TEMPS DE PANELLETS

Quan arriba aquest temps, qui més qui menys ha provat alguna vegada de fer panellets. Nosaltres també ens hi hem afegit.

Però després d’assistir ahir a la classe de la Mireia Carbó, me’n vaig adonar que tal com jo els he cuit sempre, amb el forn molt calent i amb l’escalfor de dalt i de baix, durant 5 ó 6 minuts, sembla que no és la manera més ortodoxa, ja que ella ens va recomanar coure’ls només amb el gratinador, a temperatura ben alta (en això sí que coincidim), i el temps just perquè es daurin. Tot i així, he de dir que no se m’han cremat mai, eh?.

Una altra cosa que ens va dir és que els panellets s’han de servir en una safata amb una blonda, de cap més manera, res de plats. Però què voleu que us digui, trobo que la meva safata de vidre ha quedat prou aparent.

De totes maneres, l’any que ve els faré segons la recepta de la Mireia i segur que seran millors, i posaré una safata amb blonda, va!.

Aquesta és la recepta que jo he seguit aquest any:

Ingredients:

- 500 g d’ametlla molta
- 400 g de sucre llustre
- 100 g de patata
- 1 ou petit
- Pinyons
- Ametlla en gra
- Coco
- Cireres
- 2 ous
- Xocolata de cobertura
- Fideuets de xocolata

Preparació:

Bullir la patata amb pell i un cop freda, pelar-la i aixafar-la amb una forquilla.

En un bol, barrejar-hi la patata, el sucre llustre i l’ou. Treballar-ho i quan comenci a sortir una mica de líquid, afegir-hi la meitat de l’ametlla i barrejar-ho bé. A continuació, afegir la resta de l’ametlla i treballar la massa a sobre del marbre. Veurem que l’ametlla “sua” i amb l’oli que deixa anar, la massa es fa més consistent. Sabrem que està a punt quan no s’enganxi a les mans.

Embolicar la massa amb paper film i deixar-la reposar com a mínim un dia.

El dia que vulguem coure els panellets, dividir la massa en tantes parts com panellets diferents vulguem fer.

- Pinyons: fer boletes, mullar-nos les mans amb ou batut i arrebossar les boletes amb els pinyons, fent una mica de pressió.

- Ametlla: fer el mateix procediment que amb els de pinyons, però amb el granet d’ametlla.

- Coco: barrejar una cullerada de coco a la massa, i donar-li forma de muntanyeta.

- Cirera: fer una boleta, aplanar-la i posar-hi la cirera a sobre.

- Castanya: un cop cuit el panellet i refredat, sucar-lo en xocolata fosa.

- Bolet: fer una boleta i donar-li forma de bolet. Decorar amb fideuets de xocolata.

LES CATEDRALS DEL COTÓ

Fa poc que he llegit el llibre “Les catedrals del cotó” de Francesc Cabana (Proa 2008).

És una molt bona crònica novel•lada de la Catalunya (especialment de Barcelona) que va del 1876 al 1905.

Van ser 30 anys de puixança i peripècies al voltant de la revolució industrial a Catalunya (principalment la indústria tèxtil) amb la creació de fàbriques i colònies on la classe treballadora hi vivia les 24 hores del dia, també de l’arribada del ferrocarril al Berguedà i al Ripollès (per al transport de la producció d’aquestes comarques al port de Barcelona), va ser l’època de la fil•loxera, de l’Exposició Universal de Barcelona, de les lluites obreres, de la guerra de Cuba, de la bomba al Liceu, del enllumenat elèctric a les grans ciutats, de la creació de la “Caja de Pensiones para la Vejez”, etc.,

L’autor fa una revisió, a través de 30 capítols, d’aquests i molts altres esdeveniments que van marcar la fi del segle XIX i l’inici del XX, molt ben documentada en la premsa de l’època (Diario de Barcelona, La Tralla, La Campana de Gràcia, l’Esquella de la Torratxa, i altres).

Aquesta crònica l’he trobat molt interessant ja que aquest període de la nostra història col•lectiva em fascina molt especialment.

I aprofitant l'avinentesa, us deixo un slide amb fotografies de la ciutat de Barcelona de cent anys enrere. Es fa difícil reconèixer alguns paisatges, però d’altres, si no fos pel trànsit que s’ha multiplicat desproporcionadament, són perfectament identificables.

PASTÍS DE POMA A LA MANERA DEL DAVID LIENAS

Vull afegir-me als altres amics blocaires que ja han fet aquest pastís, la Sara Maria i el Manel.

El David en diu “pastís de poma autre manière”, i és que és un pastís de poma diferent: combina el sabor de la pasta brisa amb una crema quallada d’ous, sucre i farina, amorosida amb la textura suau de la poma cuita al cap de munt.

El David ens proposa fer servir pasta brisa fresca o fer-la a casa. Jo l’he feta, perquè la pasta brisa no costa gens de fer i m’agrada molt fer-la.

Aquesta és la recepta:

Ingredients:

1 massa brisa fresca (o feta a casa)
2 ó 3 pomes golden
125 g de mantega
100 g de sucre
4 ous
50 g de farina
Sucre glass (en pols)

Si es vol fer la massa brisa a casa:

250 g de farina
60 g d’aigua
125 g de mantega
5 g de sal

Preparació:

Per fer la massa brisa a casa

Posar la farina en un bol i mesclar-la bé amb la sal. Afegir-hi la mantega tallada a trossos i ben freda i anar-la desfent amb la punta dels dit a mesura que es barreja amb la farina. Al final han de quedar petites partícules de mantega envoltades de farina.

Afegir-hi l’aigua i barrejar-la bé, però sense treballar-la gaire ja que si l’amasséssim molt perdria la textura arenosa i a més quedaria elàstica i costaria d’amassar.

Embolicar la massa amb paper film i deixar-la reposar a la nevera durant com a mínim 15 minuts abans d’estirar-la.

Per estirar la massa, es pot fer entre dos papers sulfuritzats, així ens estalviem de posar farina al marbre.

Per fer el pastís

Escalfar el forn a 180º, amb l’escalfor de dalt i de baix.

Col•locar la massa brisa sobre un motllo rodó cobert amb paper sulfuritzat, punxar-la amb una forquilla i deixar-la a la nevera perquè reposi.

Fondre la mantega al bany Maria. Afegir-hi el sucre i els ous batuts i després la farina i remenar-ho bé. Reservar la preparació.

Pelar les pomes i tallar-les a daus de mig centímetre de costat. Dipositar-les sobre la massa brisa i cobrir-les amb la barreja anterior que havíem reservat. Distribuir-ho bé pel motlle.

Coure el pastís a 180º, durant 30 o 40 minuts aproximadament. Per saber si està cuit, punjar-lo amb una broqueta metàl•lica.

Aquest pastís es pot menjar tebi o fred. Si es menja fred, es pot empolsegar amb sucre glass.

UNA ALTRA CLASSE AMB EL PEP NOGUÉ

A través de la revista Descobrir CUINA, ahir vaig poder assistir a la classe del Pep Nogué, a l’Espai Consum, del Supermercat Bonpreu.

Aquestes són les receptes que va fer el Pep: làmina de fredolics (que va canviar per camagrocs) escabetxats amb escarola, pernil ibèric i escamarlans (Oriol Rovira); pit d’ànec amb cogombre i bledes (Carme Ruscalleda) i pastanaga amb crema sabaiona de curri (Joan Roca). Primera sorpresa: les postres jo ja les havia vistes al bloc de la Gemma!

Aquest va ser el diàleg d’entrada amb el Pep:

- Hola, Pep, sóc del grup de blocaires, que avui vinc pel Descobrir, que puc fer fotos?.

- Ah!, sou molt catxondos els blocaires, eh?. Jo us “mirut” sovint (va dir amb el seu deix de Girona). I tant, que pots fer fotos!.

He de dir que és més pràctic anar a les classes amb el grup de blocaires, perquè les fotos les fan la Sara Maria, o la Txell, o la Gemma, o el Josep, i jo puc agafar mil i un apunts. Ahir em va ser una mica més difícil, però vaja, no em puc queixar de tot el que vaig escriure.

Com ja hem dit en altres ocasions, el Pep Nogué és un molt bon comunicador que, alhora que va treballant, fa variacions sobre les receptes mateixes, afegeix anècdotes i fa nous suggeriments.

Va començar per les postres i ens va parlar del nou concepte que en Joan Roca en té; ens va posar diferents exemples com ara endívies rostides amb cafè, o albergínies escalivades picadetes amb sucre i acompanyades de gelat de cafè, o de prunes, o d’avellanes, o de figues i avellanes, o ...

També ens va donar una recepta per als enamorats: maduixes o maduixots al fons del plat, crema sabaiona per sobre, un rajolinet de cava rosat i unes gotes de licors de roses. Ja ho sabeu, a provar-ho!.

També ens va parlar de la qualitat dels productes catalans i dels agricultors que treballen de forma quasi artesanal: un agricultor d’Albons, al Baix Empordà, que cultiva onze o dotze tipus diferents de pastanaga; o un altre de Sant Pere Pescador, a l’Alt Empordà, que fa un suc de poma, de les de Girona, eh?, sense colorants ni conservants.

Mentre anava preparant la crema sabaiona, que a mi em va semblar bastant difícil perquè s’ha de tenir molta cura en mantenir la temperatura adequada perquè no es talli, ell anava xerrant i xerrant; es va referir en més d’una ocasió al grup de blocaires i al bloc de la Gemma en concret, i llavors li vaig dir que quina casualitat que l’última recepta que havia posat ella era aquesta de la pastanaga amb crema sabaiona de curri. Ens va fer propaganda i tot: “ei, que aquest jovent tenen una quantitat de blocs on hi posen cada cosa...” I el que més em va sorprendre és que hi havia gent que ens coneixia, que hi entrava però que no deixava comentaris!.

Quan preparava la recepta del pit d’ànec, ens va explicar que perquè el cogombre no “torni” ha de ser més aviat “jove” i hem de treure les llavors. Va aprofitar per dir-nos que un metge libanès li havia comentat que aquí ens mengem “els cogombres que ells donen als porcs”. També va afegir algun costum libanès a l’hora de menjar, com que posen una escarola al centre de la taula, i van arrencant les fulles. Una altra cosa curiosa és que van a menjar les postres a una altra taula.

Qui hagi assistit a alguna classe del Pep Nogué ja sap que es passeja d’una recepta a l’altra amb molta facilitat. Així doncs, anem cap a l’amanida: l’escabetx era deliciós i feia una oloreta!. Ens va suggerir fer-lo servir per a l’amanida o també com a aperitiu.

Sabeu quin criteri segueix el Pep Nogué per triar les receptes del Descobrir CUINA que fa al Bonpreu?. Doncs es mira la revista i fa les receptes que ell faria primer. Ja ens va avançar que per al proper número de novembre tindria problemes, les faria totes!!!.

-

JONAS KAUFMANN, impecable i emotiu

Hi ha veus que necessites escoltar-les més d’una vegada per tal que t’acabin convencent, i n’hi ha d’altres que el primer cop que les escoltes ja et deixen marcat.

Això és el que em va passar amb el tenor alemany Jonas Kaufmann (Munich 1969) que després d’enregistrar un munt d’òperes, ha gravat aquest 2008 el seu primer disc en solitari.

Aquest disc, “Romantic Arias”, és una autèntica exhibició de facultats, bon gust, i sensibilitat musical a parts iguals.

Amb una selecció d’àries tan populars com variades, Jonas Kaufmann ens regala un recital que va de Massenet, Gounod o Bizet fins a Verdi, Puccini o Wagner. Àries molt ben triades i que serveixen per demostrar que Kaufmann té una quantitat de registres impressionant i un repertori molt divers però ben treballat.

Jonas Kaufmann té una experiència als escenaris de més de 15 anys des de que el 1993 va guanyar la Nürnberg Meistersinger Competition. Des d’aleshores ha actuat als millors teatres d’òpera del món amb els millors directors.

Com que una imatge (en aquest cas una nota musical) val més que mil paraules, us deixo amb una de les “Romantic Arias” dels seu disc, es tracta de Ach! Son fromm de l’òpera Martha de Flotow.

Gaudiu d’una de les millors veus de l’òpera actual.


Per si voleu més informació sobre el Jonas Kaufmann, a la web no oficial del Marion Tung, amb una traducció al català força acceptable, hi trobareu de tot.

UNA ALTRA CLASSE AMB EL DAVID LIENAS

Ahir varem assistir a un altre dels tallers de cuina gratuïts que organitza el Bonpreu. La majoria de nosaltres repetíem, però també hi havia cares noves, érem aquests 18 gastroblocaires: Eva Pareras, Dolors Reverté, Mireia Corredo, Susanna Garcia, Cristina Vidal, Natàlia Manau, Núria Andújar, Eva Urbano, Manel Bonafacia, Anna Olivé, Jordi Talon, Sefa Costa, Maria Solé, Glòria Vilà, Sara Maria, Gemma Clofent, Josep Colet, Glòria Moreno.



En aquesta ocasió, les receptes eren tres postres: “pastís de poma autre manière”, “flam de coco” i “mousse de xocolata”. Com sempre, un “bonus track”, o més ben dit, dos: una “salsa de toffee”, aquesta feta en directe, i l’altra, una “tatin de carxofa”, explicada molt detalladament.

Quan ens ensenyava a fer el pastís de poma, com que porta pasta brisa, ens va explicar les dues possibilitats: congelada o feta casa, així doncs, a explicar-nos com fer-la a casa!. Llavors, ens va parlar d’una “tatin de carxofa” que havia ensenyat la setmana passada, amb pasta brisa, i llavors, la Maria, com aquell qui no vol la cosa, li va dir si ens la podia explicar (val a dir que la Maria va parlar per tots nosaltres, eh?). Ens va interessar tant la tatin de carxofa, que li varem fer un munt de preguntes perquè tot quedés ben clar. La farem aviat!.

Ja hem comentat altres vegades que el David és un molt bon comunicador i que transmet passió per les coses que ensenya. El temps passa volant, ens fem un tip de prendre notes sobre consells que ens dóna i curiositats que ens va explicant, aquí n'hi ha unes quantes: les clares, que són proteïna i aigua, munten perquè introduïm aire quan les batem, si hi afegim sal, separem les molècules d’hidrogen i d’oxigen i així l’aire entra millor; la temperatura exacta per fer un bany maria hauria de ser de 97,5ºC; ens va explicar la llegenda de l’origen de la tarta tatin; la seva àvia, d’origen francès, li donava per berenar poma saltejada amb mantega i sucre, menjada calentona, boníííííssima!; la poma, com que té molta fibra, absorbeix greixos...

En resum, una altra tarda força agradable, gràcies David, i gràcies a la noia de la recepció per la seva paciència a l’hora de fer-nos la foto de grup!. Fins a la propera!.
-

“BARCELONEJAR”

Per a nosaltres “barcelonejar” vol dir passejar, embadocar-se i encantar-se en qualsevol racó de Barcelona, un edifici, un museu o uns músics que en una cantonada interpreten Vivaldi, Gershwin o Dylan.

Malauradament, no ho podem fer sovint, això de “barcelonejar”, ja que sempre anem de pet d’un lloc a l’altre i amb el temps just. Però a vegades, quan sortim amb un amic que ve de fora per exemple, pensem, aquesta és la nostra, no només per mostrar la ciutat, sinó també per a gaudir-ne.

I això va passar la setmana passada quan l’Oreto i el Francesc van venir des del País Valencià per a la trobada de blocaires del Museu Egipci i passar el cap de setmana a Barcelona.

Quan vaig parlar telefònicament amb el Francesc i em va dir que els agradaria visitar el Museu Marés, ens va semblar perfecte, ja que feia uns quants anys que no hi havíem estat.

Així doncs, ens trobem de bon matí l’Oreto, el Francesc, la Glòria i jo i ja ens teniu cap el Museu Frederic Marés que té en la seva col·lecció permanent un impressionant fons d’escultures que van de l’època preromànica fins el segle XX, principalment peces de l’edat mitjana i talles policromades religioses. Cal destacar la gran portada romànica d’Anzano (Osca) del segle XIII. Però el Museu té moltes més col·leccions, vidre, jocs, ventalls, joies, quadres i tota classe d’estris. Impressionant i esgotador!. Per tant, en sortir, vàrem fer un cafetó a l’acollidor raconet que hi ha al pati del museu.

Tot seguit, vàrem anar cap a la plaça del Rei, i el que deia al principi de “barcelonejar”, entrem al Palau del lloctinent (arxiu de la corona d’Aragó) i allí mateix, un grup de turistes italians, molts d’ells formant part d’una coral del nord d’Itàlia, ens van obsequiar a tots els que érem presents amb una mostra de cant coral en aquell magnífic pati gòtic central del palau.

Després, cap a la plaça de Sant Jaume i al carrer Paradís, per admirar les impressionants restes del que va ser el temple d’August.

Com que el matí havia estat un pel esgotador, decidim fer una treva i anar a dinar al restaurant La Lluna, on per un preu molt raonable, es pot menjar força bé i en un ambient molt agradable. Com que ens agrada la gastronomia, detallaré algun dels plats que vàrem tastar: la crema de coliflor amb parmesà, amanida grega, uns magnífics popets amb oli d’alfàbrega, ratjada amb oli d’escabetx, el tradicional fricandó i per postres, una deliciosa mousse de iogurt, un tatin de plàtan o un volcà de xocolata amb amaretto i gelat de iogurt.

Després de dinar tornem a la càrrega. Vam anar al Museu d’història de la ciutat per poder veure, en el subsòl, les restes de l’antiga Barcino en un viatge de més de 2.000 anys enrere. I per acabar, una visió de les antigues muralles romanes vigilades permanentment per Ramon Berenguer III, anomenat el gran.

Feia setmanes que no havíem “barcelonejat” tant, però ha pagat la pena fer-ho, i ens fem el ferm propòsit de practicar-ho més sovint. Més tard vàrem anar a berenar i després a la trobada de blocaires al Museu Egipci.

L’endemà, vàrem quedar a les dues del migdia per dinar al Restaurant Madrid-Barcelona amb l’Oreto i el Francesc, la Txell i el Kike i la Sara Maria. Va ser un dinar que, amb sobretaula inclosa, va durar gairebé fins les sis de la tarda. Vàrem xerrar de tot i més, i naturalment vàrem endrapar ben a gust. Algun dels plats que ens cruspírem van ser: caneló de marisc trufat, paperina de verdures fregides, arròs negre, cogollos amb alvocat i espàrrecs, galets farcits de verdures, tall de tonyina, sípia de platja amb ceps, ànec amb figues o cap i pota. Per postres: Canigó (merenga) amb gelat de cafè, sorbet de llimona, coca de Llavaneres o pastís de les tres xocolates. Com podeu veure, gaire res, però la roba segueix minvant ... i no aconseguim saber-ne el motiu!.

Com heu pogut comprovar ens agrada “barcelonejar” i també entaular-nos, i si bé això té un preu, el fet de fer-ho en bona companyia és impagable.
-

TARTA DE XOCOLATA A LA TARONJA

Aquesta tarta de xocolata fa molt temps que la vaig veure al blog campo di fragole però encara no l’havia feta.

El divendres, dia de la trobada al Museu Egipci, vàrem passar el dia amb l’Oreto i el Francesc i abans d’anar cap allà, vàrem estar a casa fent un cafetó. Com que el Francesc és molt xocolatero, com jo, vaig pensar que era una bona ocasió per preparar aquesta tarta. Té una base semblant a la pasta brisa, una capa de xocolata cremosa i una cobertura cruixent a sobre. Els va agradar molt i a nosaltres també!.


Aquesta és la recepta:

Ingredients:

Per a la base :

- 225 g de farina
- 40 g de sucre llustre
- 125 g de mantega freda, tallada a làmines
- 2 rovells d’ou
- 2 cullerades d’aigua freda

Per al farcit:

- 3 ous
- 1 cullerada de ratlladura de pell de taronja
- 160 ml de nata
- 165 g de sucre
- 60 g de xocolata negra fosa
- 2 cullerades de cacau amarg
- 2 cullerades de Grand Marnier

Per a la cobertura:

- 140 g de xocolata negra per fondre
- 60 ml de nata

Preparació:

Per fer la base:

Escalfar el forn a 180º, amb l’aire, si es disposa d’aquesta funció.

Tamisar la farina i afegir-hi el sucre i la mantega freda tallada a làmines finetes. Barrejar-ho amb les mans i formar com unes engrunes, afegir els dos rovells d’ou i les dues cullerades d’aigua. Treballar-ho ràpidament fins que la massa quedi lligada, formar una bola, embolicar-la amb paper film i posar-la a la nevera durant una hora.

Transcorregut aquest temps, estirar la massa amb el corró, tenint en compte de posar farina a sobre el marbre, perquè no s’enganxi la massa. Folrar amb la massa un motlle baixet que tingui la base desmuntable, posar a sobre un full de paper de forn i posar-hi llegums seques a sobre, perquè no s’infli en coure’s. Posar la tarta al forn durant 10 minuts. Passat aquest temps, treure el paper amb les llegums i tornar a posar la tarta al forn durant 10 minuts més, fins que quedi dauradeta.

Per preparar el farcit:

Fondre els 60 g de xocolata negra al bany maria o al microones. Si es fa al microones, fer-ho a cops de 20 o 30 segons, remenant cada vegada, perquè la xocolata no es cremi.

Batre els ous amb el sucre, la pell de taronja, la nata, la xocolata fosa i el licor.

Farcir la tarta amb aquesta preparació i coure-la al forn durant 30 minuts aproximadament, vigilant que el farcit quedi ferm. Quan està al forn, el farciment s’infla, però quan es refreda, es torna a aplanar.

Una vegada cuit el pastís, treure’l del forn i deixar-lo refredar.

Per a la cobertura:

Fondre la xocolata amb la nata. Abocar-la per sobre de la tarta i cobrir-la completament. Deixar-la a la nevera fins al moment de servir-la, per a que la cobertura s’endureixi.
-

BANQUET ETERN I GENIAL

Quan escric aquestes línies encara estic sota la influència de les magnífiques sensacions que vaig tenir en la Trobada Blocaire d’ahir a la nit al Museu Egipci de Barcelona.

La gent va anar arribant a la cruïlla del Passeig de Gràcia i València a l’hora acordada i ens vam dirigir al Museu Egipci/Fundació Clos de Barcelona. En aquesta ocasió hi vam ser : el Francesc i l’Oreto (a la taula i al llit), la Sara Maria (delícies del rebost), la Núria (cocinarte) i la seva amiga Montse, que ha viscut molts anys a Egipte (Montse ens hem de tornar a veure i ens has d’explicar moltes coses), la Mar (baixa gastronomia), el Josep Àngel-Massitet (olleta de verdures), la Txell i el Kike, tot just aterrats de Berlín (la cuina vermella), la Xaro i la Laia (cuinetes), la Cristina (vida culinària) i la seva mare, l’Enric (samfaina d’arts) i l’Anna Maria, entusiasta de la civilització faraònica, la Gemma (la cuina de casa), l’Eva (el cullerot festuc), la Glòria i el Marc (la cuida de cada dia – de Keuken van elke dag) benvinguts al grup, la Sílvia (deliciosa Martha) i les seves amigues Clara i Laia, l’Eva-Pebbles (converses a la vora del foc), el Lluís-Tiriti (tiritinyam), la Maria, el seu marit i la seva amiga Maite i nosaltres, Glòria i Josep (el café de nit). Espero no haver-me deixat ningú.


Al vestíbul del Museu, davant la impressionant imatge de Ramsés II, vam començar una aventura fabulosa. La Núria Castro, egiptòloga del Museu Egipci i gran experta en la vida quotidiana i social de l’antic Egipte, ens va guiar en un viatge a més de 4.000 anys d’antiguitat. Ens va parlar de costums i tradicions, de deus i persones, de reis i treballadors, de la història i de la vida del dia a dia dels antics egipcis.

Ens va dur en un recorregut sensacional per les diferents estances del museu mostrant-nos objectes i imatges relacionades amb la vida a l’antic Egipte i centrada en la gastronomia i els hàbits alimentaris d’aquell poble.

La Núria ens va parlar dels olis i els cereals, del vins i les cerveses, de les fruites i verdures, de la carn (bàsicament d’aviram) i del peix de riu. En resum, de tot allò que estava relacionat amb la dieta alimentària, que com es pot veure, és l’origen de la nostra dieta mediterrània.

En tot moment, la Núria va guarnir les explicacions amb un munt d’anècdotes i d’històries paral·leles que feien que aquestes fossin no solament il·lustratives i didàctiques sinó també agradables i divertides.

Jo sempre he pensat que no hi ha temes interessants o avorrits, sinó persones que expliquen els temes i que te’ls fan interessants o avorrits. La Núria pertany sens dubte al primer tipus, la dels bons comunicadors que et fan creïble el que transmeten, perquè ho senten i ho viuen cada vegada que fan l’explicació.

Un cop finalitzat el recorregut, i tornats al segle XXI, la Gemma Castro, especialista en alimentació de l’Antic Egipte, ens va explicar en que consistirien els tastets que tenien preparats, faves seques, soja, puré de cigrons, blat, espàrrecs, cogombrets, cebetes, pollastre, figues amb pernil d’ànec, peix i per postres poma al forn, vi dolç amb magrana i dàtils amb fruits secs, i per beure, aigua, cervesa (en aquesta ocasió catalana) i vi d’elaboració pròpia, però amb l’advertiment que entra molt bé i pot tenir efectes “secundaris”.

Després de fer-nos la foto ja tradicional d’aquestes trobades, vam seguir xerrant al carrer i ens vam acomiadar fins la propera ja que aquest viatge a l’antiguitat ens va agradar molt, no tan sols pel viatge en sí, sinó també per haver-lo compartit amb un grapat d’amigues i amics.


Podeu trobar més cròniques de la trobada a:

http://alataula.blogspot.com/
http://delicies.blogspot.com/
http://samfainadarts.blogspot.com/
http://tiritinyam.blogspot.com/
http://elcullerotfestuc.blogspot.com/
http://lacuinadecasa.blogspot.com/
http://lacuinavermella.blogspot.com/
http://deliciosamartha.blogspot.com/
http://cocinartesnur.blogspot.com/
http://olletadeverdures.wordpress.com/


-

UNA VEGADA MÉS: FLÓREZ SPECTACULAR !!

Amb uns mesos de retard respecte a altres països europeus, a principis d’octubre s’ha posat a la venda a l’Estat Espanyol, el darrer disc de Juan Diego Flórez, “Bel canto Spectacular”.

Ja feia temps que anàvem darrera d’aquest disc, preguntant a tot arreu quan sortiria a la venda, però ningú en coneixia la data exacta. L’altra dia la Glòria, que està subscrita als fòrums de”florezidos”, va rebre l’avís que per fi s’havia posat a la venda el disc i que al menys a El Corte Inglés hi era. Ella, diligent com sempre, va aprofitar l’hora d’esmorzar per sortir “cames ajudeu-me” cap els magatzems del Portal de l’Angel i ... era cert, el disc per fi havia aparegut!.

Després d’escoltar-lo varies vegades, què voleu que us digui, que el Flórez està com mai?, que el títol d’espectacular li fa justícia?, que les col·laboracions d’altres cantants són magnífiques?, doncs, sí, això i molt més. I és que Juan Diego Flórez és actualment imbatible en el terreny belcantista.

En el disc hi ha temes que ja havia gravat anteriorment com Una furtiva lagrima o Ah! mes amis, tot i que aquí tenim la versió italiana (Amici miei). També fa una meravellosa interpretació de La maîtresse du roi... Ange si pur, de la versió francesa de La Favorita de Donizetti.

Anem a les col·laboracions. Anna Netrebko ho fa molt bé (com sempre) a Vieni fra aqueste braccia de I Puritani, tot i que jo crec que la seva veu no és la més apropiada per a un duet amb Flórez, la interpretació és magnífica.

El baríton polonès Matiusz Kwiecien l’acompanya força bé en el paper de Belcore de l’Elisir d’amore, però potser li falta la picardia llatina.

Plàcido Domingo compleix amb el duet de l’Otello de Rossini, tot i que Flórez (autèntic especialista rossinià) l’empetiteix una mica.

Els millors duets són, al meu parer, els de Flórez i Patrizia Ciofi en el fragment Linda! Linda! da quel di che t’incontrai de Linda de Chamounix (veus magníficament complementades) i també el que fa amb Daniela Barcellona a Di che son reo?... D’alma celeste de Il viaggio a Reims. Sensacionals en tot moment.

En resum, un disc extraordinari per a tothom però molt especialment per als amants del bel canto. I és que Juan Diego Flórez és en sí mateix, belcantisme en estat pur.

Ara, esperem i desitgem que La Sonambula que Flórez fa poc que ha gravat amb Cecilia Bartoli i Ildebrando d’Arcangelo no es faci esperar tant i ben aviat en puguem gaudir.



Us deixo un parell de tastets dels spectaculars duets del disc


Juan Diego Flórez i Anna Netrebko – Vieni fra questra braccia de I Puritani de Bellini

Juan Diego Flórez i Patrizia Ciofi – A consolarmi affretissi de Linda de Chamounix de Donizetti-

2ª TROBADA DE BLOCAIRES

ACTUALITZACIÓ DIARIA DEL LLISTAT D'ASSISTENTS CONFIRMATS:


- (1) Gemma Clofent (la cuina de casa) Alicia + Dinar
- (1) Sara Maria (delicies del rebost) Alicia + Dinar + Sant Benet
- (2) Glòria Moreno i Josep Colet (el cafè de nit) Alicia + Dinar + Sant Benet
- (1) Glòria Vila (juguem a cuinetes) Alicia + Dinar
- (2) Eva Urbano (converses a la vora del foc) Alicia + Dinar + Sant Benet
- (2) Maria Solé (bloc sense bloc) Alicia + Dinar + Sant Benet
- (7) Laia, Xaro i cia. (cuinetes) Alicia + Dinar
- (1) Núria (cocinarte) Alicia + Dinar + Sant Benet
- (1) Josep B (menja de bacallà) Alicia + Dinar + Sant Benet
- (2) Àngels ( - - - ) Alicia + Dinar + Sant Benet
- (2) Mª Teresa Pons (la maleta de Boston) Alicia + Dinar + Sant Benet
- (1) MANDUCA (confirmat el 5 d'agost) Alicia + Dinar
- (1) Manel (cuinar és generós) Alicia + Dinar
________________________________________________________________

Tot seguit us fem cinc cèntims sobre la segona trobada de blocaires.

Data: dissabte 8 de novembre
Lloc: Món Sant Benet (Sant Fruitós de Bages)

Hora de trobada: a partir de les 11 del matí a l’edifici de la recepció de Món Sant Benet.

Visita a la Fundació Alicia: comença a les 12 (però hi hem de ser mitja hora abans, segons l’organització)

Dinar: al Restaurant la Fonda (al mateix complex Món Sant Benet) a partir d’un quart de dues (13,15 hores).

Visita al Monestir de San Benet de Bages (opcional) a les 5 de la tarda.
___________________________________________________________________

Menú : 25 €

Coca de formatge, melmelada de tomàquet i verat escabetxat

Llom alt de xai amb samfaina

Sopa de síndria amb pastís de xocolata

Assortit de pans
Aigua, vi negre del Bages
Cafè o infusió
__________________________________________________________________

Preus de les visites :

Fundació Alicia : 3,20 €
Fundació Alicia + Monestir de Sant Benet : 9,40 €
__________________________________________________________________

A partir d’aquest moment queda oberta la inscripció. Els grups estan limitats a 40 persones, per tant, podem omplir fins a 40 places.

Ens heu de dir, al més aviat possible, el nombre de persones i si voleu fer la visita a la Fundació Alicia i el dinar, o si voleu fer el “complet”, és a dir, Fundació Alicia, dinar i visita al Monestir de Sant Benet, a la tarda.

Diariament anirem actualitzant la llista dels que aneu confirmant la vostra assistència.

Necessitem tenir una llista de participants bastant exacta abans del 15 d’octubre per tal de fer la reserva oficial i un prepagament (tot i que ara ja tenim una pre-reserva)
-

CALAMARS FARCITS DE MOIXERNONS

Com que ja tenim la tardor aquí, una recepta amb moixernons, per començar amb la cuina dels bolets.


Ingredients per a 4 persones:

- 4 calamars mitjans o 8 de petits
- Una ceba mitjana
- Una botifarra crua
- 2 tomàquets madurs
- 2 ous durs
- 40 g d’ametlles torrades
- 150 ml de vi blanc sec
- Oli d’oliva
- Sal i pebre blanc
- 50 g de moixernons secs


Preparació:

Primer de tot, posar els moixernons en remull en aigua, per hidratar-los. Mentrestant, separar les potes i les ales dels calamars i netejar-los bé.

Trossejar les potes i les ales dels calamars i posar-les en una paella, amb una mica d’oli, tapar la paella i coure-ho una mica a foc lent, remenant de tant en tant perquè no s’enganxi. Afegir-hi la ceba picada i les potes i les ales s’hagin enrossit, afegir-hi la botifarra esparracada i els tomàquets ratllats. A continuació, afegir els moixernons i deixar-ho coure tot junt. Treure la paella del foc i afegir-hi l’ou dur picat (reservar mig rovell d’ou per a la salsa).

Omplir els calamars amb el farcit, fins a unes tres quartes parts, tancar-los amb un escuradents, salpebrar-los i enrossir-los una mica en una cassola amb oli.

Retirar els calamars de la cassola i en el mateix oli, posar les ametlles picades, el mig rovell d’ou i el vi, per fer la salsa. Posar els calamars a sobre, tapar la cassola i coure-ho tot junt uns 10 minuts justets, fins que els calamars comencin a treure aigua. Els calamars no s’han de coure gaire perquè si no, queden durs i el farcit pot quedar eixarreït.

Acompanyar el plat amb una mica de pasta al dente, o un flamet d’arròs.
-