MOUSSE DE MASCARPONE AL CAFÈ AMB XOCOLATA AL CAFÈ I CRUMBLE AL CAFÈ

Aquesta recepta de l’amic Alfons (les receptes de St. Hilari), no podia ser més adient per fer-la al Cafè de Nit, unes postres amb gust de cafè en tres textures diferents. Ahir, que varem fer un dinar amb uns bons amics, va ser una ocasió perfecta per posar-la en pràctica i us he de dir que va agradar molt a tothom. Si us agraden les postres amb gust de cafè, no deixeu passar l’ocasió de tastar-la.

Ingredients:

Per a la crema de mascarpone al cafè:

- 90 g de formatge mascarpone
- 70 g de sucre de llustre
- 2 cl de llet sencera
- 1 full de gelatina
- 25 cl nata líquida
- Un cafè exprés curt

Per a la crema de xocolata al cafè: 

- 25 cl de llet sencera
- 25 cl de nata líquida
- 75 g de sucre
- 4 rovells d'ou
- 1 full i 1 / 2 de la gelatina
- 200 g de xocolata negra
- Un cafè exprés curt

Pel crumble al cafè:

- 20 g de farina
- 20 g de sucre
- 20 g de mantega en pomada
- 10 g de farina d'ametlla
- 10 g ametlles picades
- 10 g avellanes picades
- 5 g de cafè liofilitzat (Nescafé)

Preparació:

Per fer la crema de mascarpone al cafè, bullir la llet amb el cafè i incorporar-hi la gelatina prèviament rehidratada en aigua freda. Posar el mascarpone i el sucre en un bol, abocar-hi el cafè amb llet i batre-ho tot plegat. Amb l’ajut d’unes varetes, muntar  la nata i afegir-la lentament i amb maniobres envolvents, a la barreja anterior. Omplir una màniga pastissera i reservar-ho. 

Per fer la crema de xocolata al cafè, blanquejar els rovells amb el sucre. En un cassó, escalfar la llet, la crema de llet i el cafè, abocar-hi els ous blanquejats amb el sucre i remenar-ho, com si d’una crema catalana es tractés, fins que espesseixi. Afegir-hi la gelatina prèviament rehidratada amb aigua freda. Fondre la xocolata al bany maria i, fora del foc, afegir-la a la crema encara calenta i sense deixar de remenar.

Per fer el crumble al cafè, barrejar la mantega amb el sucre, el cafè liofilitzat, la farina d’ametlla, les avellanes i les ametlles picades. Escampar-ho per sobre d’un paper de forn o una Silpat, i coure-ho durant uns 15 minuts a 180 graus, punxant amb una forquilla de tant en tant per tal d’anar esmicolant-ho. Deixar-ho refredar. 

Per al muntatge, disposar una capa de crema de xocolata, una capa de mousse de mascarpone, i escampar el crumble per sobre. 

TIRAMISÚ DE TORRÓ

Doncs a casa nostra també va sobrar una barra de torrons de Xixona, per tant, no li podíem donar millor sortida que fer aquest tiramisú, seguint els consells de la Mireia Carbó.

No serà que quan comprem els torrons ja comptem que ens n’ha de sobrar un de Xixona, per després poder fer aquesta delícia?.

Ingredients: (per a 6 persones)

Per a la crema:

- 75 g de torró tou (Xixona) 

- 1 cullerada de sucre

- 2 ous

- 250 g de mascarpone

- 6 melindros durs

Per a l’almívar:

- 50 g de sucre

- 200 ml d’aigua

- 1 rajolí de moscatell

Per a la decoració:

- Ametlles laminades

Preparació:

Fer un almívar lleuger amb l’aigua, el sucre i un rajolí de moscatell. Per fer-lo, posar els tres ingredients en un cassó al foc, sense remenar-ho amb cap estri, només movent el cassó de tant en tant, fins que la mescla s’espesseixi una mica. Deixar-ho refredar i remullar-hi els melindros partits per la meitat. Col·locar-los al fons de copes o bols individuals.

Ratllar el torró. Muntar els rovells dels ous amb el sucre fins que doblin el seu volum. Muntar les clares a punt de neu.

Barrejar el mascarpone amb la crema de rovells, el torró, i per acabar, les clares muntades.

Repartir la crema sobre els melindros i deixar a la nevera fins el moment de servir. És molt millor fet d’un dia per l’altre.

Per decorar, posar les ametlles laminades en el moment de servir.

GASTROBLOCAIRES DE SANTS AL FORN BALTÀ

Feia temps que estàvem intentant organitzar una trobada de gastroblocaires dels barris de la vil·la de Sants per tal de conèixer-nos una mica millor. La setmana passada amb la Mercè (destapadora oficial de cassoles) vam decidir posar fil a l’agulla.

Aquest matí s’ha organitzat un petit esmorzar al forn del nostre amic Josep Baltà on hem tingut ocasió de xerrar una bona estona entre pastissos, entrepans i els inevitables cafès amb llet o cacaolats calents per combatre el fred que feia fora al carrer.

En aquest esmorzar hem compartit taula la Loles (La Coquessa) i la seva filla Júlia, el Josep Àngel i la Susanna (Olleta de verdures), la Isabel (La cuina de la Isabel), la Mercè (Destapant cassoles), la “triple A” Alvar, Alícia i Aina (El pa dels Ferrer), el Xavi i la Sandra (Els fogons de la Bordeta) i nosaltres.

Entre moltes coses, hem parlat de les iniciatives “La recepta del Quinze” que la Sandra i el Xavi (Els fogons de la Bordeta) han endegat exitosament aquest mes de gener juntament amb la Marina (Xocolata Desfeta), o del projecte, ja gairebé en marxa, del “gastropuntcat” en què treballen la Loles (La Coquessa) i la Núria (Petita cuina).

En acabar l’esmorzar, el Josep Baltà ens ha convidat a acompanyar-lo a fer una visita per l’obrador del Forn. Ens ha explicat tot el procés d’elaboració dels diferents tipus de pa; ens ha ensenyat les màquines d’amassar (alguna ja la utilitzava el seu avi, tot i que naturalment s’han anat adequant i substituint moltes peces). També hem vist la màquina que utilitzen per donar forma a les barres de pa sense que perdin l’aire que han agafat en el procés del llevat (ells l’anomenen la Rolls Royce), i d’aquesta manera la molla conserva els forats característics, els calaixos de fermentació, la càmera de llevat en fred, els forns, etc. Ens ha explicat com la meteorologia influeix en el procés d’elaboració del pa, ja que depenent de la humitat, el procés es pot allargar fins i tot una hora i mitja més, és a dir, que no es poden fer les coses sempre igual.

La família Baltà fa pa des de l’any 1875, primer  a Vilafranca del Penedès i des del 1934 al barri de Sants a Barcelona (l’any 2009 van celebrar el seu 75è aniversari). Això vol dir que sense una dedicació entusiasta per oferir un producte de qualitat, el treball d’aquests artesans del pa difícilment hauria pogut sobreviure tots aquests anys. Sortosament, la tradició i la feina ben feta han permès que avui en dia puguem seguir gaudint d’aquestes petites joies que cada nit es couen als forns de Can Baltà.

Ha estat una visita interessantíssima ja que estem acostumats a veure un producte (en aquest cas pans, coques, croissants, tortells, etc.) totalment acabats i no ens podem arribar a fer el càrrec de la gran quantitat de feina i materials de primera qualitat que són necessaris per aconseguir el que nosaltres en dos minuts comprem i ens emportem dins del cistell cap a casa.

Després hem anat cap a la botiga de Farinetes Baltà, annexa al Forn i el Josep ens ha explicat las particularitats dels diferents tipus de farines, les masses congelades que hi podem trobar per facilitar-nos la feina a casa, així com els futurs projectes que té, algun dels quals pot tenir molt bona acollida entre els “blocaires” (ja us mantindrem al corrent tal i com vagi prenent cos).

Aquest primer esmorzar de veïns s’ha allargat ben bé fins l’hora de dinar, ha estat el primer però sens dubte n’hi haurà molts més. 

per a més informació:
FORN BALTÀ 
FARINA BALTÀ

MUSICALS DE CINE (ROYAL WEDDING)

Avui en dia gairebé no se’n porten de musicals al cinema, sembla ser que una pel·lícula si no té mil efectes especials, sang a dojo, o humor caspós, estigui condemnada al fracàs. Com a molt pot tenir èxit si es toca la fibra sensible de  l’espectador amb uns protagonistes marcats per la desgràcia, la malaltia, la violència o quelcom per l’estil.

Als anys 40, 50 i 60 del segle passat, es van rodar musicals molt bons, majoritàriament procedents d’obres teatrals estrenades amb anterioritat a Broadway. En els darrers anys en canvi, se n’han fet molt pocs i actualment els únics que es produeixen per al cinema (quasi industrialment) són els de Bollywood, però evidentment no són aquests els que m’interessen. 

El musical és un gènere cinematogràfic que no agrada a tothom, és més, sóc plenament conscient que a molta gent els desagrada profundament quan, en mig d’una escena, es posen a cantar o a ballar sense venir al cas. No obstant això, hi ha films que no només per la música, sinó també per la interpretació o l’ambientació, han esdevingut autèntics clàssics.

A mi sempre m’han agradat els musicals, ja des de que era petit hi ha hagut títols que m’han fascinat. Avui n’he triat un d’aquests, es tracta de la pel·lícula Royal wedding (Casament reial) dirigida per Stanley Donnen l’any 1951. En l’escena més famosa d’aquesta cinta podem veure en acció a Fred Astaire (un ballarí magnífic, però que sempre m’ha desagradat la seva veu), amb el seu frac, el seu barret de copa i el cigarret (aleshores fumar estava ben vist) interpretant “You’re all the world to me” amb una coreografia sensacional, enfilant-se per les parets i el sostre de l’habitació. No us perdeu a partir del minut dos i mig del vídeo, segur que fins i tot als que no els agraden el musicals, s’ho passaran d’allò més bé veient aquesta escena, rodada fa seixanta anys!.

video de super2008videos

CALAMARS AMB ROMESCO

La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta i la Marina de Xocolata desfeta, han posat en marxa una nova secció que es diu “La recepta del 15” i consisteix en penjar cada dia 15 de cada mes, una recepta amb un ingredient base. Per a aquest mes de gener, ens proposen el calamar i amb aquesta recepta em vull afegir a la seva proposta, una mica precipitada aquesta vegada, per allò de les preses després de les festes, però per al mes que ve ja ho sabrem amb més anticipació.

És una recepta que vaig aprendre als cursos del Casal d’Hostafrancs, de la mà de la Conxita. A veure què us sembla!

Ingredients per a 4 persones:

-       750 g de calamars

-       2 alls

-       4 tomàquets madurs

-       30 avellanes torrades

-       2 llesques de pa

-       Polpa de nyora

-       Oli

-       Sal

-       Pebre

-       Fumet de peix

 Preparació: 

Demanar a la peixateria que ens tallin els calamars a rodanxes.

Fregir les llesques de pa. Fer una picada amb les avellanes, la carn de la nyora els alls i el pa fregit.

Saltejar els calamars lleugerament salats, retirar-los de la cassola i reservar-los.

En la mateixa cassola de fregir els calamars, sofregir el tomàquet ratllat, afegir la picada, el fumet de peix, incorporar-hi els calamars i deixar-ho coure tot junt uns 15 minuts.

UNA SAGRADA FAMILIA PROBLEMÀTICA

maqueta original

Avui vull parlar de la Sagrada Família de Gaudí , però no des del punt de vista artístic o arquitectònic sinó des del turístic i urbanístic. 

Per començar, si no recordo malament, va ser el 7 de novembre de 2010 quan el Papa, en un viatge espectacular del qual mai sabrem el cost real, va consagrar la basílica de la Sagrada Família. Van haver de passar 41 dies per tal que en aquell espai es celebrés una altra missa. Va ser el dissabte 18 de desembre. Aquell dissabte milers de persones van “anar a missa” i uns  quants milers més es van quedar fora. Naturalment, tots aquests milers de persones anaven a  "visitar" la meravella que la televisió va mostrar profusament durant la visita papal i així poder-se estalviar l’import de l’entrada al recinte (entre 10 i 18 € segons la modalitat).

A causa d’aquell “tsunami humà”, durant aquest mes de gener, el Patronat de la Sagrada Família, en una acte de “cristiana generositat”, ha programat quatre dissabtes de “portes obertes”  (de les 9 del matí a les 2 de la tarda), oficialment per a “desagreujar” els veïns de la zona que van haver de suportar mil i una molèsties durant la visita papal. Això és una falsa justificació ja que el primer dissabte de “portes obertes” ha registrat una afluència de més de 4.000 persones per hora, procedents de tot arreu, no tan sols del barri. Com acabarà la cosa?.

La Sagrada Família l'any 1915

La polèmica està servida: s’ha de cobrar per visitar un temple? o aquest s’ha de destinar als oficis religiosos (se suposa que és la seva finalitat). Si fos així, s’hauria d’abolir totalment o parcialment l’actual taxa d’accés al temple, amb la qual cosa, els ingressos caurien en picat i el Patronat que s’encarrega de les obres tindria serioses dificultats econòmiques per poder mantenir l’actual ritme de construcció.

De totes maneres, aquest “parc temàtic” en què s’ha convertit l’obra gaudiniana té més conflictes. Gaudí va planificar el temple en un descampat on pasturaven ramats de xais i cabres a finals del segle XIX (1885) i mai es podia imaginar els problemes urbanístics que tindria el seu projecte un segle més tard. I es que el creixement de l’eixample barceloní durant el segle XX, va fer que aquell descampat on s’estava edificant el temple, quedés voltat d’illes de cases. Per dur a terme el projecte original de Gaudí, s’hauria d’enderrocar al menys, l’illa de cases situada entre els carrers Mallorca, Marina, València i Sardenya, per tal que l’entrada principal a la basílica tingués la majestuositat planificada. Qui serà l’alcalde de Barcelona que s’atrevirà a signar l’expropiació forçosa per a centenars de famílies?, quin cost tindria aquesta expropiació?, qui la pagaria?.

Són preguntes que en els propers anys sortiran a la llum, ja que l’obra avança a passes de gegant gràcies al peatge que, fins ara, milers de turistes han pagat diàriament per accedir a l’interior del temple. Tinc molta curiositat per saber com es resoldrà l’embolic, tot i que si em poso en la pell dels possibles afectats, reconec que no dormiria tranquil. L’actual Consistori no prendrà cap decisió, no només perquè li queden pocs mesos de vida sinó perquè estan atrapats entre dos focs i a més són incapaços de prendre decisions mínimament valentes i coherents.

l'illa de cases afectada marcada en vermell (imatge de Google Earth) 

La pilota està en joc i veurem com la juguen a banda de l’Ajuntament, el Bisbat i el Patronat de la Sagrada Família. Els veïns tenen un petit punt a favor, que en aquest moment no hi ha calés per assumir el cost urbanístic i social d’una obra tan mastodòntica (l’expropiació). La resta, esperen que arribin temps millors, econòmicament parlant, per fer o deixar de fer.

Continuarà ...

CASSOLETES DE MASCARPONE I MELMELADA DE TOMÀQUET

Aquesta és una petita delícia, tal com la descriu el Manel en el seu bloc Cuinar és generós. Quan la vaig veure, la vaig “adoptar” ràpidament i  s’ha convertit en un clàssic en els nostres aperitius i pica-pica. El contrast de sabors és sensacional i sabeu allò de... “a que no en pots menjar només una”?,  doncs ho podem aplicar al cent per cent!. El Manel fa servir formatge tipus Philadelphia però jo l’he canviat per Mascarpone, més cremós.

Ingredients:

-       Cassoletes de pasta brisa

-       Formatge tipus Philadelphia o Mascarpone

-       Melmelada de tomàquet

Preparació:

És ben fàcil: farcir la meitat de cada cassoleta de pasta brisa amb formatge i l’altra meitat amb melmelada de tomàquet.

Si us animeu, podeu fer la pasta brisa de les cassoletes a casa o si no, comprar-les fetes, les del Mercadona, tal com diu el Manel, valen molt la pena.

ÀNGEL CAIGUT

Darrerament els escriptors suecs de novel·la negra estan de moda.  Nosaltres teníem una imatge de la societat nòrdica totalment mitificada i ells, a través de les seves narracions, ens n’han donat una de totalment diferent.

En l’aspecte novel·lístic també han aportat tota una sèrie d’històries molt més  enigmàtiques i sinistres que les habituals, protagonitzades per uns “dolents”, molt dolents, integristes i fanàtics, i uns “bons” molt humans, plens de contradiccions i febleses.

L’autora d’Àngel Caigut és Asa Schwarz que fins l’any 2006 en què es va dedicar a escriure, era consultora de l’empresa de seguretat Nexus. Des del 2008 compatibilitza la seva feina d’escriptora amb la de consultora externa especialitzada en informació a Cybercom, per tant, és una experta en hackers, virus i adreces IP’s.

Àngel Caigut està protagonitzada per Nova Barakel, una jove activista de Greenpeace, que ha d’afrontar la mort de la seva mare i al mateix temps es veu involucrada en els terribles assassinats de l’important directiu d’una de les empreses sueques més poderoses i la seva dona. La Nova ha de fugir, ja que hi ha moltes proves que la situen al lloc dels fets, i comença a investigar pel seu compte descobrint punts foscos en la mort de la seva mare i unes estranyes cites bíbliques que apareixen tant a l’escenari del crim com a casa de la seva mare.

Asa Schwarz

La investigació policial la porta a l’Amanda, una inspectora de policia força independent i que en la persecució de la Nova, també es veurà immersa de ple en la trama d’uns sinistres personatges, els nefilim, uns “àngels caiguts” (meitat àngels, meitat humans), que segons els relats bíblics, Deu va voler castigar i fer-los desaparèixer amb el diluvi universal.

La història enganxa, i tal i com avança, van apareixent nous i sorprenents fets que donaran un tomb insospitat al desenvolupament i desenllaç final del relat.

Segons sembla, l’autora fa poc que ha enllestit la segona entrega d’aquesta sèrie, on continuaran les peripècies de la Nova Barakel i dels enigmàtics “àngels caiguts”.  Esperem que amb l’èxit assolit a tot el món amb aquesta primera novel·la, l’aparició de la segona no es faci esperar massa. 

CREMETA DE CAMAGROCS

En aquests dies, en què és habitual començar els àpats amb alguna cosa per picar, donant un repàs als llibres que tenia per buscar suggeriments, vaig veure aquesta crema de camagrocs al llibre “Aperitius i tapes, capricis dels sentits”, de la reusenca Mariona Quadrada. És un llibre fantàstic tant per les receptes com per les fotografies, i si ho voleu, encara sou a temps a demanar-lo als Reis!.

Ingredients per a 8 gotets:

-       ½ ceba

-       ½ porro

-       1 llesca de pa torrat

-       300 g de camagrocs

-       Sal

-       Oli

-       Crema de llet

-       Farina

Preparació:

Netejar molt bé els camagrocs de la terra i la pinassa que porten i deixar-los escórrer bé.

Pelar i tallar la ceba i el porro a trossos. Sofregir-ho  en una olleta amb oli. Reservar uns quants camagrocs per a la decoració i la resta tirar-la a l’olla amb la ceba i el porro. Un cop hagin donat dos tombs, cobrir-ho tot d’aigua, posar-hi la llesca de pa torrat i sal i fer-ho bullir uns 30 minuts. Triturar fins que quedi una crema ben fina. Rectificar de sal si cal i afegir-hi la crema de llet. Un cop arrenqui el bull una altra vegada, apagar el foc i servir-la calenta.

Arrebossar amb farina els camagrocs per a la decoració i servir-ne tres o quatre damunt de cada gotet. De la crema de llet se’n pot prescindir.