diumenge, 20 de febrer del 2011

ANNA BOLENA

Quan l’any passat es va anunciar el repartiment per a aquesta Anna Bolena, els presagis eren immillorables ja que la majoria d’intèrprets eren d’autèntic luxe. Però quan la cosa va començar a rodar el  20 de gener passat, les perspectives es van torçar parcialment. El Josep Bros va haver de ser substituït en la primera representació per una indisposició, i l’Edita Gruberova evidenciava que el temps no perdona.

Amb tots aquests indicis, divendres passat vam anar al Liceu disposats a gaudir d’una de les grans obres del belcantisme, però amb reserves sobre el resultat final.

D’entrada, dir que la producció no em va agradar massa, amb un escenari força desaprofitat i amb aquells tocs de suposada “modernitat” que costen d’entendre, com l’aparició d’Anna Bolena amb ulleres de sol, un ballet que no s’acaba d’entendre o uns monitors tipus DGT que encara s’entenien menys. Amb tot, com a mínim no va ser una posada en escena molesta malgrat les esmentades incoherències.

En l’aspecte interpretatiu, la cosa va tenir molts clarobscurs. Em van agradar força les interpretacions dels secundaris Marc Pujol i Jon Plazaola (molt correctes) i Sonia Prima (una molt agradable sorpresa).

Ja entrant en els papers protagonistes, em va agradar molt el Simon Orfila, com sempre. Va haver de substituir el Carlo Colombara en el paper d’Enrico VIII, i pel que havia llegit de les quatre o cinc representacions que aquest va fer, l’Orfila el va superar de llarg. Amb un cant potent, segur i eficient va brodar el paper del monarca anglès. Per la seva banda, el Josep Bros va treure el personatge de Percy amb molta solvència, molt millor del que jo esperava ja que havia tingut problemes de salut feia poques setmanes. Només en la darrera ària va tenir un petit incident amb la veu que va ser aprofitat per un sector del públic per recriminar-li-ho, però d’això en parlarem més endavant.

L’Elina Garanca va ser la triomfadora indiscutible de la nit. Extraordinària en tot moment, amb un cant ple de matisos, sense esforços aparents per assolir tots els reptes del personatge, amb una veu clara, poderosa i sense escletxes i amb un domini total i absolut de l’escena. Aquesta noia ho fa tot bé, amb només 34 anys s’ha convertit en una de les “mezzos” més valorades en el món de l’òpera.

Deixo per al final la gran Edita Gruberova, una de les meves cantants de referència. La Gruberova, deia molta gent que ja no estava per representar òperes ja que no era, ni de bon tros, la indiscutible reina del bel canto. La impressió que em va donar va ser pitjor del que em temia. Crec que, a banda de tenir la veu en clara davallada, divendres no va tenir una nit afortunada. Des del principi no se la va notar còmoda vocalment, cada nota li costava un gran  esforç (cosa impensable fins fa poc temps), la veu no sortia ni amb força ni amb claredat i la seva pirotècnia vocal tan efectista no va fer acte de presència gairebé en cap moment. Només en l’escena de la bogeria, tombada a les escales, i cantant amb un fil de veu extraordinari, va demostrar que la seva gran tècnica no s’ha perdut, però en la nota final va tornar a fallar. No em va agradar gens veure una Edita Gruberova cridant o parlant més que cantant (cosa que va fer en més d’una ocasió) i molt menys fent alguna nota desafinada. Sobre tot en el duet amb l'Elina Garanca es va veure l’abismal diferència que existeix actualment entre les dues cantants.

Com deia al començament, el pas del temps no perdona ningú, i al mateix temps que una reina-cantant s’acaba (Bolena-Gruberova) una altra arriba al cim (Seymour-Garanca).

Contracrònica El pitjor de la nit, els “hooligans” que es fan notar estrepitosament cada vegada que la Gruberova canta al Liceu. Tant se val si la cantant ho fa bé o no, ells aplaudeixen incansablement i criden desproporcionadament. I no només això, es molesten si la gent aplaudeix els altres cantants  més temps del que ells consideren necessari. Això va passar quan la gent premiava determinades intervencions de l’Elina Garanca, i ells, mitjançant tímids però audibles xiulets intentaven condicionar la reacció del públic. També crec que van ser els promotors d’alguns “buuuusss”  de mal gust i mala educació que van dedicar al Josep Bros, sortosament els aplaudiments van ser més molt mes nombrosos.

Al final de la representació vam poder accedir al backstage i vam poder saludar els cantants. Crec que per l’estat anímic d’aquests, es podia deduir com havia anat la representació.  El Marc Pujol i la Sònia Prima estaven eufòrics i agraïen les felicitacions de tothom. El Simon Orfila, molt satisfet, amable, xerraire i proper, feia conversa amb tothom. L’Elina Garanca, guapíssima, correcta i amb un somriure permanent que compartia amb tots els que se li acostaven. En canvi el Josep Bros mostrava un rostre contrariat pel problema que va tenir al final, però el Josep és un gran senyor i va atendre i va parlar amb tots els que van voler fer-ho. Finalment, la que va tardar més en sortir del camerino va ser l’Edita Gruberova, que va estar molt amable amb tots els que li demanaven signatures i fotos (com en sap de posar-s’hi bé). Em va semblar que la seva expressió deixava entreveure que alguna cosa no havia anat del tot bé. 

16 comentaris:

  1. Mai he tingut l'oportinitat de veure una òpera al Liceu, almenys m'hi he apropat amb la teva crònica! :)

    ResponElimina
  2. Jo em pensava que això dels "hooligans" només passava el fútbol...creia la gent del liceu la feia d´un altre paner.

    ResponElimina
  3. Albota,

    Això de l'òpera es un món fascinant. Si a mi em diuen fa 25 anys que m'agradaria, hauria titllat de boig al que m'ho hagués dit.

    Cristina,

    Afortunadament en els darrers anys s'han trencat molts mites amb això de l'òpera, pràcticament ha desaparegut l'elitisme de classe d'altres temps i el preu per accedir al Liceu segur que es més barat que per anar al Nou Camp. Per contra, han aparegut també "frikis" com els que explico.

    Gràcies pels vostres comentaris. Una abraçada

    ResponElimina
  4. Josep
    no soy de opera pero tambien me ha sorprendido es de los frikis o hooligans que van a estropear la fiesta.Yo tambien me pensaba que la gente de la opera era mas educada pero veo que en todas partes pasan cosas anormales.Yo tambien el mes pasado fui al teatro a ver el metodo Gronholm y tambien nos paso algo parecido con unos cuantos que la liaron bastante con risas inaducuadas y a destiempo.Bueno veo que al menos puditeis hacer fotos con los prota
    una abarçada
    miquel

    ResponElimina
  5. Targeta vermella a la colla de cridaners! És ben bé de tot que hi ha d'haver de tot en aquest món!

    ResponElimina
  6. A la Imma i a mi ens va encantar conèixer-vos l'altre nit al Liceu. Per mi va ser una nit en la que vaig gaudir molt de l'opera. No pensem exactament igual amb Edita Gruberova, com ja has pogut comprovar en el meu Bloc de "Voltar i Voltar", ja que a mi em va agradar per el sembla força mes que a vosaltres... però evidentment els anys se li noten i no es la que era.

    Em feu enveja amb les vostres fotos amb els protagonistes de la nit.

    Estarem en contacte.

    Una abraçada. MIQUEL

    ResponElimina
  7. Miquel,

    En general la gent que va al teatre o a l'òpera no es tan "salvatge com els podem veure en molts caps de futbol, però sempre hi ha una colla, generalment fanàtics seguidors d'un determinat cantant que no tenen cap problema per cridar i xiular.

    Mariàngels,

    Llàstima que ni hi hagi ningú per treure'ls la targeta vermella o per xiular-los una "personal" i amb cinc, al carrer, he,he.

    Una abraçada a tots dos

    ResponElimina
  8. Miquelputxet,

    Va ser un autèntic plaer conèixer-vos i canviar impressions a l'entreacte de l'Anna Bolena de divendres. Pel que fa a la Gruberova, dir que a mi m'encanta, però divendres passat, a banda de la seva veu que ja no es la de fa uns anys, em sembla que no va tenir un bon dia. Jo crec que un(a) cantant, quan arriba a certa edat ha de replantejar-se la seva feina dalt d'un escenari. Jo penso que l'Edita està encara en molt bones condicions per a fer recitals o concerts, però una òpera sencera i exigent potser ja no tant. I el que em sap greu es que una trajectòria tan sensacional com la seva, quedi enfosquida per no fer plantejaments seriosos i tocant de peus a terra. Quan tu mateix dius que la Garanca va guanyar per golejada, crec que ho dius tot.

    Una abraçada i fins la propera "trobada"

    ResponElimina
  9. Yo no soy de opera, pero es todo un lujo.

    ResponElimina
  10. Hola Trini,
    Bienvenida a nuestro pequeño rincón. Ya ves que aquí hablamos de todo (hacemos lo que podemos).
    Esperamos que de vez en cuando nos hagas una visita, siempre tendrás mesa reservada.
    Una abrazo

    ResponElimina
  11. Estem totalment d'acord amb les teues apreciacions, Josep. Evidentment, l'Edita, grandíssima dama i història viva de l'òpera, hauria d'anar pensant en una honorable i paulatina retirada. Pel que fa als hooligans, de no haver-ho vist, no ha hauríem cregut. En qualsevol cas, vam gaudir d'una bona nit d'òpera i d'un cap de setmana inoblidable.
    Gràcies per tot.

    Cristina i Lluís.

    ResponElimina
  12. Cristina, Lluís,
    A nosaltres també ens va agradar força la representació, malgrat que potser ens hem tornat un pel crítics. Però es clar que si al costat d'una Gruberova que va a menys et trobes amb una Garanca que està en el cim, las mancances es noten massa. Ara bé, si al costat d'aquesta Anna hi hagués hagut una Giovanna "normaleta" i un Enrico "fluixet", es evident que la soprano eslovaca hauria triomfat plenament.
    Una forta abraçada i fins la propera

    ResponElimina
  13. Ja saps que mai t'he amagat de dir-te el poc que m'arriba a agradar la Gruberova-belcantista, i no d'ara, que els anys de l'eslovaca li passen una factura cada cop inflada, sinó de sempre, però també ja saps que defujo discussions absurdes sobre gustos, sobretot referits a cantants, però amb tot el que porto llegit sobre les representacions d'aquesta “Anna Bolena”, tots aquests “holligans” dels que avui també tu en parles potser que s'ho facin mirar i no donin una imatge que el públic del Liceu en general no es mereix.

    De tota manera, t'agraeixo molt la magnífica crònica i m'alegra moltíssim que passéssiu una bona vetllada.

    ResponElimina
  14. A mi si que m'agrada la Gruberova, potser no fins el punt d'entusiasmar-me, però deu n'hi do.
    El que em sembla increïble es el fanatisme de la gent. Jo, ja saps, que soc anti-mitòman i potser per això encara em costa més de creure. De totes maneres, puc arribar a entendre certes coses si es respecta tant al públic com a la resta de cantants, cosa que habitualment els "encegats" son incapaços de fer.
    Jo em creia que el fenomen "fans" era cosa de teen-agers però en el món de l'òpera ja veig que no es cosa de l'edat.

    ResponElimina
  15. Com a gran ignorant de cultura operística que sóc, no deixe de sorprendre'm mai de les teues cròniques tan acurades i bones de llegir. Em sap molt de greu que hi haja gent tan maleducada que no sàpia respectar les opinions i els gustos dels altres. Més encara quan es comporten de manera palesament grollera. Sabran agrair les grans nits d'òpera que les veus privilegiades dels cantants d'aquest gènere han oferit durant la seua trajectòria? És que no es mereixen un respecte per la seua contribució a la història de la música? En fi, trist.
    Per cert, les fotos són un goig. Ja en deveu tindre una bona col·lecció amb les millors veus de l'òpera, no? Salutacions

    ResponElimina
  16. Francesc,

    Sortosament, elements d'aquest tipus n'hi ha pocs i només "animen" quan canta el(la) seu(seva) cantant. El 99 per cent de la gent que va al teatre es educada i respectuosa.

    Una abraçada

    ResponElimina