diumenge, 18 de desembre del 2011

LINDA DI CHAMOUNIX


Una vegada més, crec que una òpera de Donizetti tornarà a ser un dels grans èxits a nivell popular, de la temporada operística a Barcelona. Fa dos anys ja ho va ser La Fille du Regiment i la temporada passada Anna Bolena. A dos dies del començament de les representacions, està venut gairebé tot el taquillatge de les deu funcions que hi ha previstes fer de Linda di Chamounix. Indubtablement el repartiment, una vegada més, ajuda molt. Per aquesta ocasió, el Liceu compta novament amb les millors veus del món belcantista, Diana Damrau i Juan Diego Flórez, dos cantants d’autèntic luxe que fan que la seva participació en qualsevol muntatge es converteixi immediatament en un triomf rutilant. Al seu costat, noms com els de Simon Orfila, Silvia Tro o Pietro Spagnoli només fan que reforçar el convenciment que tot anirà rodó.

Ahir, després de molt temps sense fer-ho, vam poder anar a l’assaig general d’aquest repartiment, i el resultat, en la meva opinió, no pot ser més que positiu. Però anem a pams. Aquesta òpera va ser estrenada amb un enorme èxit a Viena l’any 1842, i tot i no ser una de les partitures més brillants del compositor italià, sí que conté moments musicals d’una bellesa extraordinària. També cal dir que hi ha fragments que em van recordar molt altres obres del mateix autor com Lucia di Lammemoor o L’Elisir d’amore. Per cert, com ja hem comentat en ocasions anteriors, els arguments d’aquestes òperes son totalment desfasats avui en dia i el que les segueix fent interessants, sens dubte, és la música.

d'esquerra a dreta : Simón Orfila, Diana Damrau, Juan Diego Flórez, Silvia Tro Santafé i Pietro Spagnoli
Pel que fa als intèrprets, Juan Diego Flórez segueix en estat de gràcia (i ja en fa uns quants anys). La seva veu, tot i ser en un assaig general en què els cantants procuren no “cremar-se” massa, va sonar rotunda, brillant i espectacular en tot moment, brindant-nos moments memorables, especialment en el segon acte amb l’ària Linda si retirò.. Si tanto in ira agl’uomini. Al seu costat, una Diana Damrau, potser una mica més conservadora a l’inici (no oblidem que es tractava d’un assaig), però que a partir del segon acte es va deixar anar i va acabar demostrant la seva gran qualitat vocal i molt especialment en aquest tipus d’òperes belcantistes.

No va ser cap sorpresa, però l’actuació de Silvia Tro Santafé i Simon Orfila va ser de primeríssim nivell i van demostrar que no estan al costat del tàndem Flórez/Damrau per casualitat. La resta del repartiment, Pietro Spagnoli, Maria José Suarez i Jordi Domenech van estar correctes, mentre que Bruno de Simone va composar un “divertit”  Boisfleury.

L’orquestra i el cor del GTL va sonar molt bé sota la direcció de Marco Armiliato que en algun moment va donar la sensació d’alentiment, especialment en alguns moments com el duet dels dos protagonistes del primer acte. Pel que fa a l’escenografia de Daniel Blanco i la direcció d’escena d’Emilio Sagi, dir que és correcta i poc espectacular, cosa que agraeixo, tot i que hi ha coses que no m’acaben de fer el pes com la llarga taula del tercer acte, sobre la qual, la pobre Linda palesa la seva bogeria.

final de l'assaig general del dissabte 17 de desembre

També dir que hi ha representacions amb un “segon repartiment”, però que podria perfectament ser un “primer repartiment” en qualsevol dels grans teatres d’òpera. Noms com els de Mariola Cantarero, Ismael Jordi, Fabio Capitanucci o Ketevan Kemoklidze són una garantia total que la qualitat del cant no defallirà en cap moment.

Ara a esperar les funcions programades i que les previsions d’èxit s’acompleixin plenament.


12 comentaris:

  1. Una molt bona crònica, que deixa constància de que la disparitat d'opinions es bona per el mon de l'òpera. Com ja saps a nosaltres també ens va agradar molt i varem gaudir molt de les veus i també de la pròpia opera. Vaig començar ahir a fer la meva crònica a Voltar i Voltar, però la he tingut que abandonar a mig fer perquè avui hem tingut un dia que hem anat de cul.

    Ja m'explicaràs com has fet les fotos de la crònica.... quina càmera !!!!

    Gracies de debò per la feinada que has fet per deixar constància d'un altre nit màgica que varem viure plegats.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Miquel,
    Nosaltres també ens ho vam passar molt bé. L'òpera potser un pel llarga, però una autèntica passada gaudir de les millors veus del mon.
    Ens veiem divendres i seguim xerrant.
    Una abraçada per a tu i l'Imma

    ResponElimina
  3. Caram, amb assaig general i tot!! Ahir vaig veure al 33 un concert de Juan Diego Florez y realment és espectacular la seva veu :)

    ResponElimina
  4. Engrescadora, la crònica, amb molt bons auguris perquè sigui, en ambdós repartiments, un èxit, i és que amb bons intèrprets -magnífics en aquest cas- qualsevol òpera -fins i tot les de Wagner, suposo- :)) puja molts punts.

    Jo hi vaig demà, amb una especial il·lusió, a part de tornar a escoltar Flórez e directe, per veure per primer cop “en acció” la Diana Damrau i un baríton que sempre m'ha agradat molt, Pietro Spagnoli, la veu del qual -ves quines coses!- no puc evitar que em recordi la de l'actor Carles Canut.

    En fi, gràcies per la crònica, i ja us diré el què.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Òscar,
    Jo no el vaig poder veure, intentaré recuperar-lo a través d'internet, tot i que suposo que es tracta del concert que va fer amb el Dudamel a LA, i com tu dius, el Flórez una vegada més està espectacular.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Enric,
    La Linda de Chamounix, tot i no ser "una meravella" com ho son altres òperes de Donizetti, si que té moments preciosos i amb un repartiment insuperable com es el cas, la cosa paga molt la pena. Espero que en gaudeixis (nosaltres hi tornem divendres)i ja ens ho explicaràs.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Jose Luis,
    Dos repartiments d'autèntic luxe que fan que la partitura donizettiana llueixi molt, i això que en un assaig general, teoricament, els cantants no donen ni molt menys el 100%. La cosa promet i molt!
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Em feu venir motes ganes de tornar al Liceu. I si és amb les fantàstiques veus que escolto interpretant Donizetti és una bona manera de fer-ho! Quina sort, viure-ho en directe.

    ResponElimina
  9. Marina,
    La veritat es que gaudir en directe d'aquestes veus es una autèntica passada.
    Gràcies per la visita. Una abraçada

    ResponElimina
  10. Josep, després de la sessió d'aquest vespre crec que les previsions d'èxit s'han vist àmpliament confirmades.

    M'ha fet molta gràcia que la teva felicitació nadalenca sigui tan tintinesca.

    ResponElimina
  11. Allau,
    Va ser un plaer el fet de poder-nos conèixer "in person". Jo realment ahir m'ho vaig passar (especialment en el segon acte) com poques vegades de bé. Encara estic fent genuflexions a Sant Joan i Santa Diana.
    Pel que fa a Tintin, també es una de les meves debilitats.
    Que tinguis unes bones festes i ens veiem en la propera representació liceista.
    Una abraçada

    ResponElimina