CHUTNEY DE TOMÀQUET MADUR

Aquesta és una de les tres receptes que ens va ensenyar el David Lienas en la darrera classe al Bonpreu. És una salsa que va molt bé per acompanyar carns. És molt bona però l’endemà encara ho és més amb el vinagre reposat.

Ingredients:

- 45 ml d’oli de cacahuet o de sèsam
- 300 g de ceba pelada i picada
- 2 alls pelats i picats
- 90 g de gingebre fresc pelat i picat
- 2 bitxos tallats en juliana (només si us agrada el picant)
- 1 kg de tomàquets madurs tipus pera o Olivetty pelats, sense llavors i picats
- 45 g de concentrat de tomàquet
- 125 g de sucre morè
- 250 ml de vinagre de Xerès
- 6 beines de cardamon (si no agrada molt, posar-ne menys, és molt intens)
- Fulles d’alfàbrega
- Sal

Preparació:

Escalfar l’oli en una olla i posar-hi les cebes, juntament amb l’all, el gingebre i els bitxos (opcional, jo no en vaig posar). Deixar-ho coure a foc mig fins que les cebes comencin a daurar-se. Afegir –hi els tomàquets i deixar coure el preparat a foc lent uns 15 minuts. Quan estiguin ben reduïts, afegir-hi el concentrat de tomàquet i deixar ofegar el conjunt uns instants a foc lent. Afegir-hi el vinagre i el sucre i remenar fins que es dissolguin.

Portar-ho tot a ebullició i deixar-ho coure a foc lent durant 25-30 minuts, remenant sovint perquè no s’enganxi. Si el líquid no s’ha evaporat passat aquest període, prolongar la cocció. Retirar l’olla del foc.

Moldre el cardamon (si no us agrada molt, posar-n’hi molt poquet, perquè el gust és molt intens) i afegir-lo al chutney, juntament amb l’alfàbrega tallada en juliana. Salar molt lleugerament la mescla.

Opcionalment, es pot triturar bé el preparat, per tal d’aconseguir una textura més uniforme.

.

ELS AMORS DE PATRICIA PETIBON

El passat cap de setmana es va celebrar el dia de la música i amb aquest motiu molts comerciants van treure al carrer paradetes amb força varietat d’oferta musical. Un dels discos que “va caure” va ser Amoreuses, que la soprano francesa Patricia Petibon va gravar fa uns mesos per a la Deutsche Grammophon.

La Patricia Petibon és una soprano no massa coneguda, però amb unes grans facultats i una expressivitat fantàstica. S’ha especialitat en música barroca francesa de compositors com Lully, Charpentier, Rameau o Couperin.
En aquest disc interpreta obres de Haydn, Mozart i Gluck, amb un repertori que barreja fragments molt coneguts amb d’altres que ho són molt poc. El que sí que queda abastament demostrat és que la soprano francesa té una tècnica excepcional i una veu molt versàtil que li permet realitzar unes coloratures perfectes.

La passió, el despit, la desesperació, l’odi o la força amb que la Patricia Petibon interpreta els diferents personatges fan que aquesta gravació sigui un autèntic plaer per als que l’escolten.


.

LA MIREIA I LES LLIMONES

S’acaba el curs, per tant, aquesta ha estat l’última classe amb la Mireia Carbó abans de vacances. I val a dir que per ser l’última, ha estat ben intensa. En aquest cas, la Mireia va fer un monogràfic sobre la llimona, és a dir, totes les receptes que ens va ensenyar tenien aquesta fruita com a ingredient.

Ens va ensenyar a fer crema de llimona o lemon curd, unes tulipes de galeta farcides de mousse de formatge i llimona i un pastís de llimona amb merenga. Aquestes eren les tres receptes bàsiques, però a partir d’aquí, ens va donar un munt de suggeriments i alternatives.

El lemon curd és una crema de llimona d’origen anglès que combina el sabor dolç del sucre i l’àcid de la llimona. Una vegada preparada, es pot conservar a la nevera com a mínim una setmana, i si la preparem com a conserva, esterilitzant el pot, omplint-lo amb la preparació calenta i fent el buit tombant el pot cap per avall fins que es refredi, es guarda molt més. Us imagineu una torrada amb una mica de mascarpone i una capa fineta de lemon curd?. O unes crepes de lemon curd acompanyades de figues fresques i un filet de xocolata?.

Per fer les tulipes farcides de mousse de formatge i llimona, vam aprendre com fer la pasta amb sucre, mantega, farina i clares d’ou; és la mateixa pasta que es fa servir per fer llengües de gat i teules. Per fer la mousse, cal barrejar formatge cremós, nata muntada i lemon curd. La Mireia ens va ensenyar un acompanyament per a les tulipes fet de cireres sense pinyol i maduixes tallades a trossets, amb sucre i suc de llimona, cuit tot plegat fins aconseguir un almívar dens.

Per al pastís de merenga i llimona, va preparar una base de pasta brisa que, un cop cuita, va omplir amb una capa de lemon curd, petites muntanyetes de l’almívar de cireres i maduixes i ho va cobrir tot amb la merenga. Va quedar espectacular!.

No cal que us digui que aquestes receptes estan al capdamunt de la llista de receptes pendents de fer, això sí, la primera de totes, el lemon curd.

Gràcies, Mireia, i fins el curs que ve!

MAGDALENES AMB FARINA D’ESPELTA

L’espelta és una varietat de blat que es cultiva des de fa uns set mil anys i es considera l’origen de totes les varietats de blat actuals. Aporta molta fibra i és ideal per al restrenyiment, a més de reduir el colesterol i és una font molt important de vitamines i minerals.

Uns bons amics ens van regalar farina d’espelta de l’Associació Agroecològica de Gallecs. A la cuina, el seu ús és adequat per fer pa, pasta fresca, pastissos, arrebossats...

Quan vaig veure aquesta recepta de la Marta, de Pa de Nous, vaig pensar que seria una bona manera d’utilitzar aquesta farina. Les magdalenes van quedar una mica morenetes, a causa de la pellofa característica que té el gra d’espelta, i força esponjoses. Amb aquestes quantitats, en surten moltes, que es conserven molt bé en un recipient hermètic.

Ingredients:

- 350 g de farina d’espelta
- 200 g de fructosa
- La pell d’una llimona
- 4 ous
- 250 g d’oli de girasol
- 120 ml de llet
- 1 sobre de llevat Royal

Preparació:

Escalfar el forn a 200º.

Treure la pell de la llimona, tallar-la molt petita i triturar-la amb la fructosa. Posar la barreja en un bol i amb les varetes de muntar afegir-hi els rovells d’ou i treballar-ho fins que augmenti el volum. Incorporar la llet, l’oli, la farina tamisada i el sobre de llevat.

En un altre bol, muntar les clares a punt de neu amb un polsim de sal, i afegir-les a la massa amb compte.

Posar la massa en una mànega pastissera, omplir els motlles i decorar les magdalenes. En aquest cas, unes les he decorat amb ametlla laminada i unes altres amb pinyons. Deixar-les reposar 15 minuts abans d’enfornar.

Posar-les al forn i coure-les durant 13 minuts aproximadament.

-

DOS LLIBRES PER A L’ESTIU

Avui voldria recomanar dues novel·les que he llegit en les darreres setmanes, que m’han enganxat des de l’inici i m’han tret hores de son ja que em resistia a deixar-les per a l’endemà. Això sí, són dues novel·les completament diferents però igualment interessants i engrescadores.

La primera, “BARCINO”, de la historiadora i filòloga Maria Carme Roca (“Intrigues de palau”, “El monestir proscrit” ...) ens trasllada a la Barcelona del segle segon. Una petita ciutat de l’imperi romà en la qual viu la família de Luci Minici Natal, un dels barcelonins més famosos de l’antiguitat.

A través d’aquest personatge coneixerem una mica millor les costums i la vida quotidiana dels ciutadans romans, dels esclaus o dels herois del circ en l’època dels emperadors Trajà, Adrià i Antoní Pius. Una novel·la plena d’acció i d’emocions i que com diu l’autora, per a ella era gairebé una obligació escriure-la, ja que de petita, havia viscut al carrer Sant Domènec del Call (l’antic Decumanus Minor romà) justament a l’altra banda del carrer on va viure el protagonista d’aquesta novel·la.

La segona novel·la, és l’èxit de vendes més gran dels darrers temps, segur que molts ja l'haureu llegit. Es tracta de “ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES” del suec Stieg Larsson.

Aquesta novel·la plena és plena de corrupcions polítiques, espionatge industrial i intrigues familiars, farcida d’inquietants personatges amb secrets inconfessables.

“Els homes que no estimaven les dones” és la primera entrega d’una trilogia anomenada “Millenium” (nom de la revista on treballa el protagonista Mikael Blomkvist). La segona part, ja a la venda, és “La noia que somniava amb un llumí i un bidó de gasolina” i segons he escoltat aquest mateix matí per ràdio a l’escriptor valencià Ferran Torrent, és encara millor que la primera.

Quedarà encara la tercera part “La reina als palaus dels corrents d’aire” que sortirà a la venda a finals d’aquest mes de juny. Lamentablement no hi haurà quarta entrega ja que l’autor, Stieg Larsson va morir sobtadament l’any 2004 a causa d’una crisi cardíaca, poc després d’haver entregat a la seva editora els tres volums que conformen aquesta trilogia.

Espero que alguna d’aquestes novel·les ajudin a suavitzar una mica les calors estiuenques que ja estem començant a patir aquests dies.

.

PASTÍS DE FORMATGE DE ZIGA’KO ETXEZURIA

En altres ocasions us hem parlat de la casa rural Etxezuria, de Ziga, a Navarra, on hem estat de meravella en diverses ocasions. Com que sopàvem a la casa, teníem ocasió de tastar uns pastissos deliciosos i com que varem parlar de la nostra afició a la cuina i del nostre bloc, la Mertxe ens ha regalat aquesta recepta i aquestes fotos del pastís de formatge que prepara ella. Aquest no el varem tastar allà, per tant, no cal dir que el farem!

Ingredients:

- 10 galetes torrades o maries
- Llet per mullar les galetes
- 600 g de formatge fresc
- 600 g de nata líquida
- 4 cullerades de sucre
- 1 raget de suc de llimona
- 1 sobre de gelatina en pols Royal
- Una mica de melmelada de maduixa o de cirera, per cobrir el pastís
- Una mica de suc de pinya, per acompanyar
- Fruites vermelles per decorar

Preparació:

Posar les galetes en un plat i mullar-les amb la llet. Preparar la gelatina com indica el sobre.

Barrejar amb la batedora elèctrica el formatge, la nata, el sucre i el suc de llimona i finalment la gelatina una vegada estigui tèbia.

Posar la barreja en un motlle i deixar-lo a la nevera, durant 90 minuts.

Per servir-lo, cobrir-lo amb una mica de melmelada i a la base del plat, posar-hi una mica de suc de pinya.

.

GALETES DE DOS COLORS

Aquesta recepta fa força temps que la tenia, me la va passar una amiga meva i és d’aquelles que et deixen un bon sabor de boca (en tots els sentits), per la qual cosa ve de gust tornar-les a fer de tant en tant. En surten moltes i es guarden perfectament en un pot hermètic. A veure si us agraden.

Ingredients per a la massa blanca:

- 125 g de mantega
- 50 g de sucre fi
- 175 g de farina


Ingredients per a la massa de xocolata:

- 125 g de mantega
- 50 g de sucre fi
- 160 g de farina
- 15 g de cacau en pols


Preparació:

Escalfar el forn a 180º.

Per fer la massa blanca, barrejar la farina i el sucre i remenar. Afegir la mantega a trossos. Treballar-ho amb els dits fins aconseguir una massa de consistència com de molles de pa. Afegir una cullerada de llet i treballar-ho amb les mans per formar una bola de massa.

Fer el mateix amb els ingredients per fer la massa de xocolata i formar una altra bola de massa.

Partir cada bola de massa en tres parts (cadascuna per a cada forma de galeta). Estirar cada una de les parts i pintar-les amb una mica de llet.

Per fer les formes de les galetes:

Primera forma:

Fer un quadrat de massa blanca i un de massa de xocolata i posar-los un damunt de l’altre. Fer un rotllo i posar-lo una mica al congelador, perquè es faci més consistent per tallar-lo. Quedaran les galetes com en forma d’espiral.

Segona forma:

Fer una quadrat amb la massa de xocolata i un cilindre amb la massa blanca. Enrotllar el cilindre amb el quadrat de xocolata. Posar-ho igualment al congelador. Quedaran les galetes amb una rodona blanca al mig, envoltada d’un cercle de massa de xocolata.

Tercera forma:

Formar un rectangle de massa blanca i un rectangle de massa de xocolata. Tallar-los pel mig. Posar un mig rectangle de massa blanca a sobre d’un mig rectangle de massa de xocolata i enganxar-los amb una mica de llet amb els altres dos, en posició alterna. Posar-los també al congelador. Quedaran les galetes quadrades i dividides en quatre quadradets dels dos colors, posats de forma alterna.

Tallar els diferents tipus de galetes i coure-les al forn a 180º durant 15 minuts.

.

LA CLASSE DE JUNY AMB EL DAVID LIENAS

El divendres un grup de blocaires i amics vam assistir a una nova classe del David Lienas a l’Espai del Consum, del supermercat Bonpreu. Quan vam arribar, el David ja ens esperava a la porta per donar-nos la benvinguda i tot seguit va començar la classe. En aquesta ocasió, les receptes eren un gratinat de pinya confitada a la vainilla, un chutney de tomàquet madur i una confitura d’albercocs i taronja a la vainilla.

El David és molt bon comunicador i molt didàctic i qualsevol cosa que fa mentre prepara una recepta, li suggereix un munt de consells i recomanacions, d’aquelles que val la pena recordar, perquè un moment o altre ens serviran.

Així doncs, com que per fer la massa del gratinat de pinya necessitava molts rovells d’ou i sobraven les clares, ens va recordar aquell peix amb merenga a la sal que ja ens havia ensenyat en una altra classe; ens va aconsellar congelar les clares (això ja ho fem, segur) però batudes, a punt de fer-les servir per exemple per fer unes creps, o per quallar-les i després trinxar-les per sobre d’una amanida, o enrotllar-les amb alguna cosa a dins. Ho veieu, quantes coses? I tot just començàvem!.

Per a la mateixa recepta, necessitem fer un almívar, doncs bé, el va perfumar amb vainilla i llavors vam poder comparar els diferents tipus de vainilla que podem trobar al mercat: beines, vainilla natural triturada, aroma de vainilla, vainillina ensucrada (atenció, quan està caducada, pica!!!).

Pel que fa al chutney de tomàquet, el va definir com “el precursor del ketchup” i encara que podríem dir que el gust el recorda una mica, no té ni punt de comparació aquest chutney, fet amb ingredients naturals i espècies. Per a aquesta recepta, va fer servir oli de sèsam no refinat, que és el que s’utilitza per coure. Si el féssim servir per a una amanida, hauria de ser oli de sèsam refinat.

I amb les explicacions de la tercera recepta, ens va ensenyar com esterilitzar ben bé els pots on guardarem la melmelada i moltes coses més relacionades amb les melmelades i les confitures. Si una melmelada es vol conservar més temps, s’hi ha de posar més sucre, si es vol menys dolça, es pot guardar dues setmanes. Una proposta atrevida per a fer melmelada de maduixa amb canyella, pebre negre i una mica de bitxo picant.

Les dues hores van passar volant, i al final vam tenir ocasió de tastar els plats que va preparar, que eren deliciosos!.

Com no podia ser d’una altra manera, vam acabar amb la foto de grup. Fins la propera!.

LA CONNEXIÓ HAMPSON-RAMEY

En alguna ocasió ja he explicat que una de les coses que més m’agrada fer és entrar en una botiga i començar a remenar discos o llibres.

En aquest cas parlo de discos, i la botiga, Discos Castelló del carrer Tallers de Barcelona (quant de mal fa aquesta crisi). No fa gaire hi vaig passar i com no tenia pressa hi vaig entrar i ... a remenar discos s’ha dit!

No cercava res d’especial, només mirava a veure si trobava alguna cosa que m’agradés, que estigués d’oferta ... I Déu n’hi do del que vaig trobar, me’n vaig endur 7 o 8 discos, però cap em va costar més de 7 o 8 euros. Entre d’altres Il turco in Italia (Callas, Gedda, Rossi-Lemeni), La Cenerentola (Larmore, Gimenez, Quilico), I puritani (Callas, Di Stefano, Panerai, Rossi-Lemani), Nabucco (Callas, Bechi, Neroni), Orfeo ed Euridice (Baker, Speiser, Gale) i aquesta meravella de la que vull parlar.

Es tracta d’un disc de duets per a baríton i baix amb el Thomas Hampson (Elkhart, Indiana, 1955) i el Samuel Ramey (Colby, Kansas, 1942), dos cantants que sempre m’han agradat molt.

El disc va ser gravat l’any 1997 amb la Münchner Rundfunkorchester dirigida per Miguel Gómez-Martinez. Els dos cantants nord-americans estaven en la seva plenitud vocal i ho demostren en tots i cadascun dels fragments que interpreten. Des d’un meravellós “Se fiato in corpo avete” de Il Matrimonio Segreto de Cimarosa fins a fragments “verdians” d’Otello, Don Carlos, Simon Boccanegra o Un giorno di regno, passant per I Puritani de Bellini o Don Pasquale, o Marino Faliero de Donizetti.

La perfecta conjunció i la complicitat de les veus fan que totes les interpretacions siguin un autèntic plaer per a l’oïda. Jo personalment em decanto, com no podria ser d’una altra manera, per les àries belcantistes, on demostren una qualitat i un domini absoluts de la situació acompanyats per l’agilitat vocal que és exigible en aquest tipus d’òpera.

Tot seguit us deixo una petita mostra amb el fragment esmentat de Il Matrimonio Segreto de Domenico Cimarosa.

.

ROLLERS D’ALBERGÍNIES I ANXOVES AMB SALSA DE FORMATGE

Aquesta és una de les tres receptes que la Mireia Carbó ens va ensenyar a la classe del dijous passat al Club Social Caprabo-Eroski. Amb el sentit de l’humor que la caracteritza, la Mireia ens va recalcar que sobretot no diguéssim canelons a aquests rollers, “que no quedava bé”. Així ho hem fet.

Ingredients per a 4 persones:

- De 8 a 12 llesques de pa de motlle sense crosta
- 3 albergínies
- 100 g de dauets de formatge feta
- 1 pot d’anxoves amb oli
- Gotes de crema balsàmica
- Herbes de Provença
- Sal

Per a la salsa:

- 150 g de formatge Cheddar i Samsoe (una bossa de Finello, per a amanides)
- 100 ml de nata líquida per muntar
- ½ culleradeta de pebre vermell dolç
- Julivert fresc picat
- Olives negres sense pinyol

Preparació:

Coeu les albergínies al microones a màxima potència durant 10 minuts, fins que estiguin tendres. Peleu-les.

Estireu les llesques de pa amb el corró.

Col•loqueu damunt de cada llesca de pa una mica de polpa d’albergínies, tres trossets de formatge, tres trossets d’anxoves, un polsim d’herbes de la Provença, sal i unes gotes de crema balsàmica. Enrotlleu-los com un caneló i coeu-los al forn, a 200ºC, fins que siguin daurats.

Desfeu el formatges junt amb la nata i el pebre vermell fins aconseguir una salsa.

Serviu-ho amb la salsa, les olives tallades i el julivert picat per damunt.
.