dilluns, 21 de maig del 2012

ADRIANA LECOUVREUR


L'actriu Adrienne Lecouvreur -
Retrat de Charles Antoine Coypel (1694-1752)
Qui va ser Adriana Lecouvreur?, una pregunta que ens hem fet molts al veure el nom d’aquesta cèlebre òpera de Francesco Cilea (1866-1950).

Doncs Adrienne (era francesa) Lecouvreur va existir realment. Va ser una famosa actriu que va viure entre els anys 1692 i 1730. Va debutar l’any 1717 en el teatre més famós de Paris, la Comédie Française, va esdevenir l’actriu més popular de la seva època fins que va morir misteriosament. Sembla ser que va tenir una apassionada relació amorosa amb Maurici de Saxònia i que podria haver estat emmetzinada per la seva rival, la Duquesa de Bouillon, per l’amor de Maurici. L’Església Catòlica li va negar un enterrament cristià, per la qual cosa, el seu amic Voltaire va escriure un dur poema sobre el tema. L’any 1849, Eugène Scribe i Ernest Legouvé van escriure una obra teatral inspirada en la vida de l’actriu, i l’any 1902, i basada en aquesta peça teatral, al Teatre Líric de Milà es va estrenar l’òpera de Francesco Cilea amb llibret d’Arturo Colautti. La música que Francesco Cilea va composar per narrar la història de la pobre Adriana és realment magnífica, amb moments memorables per a qualsevol aficionat a l’òpera.

Pel que fa a la representació de divendres passat, hem de dir que la vam gaudir d’allò més. En primer lloc, la producció de David McVicar és esplèndida tant en la concepció de l’espai escènic com en la il·luminació i el vestuari. Fugint d’invents estrafolaris (quan no toca, no toca) i amb una molt correcta direcció dels intèrprets.

D’aquests cal destacar per sobre de tots a Barbara Frittoli, una soprano que sempre m’ha agradat força però que dona a aquesta Adriana un esplendor i unes prestacions vocals sensacionals en tots els aspectes. Per la seva banda, Roberto Alagna fa un Maurizio molt creïble, tot i que crec que aquest no és ben bé el seu millor paper. Els molt veterans Dolora Zajick i Joan Pons van estar solvents tot i que la seva carrera professional ja va de baixada. Molt correctes les aportacions dels secundaris Francisco Vas, Marc Pujol, Eduardo Santamaria, Josep Lluís Moreno, Estefanía Perdomo i Anna Alàs. L’orquestra va sonar molt bé, sota l’encertada direcció de Maurizio Benini.

En resum, una representació d’aquelles que et fan sortir molt satisfet del teatre i amb ganes de tornar-hi, encara que sigui per gaudir novament d’unes veus d’autèntic luxe i de primeríssim nivell mundial.

De dalt a baix: Roberto Alagna,
Barbara Frittoli i Joan Pons.
CONTRACRÒNICA – Tres quarts d’hora abans de començar les funcions al Liceu, sempre es fa una xerrada explicativa de l’obra al Foyer. Bé, en aquesta ocasió, i quan ja portàvem més de deu minuts de xerrada, un senyor aixeca la mà i pregunta en veu alta “Todo el parlamento será en catalán?”, el noi que estava donant les explicacions, respon amb un sec “sí” i acte seguit, el senyor en qüestió i la seva esposa (suposem), s’aixequen i marxen, i la xerrada continua. I és que hi ha gent que ni té sentit del ridícul ni ha entès res encara, i mira que portem anys fent pedagogia. Segur que a Alemanya no s’hagués atrevit aa preguntar ni a fer el “numeret”. Espero que l’òpera li agradés encara que fos en llegua italiana.

Al final de l’obra vam poder accedir als camerinos i aconseguir signatures i fotos amb alguns dels protagonistes, la qual cosa sempre serveix per a completar una vetllada magnífica. Tant el Roberto Alagna com la Barbara Frittoli ens van signar també les seves respectives propostes gastronòmiques incloses en el llibre “The Opera Cooks”. La Barbara Frittoli ens va recomanar molt la seva “Cassoeula di Milano”, una recepta medieval que encara es conserva i que ella, com a bona cuinera i milanesa militant, fa sovint. El Roberto Alagna també ens va recomanar el seu “Champagne cocktail Victorienne”, una autèntica bomba segons ell. Serà qüestió de tastar-lo!.

23 comentaris:

  1. Potser la parella venien de fora de Catalunya, ja saps com les gasten, i per tant quan tornin a casa seva diran allò que a Catalunya tot es fa en català i excloem a la resta. Penso que amb un servei de traducció la cosa no tindria inconvenient per a ningú, però no crec que en Marco, que s'acaba de polir el departament d'audiovisuals, es volgués gastar un cèntim d'euro per un servei per a la gent de fora, fins i tot m'estranya que es mantinguin aquestes sessions informatives, i callo ja que no vull donar idees.
    Me'n alegro que gaudíssiu tant d'aquest primer cast.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb tots el respectes, però si jo soc a Euskadi o Galicia i em fan una xerrada pública davant de 150/200 persones, en euskera o gallec, l'únic que no faré, serà interrompre al conferenciant que està parlant. O escoltaré (el català no costa tant d'entendre)o com a molt m'aixecarè i marxaré (jo no ho faria per vergonya), però aquesta gent de vergonya no en tenen i de respecte pels demés encara menys. Ja se que després diran allò de que a Catalunya discriminem i bla, bla, bla, però saps que et dic?, que m'importa ja molt poc, perquè si després de tot el que ens estem empassant ens tracten com ens tracten, no cal seguir-se abaixant els pantalons.

      Elimina
    2. Jo l'únic que dic és que hauríem de facilitar les coses per a tots aquells que no són catalans, és a dir que venen de fora i no tenen coneixement del idioma, siguin de Úbeda o de neville sur mer. Si el que pretenem és que el Liceu sigui un teatre de nivell internacional, hauríem de tenir cura amb aquests detalls.
      La reacció de la parella és patètica.

      Elimina
    3. Estic totalment d'acord amb tu, per això la web del teatre està en 3 idiomes, i la subtitulació de les òperes també es fa en els mateixos 3 idiomes, cosa que no he vist per exemple en el ROH o la Deutsche Opera de Munic (la web si que està en alemany i anglès, però la subtitulació no). I m'agradaria veure si fan alguna xerrada previa en algun d'aquests teatres, si la fan en la seva llengua o alguna més (posaria la ma al foc que no), i crec que no son teatres provincians precisament. Jo soc el primer que penso que les coses s'han de facilitar a tothom, però dubto que hi hagi tant bi-tri i fins i tot quatri-linguisme en alguna altra ciutat del mon com a Barcelona.

      Elimina
    4. No estic gens d'acord amb els arguments d'en Joaquim. La conferencia prèvia esta be que sigui en la nostra llengua que es el català. Seguint els teus arguments tindria que haver traducció simultània en tots els idiomes que parlen la gent que viu a Catalunya.

      No ens tirem pedres contra la nostra pròpia taulada, que ja ho fan prou els altres.

      Elimina
  2. ¡¡¡Vaya FINAL que nos regaló la Frittoli el viernes!!!
    Tengo que hacerme con el libro Opera Cooks... Lo poco que he visto del mismo me ha encantado.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un final inolvidable!!
      El libro The Opera Cooks realmente està muy bien. La versión original es en aleman, però el año pasado salió la inglesa. La presentaron en el festival de Peralada i allí fue donde lo compró Glòria.

      Elimina
    2. Creo que puede encontrarse en la tienda de la ROH, aunque no he mirado si te lo mandan a casa. Buena excusa para irse a Londres.

      Elimina
  3. jo vull veure algun dia aquest llibre signat..no havíem de fer una trobada primaveral infernemlaire? Li hem de recordar al Joaquim.
    Jo no torno a l'Adriana fins dia 3. Espero que els protas estiguin en plena forma!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tindrem ocasió de veure en conjunt el llibre, faltaria més!!
      Per cert, nosaltres el dia 3 repetim, ho sigui que fins aleshores!

      Elimina
  4. Josep i Glòria,
    M'animeu molt a veure l'Adriana del dia 25 amb l'Algna i la Frittoli. La Zajick no m'ha agradat mai gaire perquè, per a mi, té la veu poc musical. La crònica és molt instructiva.
    Em solidaritzo amb el què dius a la Contracrònica. A qui se li acudeix fer una pregunta així? A algú de la caverna, és clar. Jo ja no faig pedagogia. Dec ser una mala mestra perquè n'he fet força anys inútilment.
    Amb afecte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord, jo, sigui per vergonya (o timidesa) i per descomptat per educació, MAI faria el paperot d'aquell paio. Però alguns es creuen que son els amos del mon i que tothom ha de parlar la seva llengua. L'excepció, naturalment son els anglesos, alemanys o francesos, ja que el complex complex d'inferioritat envers aquests, mai els farà exigir res.
      Una abraçada

      Elimina
  5. Com friseu!! M¨agradat l´explicació de la biografia. Emmenitzar algú per afers amorosos encara es porta, eh? Això és l´ordre del dia. Almenys en casos de justícia.
    I respecte a aquell parell,segur que èren de Madrid, je, je, je.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, la història és d'inicis del segle XVIII i en aquella època això es porftava molt. Ara no, ara directament es lloga un sicari professional per eliminar un rival, je,je.
      Respecte a la "parelleta tolerant", et diré que n'estic segur que a Madrid hi ha molta gent respectuosa i culta que enten les coses, però els cavernícoles, que son minoria, fan molt soroll i semblen molts més.

      Elimina
  6. Segur que faràs la Cassoeula di Milano... Esperaré que la pengis!!!

    ResponElimina
  7. Jo, si la Cassoeula di Milano no la feu trilingüe, no la penso tastar. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La farem trilingüe i per descomptat constitucional (faltaria més!!)

      Elimina
  8. Llàstima que en els comentaris no es pugui fer "m'agrada". Però bé, m'agrada el post, m'agraden els comentaris, molts els comparteixo i, com sempre, gràcies per compartir-ho!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves visites i comentaris.
      Una abraçada

      Elimina
  9. Una crónica que sembla feta per mi.... en l'aspecte que estic absolutament d'acord amb la teva visió tan de l'Òpera com del "espectacle" previ en el Foyer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tema operistic ja el vam parlar "in situ" i vam coincidir-hi plenament. Pel que fa a l'espectacle del foyer, estàvem junts i ja ho vam comentar també, amb total coincidència de criteris. No vull repetir el que diu el personatge Mohamed Jordi diariament a La Competència a RAC1, però cada vegada estic més d'acord amb la seva conya.
      Una abraçada

      Elimina
  10. Lo siento pero les ha tocado:
    http://cantanellas.blogspot.com.es/2012/05/esto-es-y-no-es-konya-premio-liebster.html

    ResponElimina