diran que no és la millor Traviata de la història, però en aquells temps i per a una persona com jo que poca òpera havia escoltat, em va deixar sobtat. Vaig voler seguir amb aquella parella de cantants que tant m’havien agradat (Sutherland-Pavarotti) i vaig començar a col•leccionar gravacions d’ells, Rigoletto, Norma, Un ballo in Maschera, Il Trovatore, La Fille du regiment, I Puritani, Turandot i per descomptat Lucia de Lammermoor.

Tot i que amb el anys he anat descobrint molts més cantants (d’ara i d’abans) haig de reconèixer que la parella Sutherland-Pavarotti és de les que més m’ha fet vibrar i sentir la grandesa del cant. La Joan Sutherland, al llarg de la seva vida, ha interpretat molts rols, però n’hi ha uns quants als quals ella els va donar una personalitat única i inigualable. Jo, si n’hagués d’escollir un, sens dubte em quedaria amb la Lucia de Lammermoor. Un personatge que han interpretat les més grans de tots els temps però, per al meu gust, com la Joan cap.

Precisament va ser el rol de Lucia el que la va llençar a la fama mundial. Va ser en la producció de Franco Zeffirelli de l’any 1959 al Covent Garden de Londres. L’any 1960, després d’una representació d’Alcina de Händel a La Fenice de Venècia, va ser qualificada com “La Stupenda”, sobrenom que la va acompanyar ja la resta de la seva vida. I és que poques, molt poques cantants han estat conegudes pel sobrenom. Marilyn Horne, la gran mezzosoprano americana, va dir que Sutherland tenia “una de les més formidables tècniques vocals de tots els temps” i “que era capaç de cantar els papers més exigents de tot el gènere operístic, donant-nos a tots una superba lliçó tècnica”.

Després de les paraules de la gran Marilyn Horne, poques coses més es poden afegir. Joan Sutherland es va retirar discretament l’any 1990, la temporada anterior (1988/89) encara va interpretar Lucia de Lammermoor al Liceu quan ja no era aquella Lucia dels anys 60 i 70 que va meravellar a tothom.

Una de les cantants més grans de tota la història ens ha deixat, és cert, però la seva veu restarà immortal gràcies a la gran quantitat de gravacions existents i als bons moments de què hem gaudit escoltant-les.