dijous, 14 d’octubre del 2010

STUPENDA PER SEMPRE !

Joan Sutherland (Sydney 1926 – Les Avents 2010)

Se’m fa molt difícil parlar de la Joan Sutherland, que fa pocs dies que ens ha deixat. I és que ella ha estat, sense cap dubte, una de les raons per les quals fa uns quants anys em vaig enganxar al món de l’òpera.

No sé exactament què va ser el primer que vaig escoltar d’ella, potser “La fille du regiment” o potser “Norma”, però si que tinc clar que em va impressionar i de quina manera, la seva portentosa veu i la seva facilitat per fer senzilles les coses més complicades. Quan vaig escoltar la seva Traviata gravada amb el Luciano Pavarotti l’any 1981, sota la direcció del Richard Bonynge, el seu marit, em vaig quedar astorat per la facilitat que tenia per jugar amb la veu. Ja sé que molts diran que no és la millor Traviata de la història, però en aquells temps i per a una persona com jo que poca òpera havia escoltat, em va deixar sobtat. Vaig voler seguir amb aquella parella de cantants que tant m’havien agradat (Sutherland-Pavarotti) i vaig començar a col•leccionar gravacions d’ells, Rigoletto, Norma, Un ballo in Maschera, Il Trovatore, La Fille du regiment, I Puritani, Turandot i per descomptat Lucia de Lammermoor.

Tot i que amb el anys he anat descobrint molts més cantants (d’ara i d’abans) haig de reconèixer que la parella Sutherland-Pavarotti és de les que més m’ha fet vibrar i sentir la grandesa del cant. La Joan Sutherland, al llarg de la seva vida, ha interpretat molts rols, però n’hi ha uns quants als quals ella els va donar una personalitat única i inigualable. Jo, si n’hagués d’escollir un, sens dubte em quedaria amb la Lucia de Lammermoor. Un personatge que han interpretat les més grans de tots els temps però, per al meu gust, com la Joan cap.


Precisament va ser el rol de Lucia el que la va llençar a la fama mundial. Va ser en la producció de Franco Zeffirelli de l’any 1959 al Covent Garden de Londres. L’any 1960, després d’una representació d’Alcina de Händel a La Fenice de Venècia, va ser qualificada com “La Stupenda”, sobrenom que la va acompanyar ja la resta de la seva vida. I és que poques, molt poques cantants han estat conegudes pel sobrenom. Marilyn Horne, la gran mezzosoprano americana, va dir que Sutherland tenia “una de les més formidables tècniques vocals de tots els temps” i “que era capaç de cantar els papers més exigents de tot el gènere operístic, donant-nos a tots una superba lliçó tècnica”.

Després de les paraules de la gran Marilyn Horne, poques coses més es poden afegir. Joan Sutherland es va retirar discretament l’any 1990, la temporada anterior (1988/89) encara va interpretar Lucia de Lammermoor al Liceu quan ja no era aquella Lucia dels anys 60 i 70 que va meravellar a tothom.

Una de les cantants més grans de tota la història ens ha deixat, és cert, però la seva veu restarà immortal gràcies a la gran quantitat de gravacions existents i als bons moments de què hem gaudit escoltant-les.

12 comentaris:

  1. josep com sempre els téus comentaris magnifics y exactes, recordo una entrevista del Pavarotti amb la tele y entre tantes preguntes que li feren i avia una que li dien que, en quina cantant se avia encontrat plenament satisfet com a compañera de repart, y sense pensarlo digué la Suterland, crec que nó cap dir res més per la megüa part.....abraçades paco

    ResponElimina
  2. Vaja, una llàstima. Avui he après una mica més sobre l'òpera i es una pena que hagi estat per aquest motiu.
    Vaig a escoltar-la una mica abans de dormir.

    ResponElimina
  3. Hola Josep, l'Albert Torras semprè ens posava videos d'ella i la M. Horne. I també ens va posar alguna entrevista, una gran Senyora.

    ResponElimina
  4. Atticus,
    Forever and ever!

    Paco,
    Es indubtable que Pavarotti s'hi trobés a gust amb la Sutherland, ja que a banda d'haver gravat un munt de discos junts, ella havia estat la persona que va donar un impuls definitiu a la seva carrera.

    Mariàngels,
    Tot i que feia 20 anys que ja no cantava, els amants de l'òpera sempre l'hem tinguda present.

    Òscar,
    M'alegra que te l'escoltessis abans d'anar a dormir, segur que t'ha agradat.

    Maia,
    En primer lloc, vam estar molt satisfets d'haver coincidit abans d'ahir al cinema per veure la "Carmen" del Liceu. La Sutherland i la Horne tenen varies gravacions juntes, jo tinc una Norma sensacional.

    Gràcies pels vostres comentaris. Una abraçada

    ResponElimina
  5. Josep,

    Tot el que dius podria signar-ho jo. La Sutherland ha estat -al costat de Pavarotti- el fil conductor de la meva iniciació al món de l'òpera, així que per sempre restarà al meu costat.

    Potser és cert que tenia mancances, però sempre li haurem de reconèixer la gran tècnica i la capaticat per emocionar-nos.

    Com bé dius, "stupenda" per sempre!

    Una abraçada,

    Albert

    ResponElimina
  6. Com molt bé saps, sóc bastant maniàtic amb el tema de la dicció, d'aquí a no ser cap "fan", tampoc de la Netrebko, per exemple, però no per això deixaré d'afegir-me al dolor d'una gran pèrdua.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Albert,

    Com ja hem parlat en més d'una ocasió, compartim força els gustos operístics, i per descomptat la parella Pavarotti-Sutherland que malauradament ha desaparegut. Les seves gravacions però, seguiran sonant per sempre.

    Enric,

    En el tema de la dicció, no coincidim massa. Es que sinó, no escoltaria ni la Netrebko, ni el Kaufmann, ni la Caballé, ni .....
    Això si, segur que coincidim plenament en que es tractava d'una cantant amb una tècnica increïble, i una de les més grans.

    Una abraçada a tots dos

    ResponElimina
  8. Bravo por el post, he aprendido -como siempre- muchísimo!
    Un fuerte abrazo

    ResponElimina
  9. Com ja sabeu no sóc gens coneixedora del món de l'òpera i el poc que sé és per vosaltres.De tota manera el nom de Joan Sutherland em sona fins i tot a mi.Al vespre, amb calma, escoltaré la vostra entrada.Gràcies per fer-nos una mica més coneixedors d'aquest món.Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Su,
    Nos alegra saber que te ha gustado la entrada. Gràcias por tu visita. Un abrazo.

    Mercè,
    Quan l'escoltis entendràs el perquè de "la stupenda".
    Una abraçada

    ResponElimina