AMANIDA AMB OLI DOP BAIX EBRE – MONTSIÀ

L’estiu ha marxat però la calor encara no del tot, per tant, encara venen de gust les amanides i aquesta és una proposta senzilla amb la particularitat de fer servir oli DOP Baix Ebre – Montsià per a l’amaniment.

L’oli DOP Baix Ebre – Montsià és un oli verge obtingut a partir de les varietats d’oliva morruda, sevillenca i farga, que es conreen a la zona. És un oli saborós, una mica afruitat i de color groc verdós a groc daurat, segons l’època de la collita.

Sempre que podem, val la pena fer servir productes de la nostra terra, no us sembla?.

Ingredients:

Ensiams variats

Tomàquets cirerol

Rúcula

Alvocat

Nous

Formatge fresc

Bastonets de surimi

Brots d’alfals

Sal

Oli DOP Baix Ebre - Montsià

Posar els ensiams variats i la rúcula al fons del plat, disposar a sobre els tomàquets tallats per la meitat, l’alvocat i el formatge fresc tallats a daus i els bastonets de surimi a rodanxetes. Decorar amb les nous tallades a trossos no gaire petits i els brots d’alfals. Salar i amanir amb un bon raig d’oli DOP Baix Ebre-Montsià.

REIVINDICANT SALIERI

Ahir al vespre vam assistir al primer concert de la temporada de l’OBC que portava el “comercial” nom de Mozart versus Salieri.

Sota l’enèrgica i correcta direcció de Giovanni Antonini, el concert va començar amb La follia di Spagna d’Antonio Salieri, on l’OBC em va semblar que tenia algun petit desajustament en algun sector del vent; va seguir amb el concert per a piano i orquestra num.15 de Wolfgang A. Mozart, amb el magnífic pianista argentí Nelson Goerner com a solista. La segona part va començar amb les Variacions sobre “La ci darem la mano” que Frederic Chopin va composar basant-se en la cèlebre ària mozartiana de l’òpera Don Giovanni, i que va permetre a Nelson Goermer fer gala del seu virtuosisme al piano; i va acabar amb la Simfonia núm.40 de Mozart, amb l’orquestra sonant molt més compacta que a l’inici. Per cert, vull comentar l’increïble comportament d’una bona part del públic que, una vegada acabat el concert i mentre la majoria està aplaudint, marxen de l’Auditori “cames ajudeu-me” per evitar cues al pàrquing mentre els músics s’ho miren des de l’escenari entre divertits i atònits.  Una falta de respecte i de consideració per guanyar 5 minuts de temps i en vigílies d’un dia festiu. Tot plegat: lamentable.

El títol del concert, Mozart versus Salieri, el veig una mica agafat pels pèls, ja que el programa, clarament mozartià, incloïa només un fragment de Salieri. Penso que l’obra de Salieri, tot i la mancança de genialitat comparada amb la de Mozart, és suficientment àmplia i bona com perquè se li dediqui un concert íntegre, i d’una vegada (que ja cansa) ens oblidem de la nefasta influència que la pel·lícula Amadeus ha exercit en el coneixement del músic pel gran públic.  Cal dir però, que gràcies al film de Milos Forman, molta gent va descobrir  la música de Mozart.

Antonio Salieri

Però voldria aprofitar l’ocasió que em brinda aquest concert per tornar a Salieri. D’entrada, dir que va ser un director d’orquestra italià, i que a més de composar moltes obres clàssiques, religioses i òperes, durant molts anys va viure a la cort austríaca de la qual va ser mestre de capella. Va ser un músic de gran talent  que va dedicar una bona part de la seva vida a l’ensenyament. La seva presumpta rivalitat amb Mozart, les acusacions de plagi i fins i tot la seva responsabilitat en la mort del músic de Salzburg, no tenen cap fonament històric. L’òpera Mozart i Salieri (1830) de Rimsky-Korsakov, basada en un poema de Puixkin va encetar la llegenda de l’enverinament. Posteriorment, l'escriptor britànic Peter Shaffer va escriure l'obra de teatre Amadeus que Forman va convertir en un gran èxit cinematogràfic aconseguint 8 òscars l’any 1984. A més, Forman es va “inventar” un Mozart mig idiota i una dona, Constanze, interessada i ambiciosa. Pel que sabem, ni Salieri, ni Mozart, ni Constanze eren com ens els pinten en el film, però ja se sap, Hollywood és així  i si cal falsejar-ho tot per aconseguir l’èxit, es falseja i punt.

Salieri va morir l’any 1825, i en el seu enterrament, Schubert, el seu alumne predilecte, va dirigir el Rèquiem que el mateix Salieri havia escrit temps enrere pensant en el dia que morís.  En resum, per culpa d’una pel·lícula basada en fets més que discutibles, tothom desconeix que aquest músic va ser una bona persona,  que en més d’una ocasió va ajudar Mozart i que a banda de Shubert, va tenir alumnes tan genials com Beethoven o Liszt.

Tot seguit us deixo tres petites mostres de l’extensa obra de Salieri.

En primer lloc el primer moviment de la SIMFONIA VENECIANA

A continuació, la soprano DIANA DAMRAU interpreta Numi respiro... Ah, lo sento  de l’òpera L’Europa riconsciuta (gravada a Milà l’any 2004)

I per acabar, la Lacrimosa del Rèquiem en DO menor

Demà tenim una altra cita teatral, es tracta del musical Chicago però com que marxem uns dies fora (el sur también existe), ja en parlarem a la tornada.

ESCUMA DE PRÉSSECS SOBRE GELATINA DE LLET D’AMETLLES

Aquesta recepta de nom una mica llarg és una variació d’una que vaig veure en un llibre de Les indispensables de Mastrad dedicat a les escumes, per fer servir el sifó. Originàriament, és feta amb albercocs, però com que ara no n’hi ha, vaig fer servir préssecs de vinya i el resultat va ser molt bo. És una recepta que combina dues textures diferents, l’escuma i la gelatina, amb un resultat molt agradable.

Ingredients per al sifó de ½ l. i una càrrega:

2 préssecs de vinya

30 cl de suc de préssec

30 cl de llet sencera

30 g de sucre

50 g d’ametlles moltes

5 fulles de gelatina

30 g d’ametlles laminades

Preparació:

En un bol amb aigua freda, posar a remullar tres fulles de gelatina.

Triturar els préssecs pelats amb el suc de préssec. Escalfar-ho lleugerament i fora del foc, afegir-hi les tres fulles de gelatina escorregudes. Passar la preparació per un tamís, omplir el sifó de ½ l i posar una càrrega de gas. Agitar el sifó i reservar-lo a la nevera un mínim de 3 hores.

En un altre bol amb aigua freda, posar a remullar les dues fulles de gelatina restants.

Coure la llet amb l’ametlla en pols i el sucre. Fora del foc, afegir-hi les dues fulles de gelatina escorregudes.

Posar la llet d’ametlles en el fons de les copes de servei i refredar a la nevera un mínim de 2 hores.

Una vegada la llet d’ametlles hagi quallat, cobrir-la amb l’escuma de préssecs i decorar amb les ametlles laminades torrades.

CAP DE SETMANA BLOCAIRE : Taller, Trobada i ... Webos Fritos

Aquest cap de setmana hem tingut diverses activitats relacionades o derivades del bloc.  Per començar, després de vacances, divendres uns quants blocaires varem iniciar el curs a l’Espai Consum del Bonpreu, amb una classe amb el Pep Nogué, on ens va proposar tres receptes saludables, d’elaboraciò senzilla però no per això menys saboroses: sopa de quinoa amb verduretes, bolets i miso; bacallà amb all i oli de poma i mel de flor de taronger i batut de figues, plàtan i quefir.

Una vegada més, el Pep Nogué va saber trobar l’equilibri perfecte entre la didàctica i el bon humor, amb anècdotes il·lustratives i entretingudes.

Més d’una vegada us hem parlat del Forn Baltà de Sants i de la botiga Baltà Farinetes on podem trobar diferents tipus de farines per fer pa a casa, ingredients per a pastisseria, estris de cuina... en fi, que és una temptació passar per davant i no entrar-hi.

Doncs bé, dissabte al matí, després d’un magnífic esmorzar a Can Baltà, el grup de blocaires de Sants varem tenir el privilegi de conèixer el nou espai que el Josep Baltà ha enllestit al barri: Fes-te Farinetes, un local situat al carrer Galileu equipat per fer diverses activitats, des de tallers on els més menuts poden aprendre a fer pa i pastissos; xerrades sobre els productes de la mà dels proveïdors,  tallers per als grans, trobades relacionades amb la gastronomia...

Prèviament a la inauguració oficial, el Josep Baltà ens ha volgut presentar als blocaires de Sants, el local on properament es desenvoluparan tot un seguit d’activitats on podran participar tots els blocaires que ho desitgin. Ja us mantindrem informats.

I dissabte a la tarda, una cosa que ens feia una il·lusió especial: conèixer personalment la Su i el Jesús, que van venir a Barcelona per signar exemplars del seu llibre Webos Fritos, recetas y momentos. Varen venir acompanyats de les seves filles i de la Júlia, la mare de la Su (la cap de cuina, tal com l’anomena ella). Segur que molts de vosaltres coneixeu el seu bloc, que respira calidesa pels quatre costats. Doncs així són ells, càlids, propers, simpàtics, amb paraules afectuoses per a tothom que feia cua per saludar-los. Varem poder xerrar una estoneta, que ens va semblar molt curta, per això, ja varem quedar que a la propera que vinguin a Barcelona o nosaltres anem cap a la Manxa, ens veurem amb més temps.

ESCABETX BALSÀMIC DE CONILL AMB BUQUET D’AMANIDA

Aquesta és la segona vegada que faig un escabetx i he de dir que és la mateixa recepta, que vaig veure al núm. 106 de la revista CUINA,  intentada per segona vegada. És una recepta del Quicu Vera, un xef badaloní i free-lance, que fa classes i tallers de cuina i que alhora col·labora en diferents mitjans de comunicació.

Un dels ingredients de la recepta és el vinagre balsàmic i la primera vegada que la vaig fer, sense pensar en les conseqüències, vaig fer servir balsàmic de Mòdena negre, per la qual cosa, el conill va quedar bo però, diguem que una mica morenet i poc estètic, per què ens hem d’enganyar!.  Em vaig quedar amb les ganes de tornar-lo a fer quan trobés balsàmic blanc, però no hi havia  manera, fins que la Gemma (Caprofiti) en va trobar i me’n va regalar una ampolla.

Així doncs, amb aquesta recepta participo en la recepta del 15 de setembre, dedicada als escabetxos. I recordeu, sobretot, vinagre balsàmic blanc!.

Ingredients per a 4 persones:

½ conill de la part de les cuixes

½ pebrot verd

½ pebrot vermell

½ ceba

½ pastanaga

250 ml d’oli d’oliva verge extra

50 ml de vinagre balsàmic (blanc)

50 ml de vinagre de vi blanc

Sal

Pebre negre

1 fulla de llorer

Barreja d’enciams per al buquet d’amanida

Preparació:

Tallar el conill en vuit parts, assaonar-lo amb sal i pebre i fregir-lo lleugerament en una miqueta d’oli. Quan comenci a enrossir, abocar-hi el vinagre de vi blanc, deixar-lo reduir i apartar-lo del foc.

En un cassó a banda, posar-hi els ingredients de l’escabetx tallats a daus: els pebrots verd i vermell, la ceba i la pastanaga. Posar-hi també el conill i cobrir-ho amb l’oli i el vinagre balsàmic, trencar la fulla de llorer i empolsar-la per sobre. Deixar que confiti a foc suau durant 25 minuts.

Deixar temperar l’escabetx de conill i servir-lo acompanyat del buquet d’amanida i de les verdures de l’escabetx.

PATRIMONI NATURAL

Encara no havia tingut temps de parlar una mica de l’estada que vam fer fa unes setmanes al Delta de l’Ebre.

D’entrada, dir que vam estar a la Masia Tinet, una casa de l’any 1948 totalment rehabilitada i dotada de totes les comoditats que es poden demanar. Situada a l’entrada de Deltebre, just al vell mig del Delta i envoltada, com no podia ser d’altra manera, d’arrossars. Cadascuna de les habitacions de la casa porta el nom d’una de les varietats d’arròs que es cultiven a la zona i totes tenen un disseny personal que les fa úniques i diferents. La casa la porten la Noèlia i l’Agustí, cuidant tots els detalls amb un tracte magnífic que fa que et sentis com a casa. I per no parlar dels exquisits i elaborats esmorzars i sopars amb què ens sorprenien diàriament.

Les terres de l’Ebre són una meravella des del punt de vista turístic. Nosaltres vam aprofitar els dies per visitar el Castell de Miravet, les pintures rupestres de la Serra de Godall o el poblat ibèric de la Moleta del Remei, i també poblacions com Tivissa, Ulldecona o Amposta, aquesta darrera amb moltes construccions modernistes.

1) Castell de Miravet  2) Amposta - modernisme  3) Ulldecona  4) Pintures rupestres de la Serra de Godall
5) Oliveres mil·lenàries a Alcanar  6) Poblat ibèric de la Moleta del Remei  7) Ermita del Remei  8) Tivissa

No obstant això, el nostre principal interès era el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Cal començar la visita en el molt interessant Ecomuseu que està situat a Deltebre, una de les dues poblacions que es troben en plena zona del Delta, l’altra és Sant Jaume d’Enveja. Fins fa molt poc temps, per passar de Deltebre a Sant Jaume, s’havia de recular un munt de quilòmetres i creuar el riu per Amposta. Ara, el modern pont que uneix Deltebre amb Sant Jaume ens estalvia anar amunt i avall si volem visitar la desembocadura del riu des de diferents perspectives.

Per la vessant nord del riu (Deltebre) podem visitar la desembocadura i el canal de Migjorn i des de miradors com el de les Olles, el Fangar, el Canal Vell o el més nou de tots, l’anomenat Zigurat, veure les aus que hi nien. Naturalment, l’estiu no és la millor època de l’any (per això tenim pendent tornar-hi), però tot i així deu n’hi do de la varietat d’espècies que s’hi poden veure, això sí, s’ha de portar un bon teleobjectiu o uns prismàtics, ja que les distàncies són considerables. Per la vessant sud del riu, els miradors són els de les llacunes de l’Encanyissada o la Tancada, el de la punta de la Banya i els anomenats Ullals de Baltasar.

Si sou amants de la platja, la del Trabucador (mes de 5 quilòmetres) o les de Riumar i les Marqueses, entre moltes d’altres us permetran passar unes hores vora el mar sense cap tipus d’aglomeracions. Llàstima de l’incivisme de la gent que fa que algun d’aquests paradisíacs llocs semblin petits abocadors.

En tota la zona del Delta podeu trobar punts d’informació amb personal molt qualificat i atent que t’orienten dels recorreguts i les zones més interessants per visitar.

1)  Llacuna de la Tancada  2) Flamencs al Canal del Mig  3) Arrossars  4)  Dunes amb vegetació a Riumar
5) El Fangar  6) Gavina al Trabucador  7) Ullals de Baltasar  8) Mirador Zigurat  9) Llacuna de l'Encanyissada

Un altre dels atractius del Delta, sens dubte és la gastronomia. Totes les varietats de peix i marisc de la zona, i sobretot, les mil i una receptes d’arrossos es poden gaudir en grans i petits restaurants.

Actualment el Delta de l’Ebre ocupa una superfície de més de 320 quilòmetres quadrats dels quals dues terceres parts estan dedicats al cultiu de l’arròs.

El Delta de l’Ebre però, ha perdut terreny en els darrers anys i és que els sediments que transporta el riu s’han reduït dràsticament ja que queden retinguts en els pantans i embassaments que s’han construït en les darreres dècades.

Tot i això, el paisatge del Delta és únic i la riquesa i la vida que el riu segueix aportant a tota la gent que viu al seu voltant és extraordinària. Per tant, aquesta riquesa cal mantenir-la i preservar-la no tant sols per l’economia que genera, sinó també pels molts atractius que ofereix als visitants.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Malgrat els de sempre, bona Diada a tothom.

CONÈIXER ÉS ESTIMAR

Aquesta és una de les frases que Francesc Català-Roca va dir en una entrevista que li van fer poc temps abans de morir i que recull perfectament el seu pensament.

Va néixer a Valls l’any 1922. L’afició a la fotografia li venia de ben petit ja que el seu pare Pere Català i Pic també era fotògraf. L’any 1948 però, es va independitzar obrint el seu propi estudi i començant a treballar amb fotografies per a cartells de cinema. El 1953 va fer la primera exposició sobre el seu treball i posteriorment va rebre nombrosos encàrrecs i va treballar per a publicacions com Destino, La Gaceta Ilustrada o La Vanguardia.

Va ser un dels noms més destacats de la fotografia europea contemporània i un renovador pel que fa a la plasmació de la vida quotidiana de l’època, sent un testimoni d’excepció dels canvis que lentament s’anaven produint al país.

Algunes de les seves frases:

“El fotògraf sempre dubta:  quin angle cal agafar, quin diafragma, quina velocitat o quina pel·lícula cal triar... Però no ha de dubtar mai a l’hora de disparar”

“Em vaig adonar que era testimoni de coses que desapareixerien ràpidament, ho pressentia; al cap de cinc anys ja no hauria pogut fer aquestes fotografies”.

Francesc Català i Roca va morir a Barcelona l’any 1988.

Ara i fins el proper 25 de setembre, a La Pedrera i amb entrada lliure, es pot apreciar un extens catàleg de la seva obra complementada amb un parell de documentals que retraten perfectament el pensament i el treball d’un home que va aportar nous registres al llenguatge de la imatge i que constitueix la pedra angular de la fotografia documental.

CREMA DE TOMÀQUET A L’ALFÀBREGA

Aquestes vacances he estat molt mandrosa i no m’he dedicat gens al bloc, encara que l’he deixat en bones mans, perquè el Josep ha fet un Agost Musical amb petites dosis de música que anaven molt bé per veure i escoltar sense presses.

Però ara ja toca posar-se les piles una altra vegada, que com més es tarda més costa, per tant, per començar, una recepta de la Mariona Quadrada, fresqueta, que encara ve de gust, lleugera i senzilla de fer, per anar agafant el ritme: una crema de tomaca a l’alfàbrega. A veure si us agrada!.

Ingredients per a 6 persones:

2 cebes

2 kg de tomaques madures

¾ kg de patates

1 l i ½ d’aigua

Una branca d’alfàbrega

Sal

25 g de sucre

Oli

100 cc de crema de llet

Preparació:

Posar oli en una olla i posar-hi la ceba tallada fina, sense que agafi color. Quan és esmorteïda, s’hi posa la tomaca pelada i trossejada. Es cou així, amb el foc fort, durant 15 minuts. Seguidament, i quan l’aigua de la tomaca ha reduït una mica, s’hi posa la patata tallada fina. S’hi afegeix l’aigua i es cou tot uns 20 minuts. S’hi afegeix la sal, el sucre i l’alfàbrega i es deixa en infusió durant 5 minuts. Després s’hi passa la batedora perquè quedi fi. Es passa tot pel colador xinès o de malla, i es deixa refredar. Abans de servir-la, s’hi afegeix la crema de llet que, en aquest cas, no és imprescindible.

Com a suggeriment, també es podria canviar la crema de llet per una mica de llet, que dóna cremositat igualment però és menys greixosa. Servir la crema decorada al gust, en el meu cas, amb unes torradetes de pa sucat amb tomàquet.

OPERETTA

Hem acabat un mes d’agost molt musical i encetem el setembre amb una recomanació teatral però alhora també musical, i és que fins el proper 18 de setembre el Teatre Poliorama de Barcelona recupera un dels grans èxits de la temporada anterior del Teatre Nacional de Catalunya. Es tracta del muntatge Operetta dirigida pel Jordi Purtí i interpretat pel Cor de Teatre, un grup d’unes 25 veus que fan un divertidíssim recorregut pels fragments més coneguts de l’òpera, amb un sentit de l’humor que arriba molt directe a l’espectador.

Nosaltres vam tenir ocasió de veure’l al TNC i en vam sortir encantats. És per això que volem recomanar-lo ja que es tracta d’un espectacle tant per a grans com per a petits i la veritat és que tothom s’ho passa d’allò més bé. Si teniu ocasió no us el perdeu.