Les rondalles, relats
breus que es transmeten oralment de generació en generació, formen part del
patrimoni cultural d’un poble.
El Francesc Gascó, a qui
segur que coneixeu com a autor del bloc A la taula i al llit, va néixer a València però actualment, per lligams
familiars, viu a Beneixama. És llicenciat en filologia catalana per la
Universitat de València i diplomat en estudis avançats per la mateixa
universitat. És professor en un institut de la comarca del Vinalopó Mitjà.
En el seu afany per
preservar la cultura i les tradicions que ens son comunes als que parlem la
mateixa llengua, després de diversos anys de treball, ha recollit unes quaranta
rondalles en el llibre Rondalles de Beneixama, de temàtica
ben diferent: unes són divertides, unes altres costumistes, per reflectir
diverses maneres de viure; n’hi ha per fer por; també en trobem
d’alliçonadores; n’hi ha de relacionades amb la religió, amb aquell puntet
irreverent...
 |
| Francesc Gascó |
Una cosa que em va
agradar especialment quan vaig llegir aquest llibre es la riquesa del
llenguatge, amb expresions pròpies del País Valencià, algunes d’elles també
comunes al Principat: agafar una bufa com
un cep (anar borratxo), anar a pondre
(anar a fer de ventre), d’amagatontes (d’amagat),
dir-se tonyineta de sorra (dir-se de
tot), pifianta (xicota presumida), ser carabassa (ser curt d’enteniment)
...
Com que són relats
curts, m’anava molt bé llegir les rondalles
al metro, camí de la feina, cosa que em feia començar el dia amb un
somriure als llavis.
Ara que s’acosta Sant
Jordi, aquestes Rondalles de Beneixama
son una bona opció per regalar o per regalar-vos, no us sembla?
Si us interessa el llibre, aquí
teniu l’enllaç on el podeu adquirir:
Oh! M'agrada molt aquesta proposta! M'ho apunto a la llista de llibres per Sant Jordi. A mi aprendre paraules i expressions noves del nostre territori em sembla un privilegi. Gràcies per compartir-ho! petons
ResponEliminaDoncs aquí ni ha unes quantes i algunes ben curioses. Jo ja li he comentat a vegades al Francesc en el seu bloc que m'agraden molt els girs del català.
EliminaSíííí! Jo ja tinc el llibre, però encara no l'he acabat...
ResponEliminaÉs cert que un dels punts forts del llibre -igual que a "A la taula i al llit"- és la riquesa lèxica del Francesc i el seu to tendre i proper.
Una gran proposta per Sant Jordi!!!!
Anna
I encara que en principi les rondalles estan adreçades a la canalla, jo m'ho vaig passar molt bé llegint-les. Si n'hagués de triar una, "l'escolanet espavilat", boníssima!
EliminaEls també dels que va be llegir al llit abans d'anar a dormir. Històries curtes i que et fan anar a dormir amb un somriure als llavis. Quin gran treball de recopilació!
ResponEliminaÉs veritat, has fet una bona definició, també per llegir abans d'anar a dormir amb un somriure als llavis!
EliminaSí que és una bona proposta, i diferent al que ens dona la oferta habitual...
ResponEliminaAixí tenim una altra opció quan es tracta de triar i remenar.
EliminaBenvolguda Glòria, no t'imagines la il·lusió que m'ha fet llegir aquest post teu tan bonic i els comentaris tan afectuosos que fan al mateix. Estic content que t'haja agradat el llibre i que el recomanes ací. No se m'hauria ocorregut que poguera servir per a llegir al metro, quina bona idea! És cert que són històries curtes, perquè no els he volgut llevar ni posar res que no tingueren. Per a m i són molt importants per ser part de la història familiar. És un llibre fet amb tota l'estimació cap a la llengua catalana del sud del País Valencià, sempre intentant rescatar i salvaguardar les paraules i les expressions que ens uneixen des de fa segles als parlants de tots els territoris on parlem la nostra llengua. A València conservem petits i grans tresors lingüístics aprofitables per al conjunt del català, i no voldria que desaparegueren. Gràcies a tots/es per apreciar la meua feina
ResponEliminaFrancesc,
EliminaHa estat un plaer llegir aquest llibre per tot el que representa i per la feina tan acurada que has fet. Si conec personalment l'autor o autora d'un llibre que llegeixo, a vegades tinc la sensació que és com si estigués al meu costat explicant.me'l. Això m'ha passat plenament amb el teu, perquè jo "el llegia amb accent de València", és a dir, com si estiguessis al meu costat per explicar i comentar.
M'ho he passat molt bé. Per a quan el proper?. Una abraçada ben forta!