Comencem aquests tres dies
musicals amb el concert inaugural de la temporada d’Ibercamera, que la pianista
portuguesa Maria Joao Pires, acompanyada per la Royal Philharmonic Orchestra
conduïda pel director i violinista israelià Pinchas Zuckerman, ens van oferir ahir al vespre a l’Auditori de Barcelona, amb un programa molt atractiu:
- Sonata per a violí
i piano número 1 en re major de
Beethoven
- Concert per a
piano i orquestra número 27 en sí bemoll
major de Mozart
- Simfonia número 7
en la major de Beethoven.
Per cert, l’Auditori de
Barcelona presentava un aspecte immillorable, ple a vessar, trencant amb altres
concerts que s’hi han fet recentment en què es veia mig buit.
D’entrada, la Sonata núm. 1 per a violí i piano fou composta
per Beethoven l’any 1798 i dedicada al que havia estat el seu professor Antonio Salieri. Una sonata per a dos instruments, la qual va ser interpretada amb gran
coordinació per Maria Joao Pires al piano i Pinchas Zuckerman al violí, que per
primera vegada actuaven plegats. Un plaer haver gaudit de dos dels grans músics
de l’actualitat però això només eren els entrants
del gran menú que venia a continuació.
Arribem a un dels plats
forts del dia, el Concert per a piano i
orquestra núm. 27 de Mozart amb la Maria Joao Pires acompanyada per la
Royal Philharmonic Orchestra sota la direcció de Pinchas Zuckerman. Aquest
concert, amb Mozart al piano, va ser estrenat el 4 de març de 1791 a Viena.
Maria Joao Pires surt a
escena, veus una senyora menuda amb el cabell curt i amb passes decidides. Quan
s’asseu davant el piano, tota l’energia que porta dins es combina amb la
subtilesa i l’elegància per oferir-nos un concert meravellós. Sense fer la més
mínima concessió a cap tipus de gestualitat espectacular i gratuïta, els seus
dits llisquen sobre les tecles del piano a una velocitat increïble i amb una
tècnica envejable que l’han dut a ser una de les més grans pianistes de les
darreres dècades. Ahir, una vegada més, va saber interpretar i transmetre les
emocions de l’essència musical de Mozart a un Auditori entregat en cos i ànima
a la genialitat de la petita però gran pianista lusitana.
Aquí
teniu l’Allegro del concert num.27 de
Mozart. En el video, Maria Joao Pires està acompanyada per la Chamber Orchestra
of Europe dirigida per Trevor Pinnock. (cortesia
de OedipusTyrannusII)
Si teniu interès en veure i escoltar la resta d’aquest concert,
aquí teniu els enllaços:
A la segona part, i per a
la Simfonia núm. 7 de Beethoven, la
Royal Philharmonic Orchestra es va reforçar amb una vintena més de músics dels
que havien participat en el concert per a piano de Mozart. Pinchas Zuckerman va
tornar a dirigir amb fermesa una orquestra que va sonar compacta i brillant en
tot moment. L’èxit va ser total, Zuckerman i la RPO es van veure obligats a
concedir un bis, cosa gens habitual
en concerts simfònics.
Aquesta simfonia va ser
estrenada el 8 de desembre de 1813 a la Universitat de Viena sota la direcció
del mateix Beethoven i juntament amb La
Victòria de Wellington. La sordesa de Beethoven però, havia progressat molt
i sembla ser que els assajos previs a l’estrena havien estat força caòtics ja
que no podia escoltar el que els músics tocaven. Alguns es van revoltar dient
que aquella música no es podia interpretar. Beethoven va demanar-los que
s’enduguessin la partitura a casa i l’estudiessin amb tranquil·litat. L’endemà,
l’assaig va anar perfecte i el dia de l’estrena va ser un èxit tan apoteòsic
que van haver de bisar l’allegretto.
Aquí teniu el famós segon moviment, l’Allegretto
de la setena simfonia de Beethoven, en aquest video amb la Filarmònica de
Berlin sota la magistral direcció d’Herbert Von Karajan. (cortesia de themusicdreams)
Més d’una vegada he
explicat que, molt possiblement, tant Mozart com Beethoven són els dos
compositors que, ja fa anys, em van fer començar a estimar la música. Les nou
simfonies de Beethoven són dels cd’s més “gastats” de la meva discoteca ja que
hi recorro molt sovint quan tinc una estona i vull escoltar bona música; mentre
que els concerts de Mozart són els meus companys favorits per a relaxar-me o
gaudir mentre llegeixo, tot i que, en més d’una ocasió, haig d’aturar la
lectura perquè se’m fa difícil que la música estigui en un segon pla.
