UNA VALQUIRIA DE PEL•LICULA

Deborah Voigt

Dissabte passat vam anar al cinema a presenciar la darrera òpera que aquesta temporada es retransmetia en directe des del MET de Nova York. En aquesta ocasió era la Valquíria de Richard Wagner, la qual cosa representava d’entrada, més de cinc hores dins del cinema, però com que la representació va començar amb retard (per problemes informàtics en el complex muntatge escènic del MET), l’estada al cinema es va allargar gairebé fins les sis hores. Això sí, amb dos entreactes de 40 minuts cadascun.

La Valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle “l’Anell del Nibelung” composades per Wagner basant-se en la mitologia germànica.

Stephanie Blythe i Bryn Terfel

En el primer acte podem veure Siegmund (fill de Wotan, el Déu més gran) que fugint dels seus enemics es refugia a casa de Hunding, on és atès per Sieglinde l’esposa d’aquest. En realitat Sieglinde i Siegmund són germans i van ser separats traumàticament fa molts anys. Estan units pel passat i senten una atracció mútua que acabarà en relació incestuosa, per tant decideixen fugir aprofitant que Hundling està dormint. Abans però, Siegmund aconsegueix arrencar Nothung, l’espasa que el farà invencible, del arbre on el seu pare l’havia clavat fa molts anys, una gesta que només és a l’abast dels herois. El segon acte comença al Wallhala (residència dels déus) on Wotan ordena a Brunilda (la Valquíria i filla predilecta) que protegeixi Siegmund i Sieglinde. Posteriorment Wotan té una discussió amb la seva esposa Fricka, deessa del matrimoni, que li exigeix que castigui els dos germans per haver trencat un vincle matrimonial i perquè no vol més enganys per part seva. Wotan en principi s’hi resisteix, ja que espera que Siegmund sigui el seu successor, però finalment cedeix davant la seva dona que acaba imposant la seva voluntat, o sigui que és un Déu, però també un calçasses i un corrupte ja que va assolir el poder de manera poc clara. Aleshores canvia les ordres i li diu a Brunilda que a qui ha d’ajudar ara és a Hunding i no a Siegmund. Brunilda a contracor va en busca de Siegmund i Sieglinde i quan els troba els avisa que moriran, però a última hora i davant la presència de Hunding, la Valquíria es posa de part dels dos germans. En mig de la lluita apareix Wotan que amb la seva llança trenca l’espasa invencible de Siegmund cosa que aprofita Hunding per matar-lo. Brunilda en mig de la confusió, pren Sieglinde, que està embarassada, i escapa amb ella.

"la cavalcada de les valquíries"

Arribem al tercer acte que comença amb la famosa cavalcada de les Valquíries, les vuit germanes de Brunilda. Aquesta arriba amb Sieglinde i demana ajut a les seves germanes. Finalment entre totes ajuden Sieglinde a fugir per tal que doni a llum el nou heroi que es dirà Sigfrid. Abans de partir, Brunilda entrega a Sieglinde els fragments de l’espasa Nothung.  Poc després arriba un colèric Wotan que castiga Brunilda per la seva traïció expulsant-la del Wallhala i condemnant-la a viure com una mortal, adormint-la fins que un home la desperti i la sotmeti a la serva voluntat, o sigui que Wotan també és un masclista. Brunilda demana perdó al seu pare per la traïció, però li diu que ella només ha fet el que ell en realitat volia i que no havia fet per culpa de la seva dona. Després d’una llarga discussió entre pare i filla, aquesta li demana que al menys durant el temps que estigui adormida, estigui protegida per un cercle de foc que no pugui travessar ningú a menys que sigui un heroi. I com que Wotan, a més de Déu, calçasses, corrupte i masclista, també és un “fleuma”, li ho concedeix i així s’acaba aquesta part de la història.  

Tothom pot endevinar que l’heroi que travessarà el cercle de foc i despertarà Brunilda, no serà ningú més que Sigfrid, el fill que parirà Sieglinde, però això ja forma part de la tercera òpera del cicle: Sigfrid.

Eva Maria Westbroek i Jonas Kaufmann

El repartiment de dissabte va ser gairebé immillorable. Per cantar la Valquíria es necessiten ni més ni menys que 14 grans veus. Fem un ràpid repàs a les d’ahir. Deborah Voigt va ser una convincent i emotiva Brunilda. Bryn Terfel és possiblement el millor Wotan que podem trobar avui en el panorama operístic. Amb una veu potent i espectacular, es va fer seu el personatge d’un Déu ple de contradiccions. Eva Maria Westbroek va ser la Sieglinde perfecta. Una veu preciosa i precisa, i una actuació que va emocionar. D’extraordinari podem qualificar el Siegmund que ens va oferir Jonas Kaufmann. El tenor alemany està en el seu millor moment i ho va tornar a demostrar. Faci el que faci ho fa bé. Veu i fraseig esplèndids per donar vida a un personatge que encaixa a la perfecció tant vocalment com estèticament. Stephanie Blythe va fer una Fricka magnífica de veu igual que Hans Peter König en el paper de Hunding. Finalment, destacar la sensacional exhibició vocal de les vuit Valquíries, en un dels fragments més espectaculars de l’òpera. La direcció de James Levine va ser meravellosa tot i la seva evident decadència física.

Menció apart mereixen tant la producció de Robert Lepage com el vestuari de François St.Aubin. L’escenografia del primer em va agradar molt, tot i que penso que el cost del muntatge era faraònic. Pel que fa al vestuari, no sé si qualificar-lo de surrealista o de grotesc. Penso que amb una producció tant costosa s’han cuidat molt poc els detalls. El pobre Wotan semblava l’home de llauna del Mag d’Oz, la seva esposa Fricka estava més a prop dels Simpson que d’una deessa. L’armilla protectora de les Valquíries semblava feta amb càpsules de Nespresso i les seves armes eren llances sense punta i cuirasses amb un disseny proper als barrets mexicans però de llautó. I no parlem de l’invencible espasa, la qual crec que hauria millorat si l’haguessin comprat en un “tot a cent” del Bronx. Tot plegat un desastre!.


En resum, deixant de banda aquests detallets secundaris, vam poder gaudir d’una obra monumental amb una interpretació sensacional i en l’indiscutible millor teatre d’òpera del món. Ara a esperar la propera temporada de la qual també tindrem en directe unes propostes interessantíssimes.  

aquí us deixo tres petits fragments d'un minut cadascun, de la web oficial del MET