dijous, 23 d’agost del 2012

GRANDIÓS KAUFMANN


Ahir dimecres 22 va tancar les portes el Festival Castell de Peralada 2012 amb l’actuació estelar (potser caldria dir galàctica) del tenor Jonas Kaufmann acompanyat de l’Orquestra de Cadaquès sota la direcció de Jochen Rieder.

D’entrada, vull dir que és evident que un concert a l’aire lliure mai pot tenir la qualitat auditiva d’un fet en un auditori tancat i en les millors condicions acústiques. Això és el que tenen la majoria de festivals d’estiu que no volen amplificar les veus dels cantants. Malgrat tot, vull dir que en el nou auditori de Peralada, crec que estrenat fa un any o dos, el so és millor que en l’anterior ubicació.

Dit això, dir que la gala lírica va començar passades les deu de la nit i va acabar gairebé a tres quarts d’una.

La primera interpretació orquestral va ser la “innecessària” obertura verdiana de La Forza del Destino. L’orquestra no em va agradar com va sonar. No sé si li faltava corda o el so a l’aire lliure feia que sonessin molt més uns instruments que altres. De totes maneres aquests “desajustos” es van anar solucionant en algunes interpretacions. No en alguns fragments de Carmen o de Guillaume Tell que no van sonar com hauria de ser. Però tot això és purament anecdòtic, el que volia la gent era escoltar el tenor bavarès i aquest, en la seva primera intervenció ja va arrencar els primers bravos de la nit interpretant Cielo e mar de La Gioconda de Ponchielli. La cosa començava forta i bé. Una magnífica interpretació de Giuletta son Io! del Romeo e Giulietta de Zandonai va ser la seva segona interpretació. Amb La fleur que tu m’avais jetée de la Carmen de Bizet ja va posar el públic dempeus i amb la Mamma quel vino è generoso de la Cavalleria Rusticana de Mascagni va acabar la primera part, amb un auditori totalment entregat al que per a molts és el millor i més complet tenor d’avui dia.

La segona part no podia començar millor. Kaufmann ja s’ha tret la jaqueta (la calor és sufocant) però amb una vibrant interpretació d’Un di all’azzurro espazio de l’Andrea Chenier de Giordano ens toca la fibra més sensible a tots els assistents. Però això no era res comparat amb el que estava per venir. En primer lloc la memorable Winterstürme de La Valquíria de Wagner, i finalment l’In fernem Land del Lohengrin també de Wagner, que per a mi va ser sublim i sense exagerar el millor de tot el que havíem escoltat durant la nit. Realment insuperable!

Les propines van ser cinc! Entre aplaudiments incessants i entrades i sortides d’escena, el senyor Kaufmann ens va oferir un E lucevan le stelle de la Tosca de Puccini, excepcional, després la Du bist die Welt für mich de l'opereta Der singende Traum, de Richard Tauber, un clàssic en els concerts del tenor. El tercer “bis” va ser  la napolitana Non ti scordar di me, molt ben cantada, seguida per la bellísima Ombra di nube  i el Core n’grato, una altra napolitana amb la que va cloure la vetllada.

Abans d’acabar vull dir que, en la meva modesta opinió, Jonas Kaufmann és, ara per ara, el més complet tenor que es pot veure i escoltar dalt d’un escenari. Per la seva versatilitat en el repertori, ja que domina perfectament l’alemany, el francès i l’italià d’una manera prodigiosa. Pel seu exquisit gust alhora de cantar, tant si es tracta de Wagner, com de Verdi, Puccini, Mozart o Massenet, i per una cosa que jo valoro molt, la seva manera única d’apianar la veu. Feia molt temps que no havia escoltat un tenor amb la seva tècnica i sensibilitat per fer-ho, i és que a banda del risc que comporta, requereix una tècnica que no és a l’abast de la immensa majoria de cantants.

Una nit inoblidable i que de ben segur recordarem durant molts anys.


22 comentaris:

  1. Quina sort haver pogut gaudir d'aquest concert tan extraordinari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que ho diguis, ocasions així no se'n presenten gaire sovint, i el millor de tot es que al cap del temps podrem dir: nosaltres hi érem.

      Elimina
  2. Memorable tot i aquest muntatge fotogràfic us ha quedat a l'alçada de l'ocasió.
    Aquest xic ho fa molt bé, quasi diria que és el que ho fa millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Memorable es un adjectiu que es queda molt curt un cop repassem mentalment el que vam poder viure ahir. Totalment inoblidable!

      Elimina
  3. He llegit una altra crònica en un altre bloc amic, i no saps com us envejo... Tothom parla del In fernem Land. No m'extranya perquè li he sentit cantar per youtube i és realment poderós, per dir-ho de forma elegant.

    Gràcies a Déu, encara hi ha bon gust en aquest món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord pel que fa referència al bon gust!

      Elimina
  4. Bona crònica, Josep! Quina sort poder gaudir d'un concert a Perelada. Encara que fos un xic decebedora la primera part, crec deduïr que va quedar compensada per la segona amb Kaufmann. No puc parlar en primera persona, perquè no he tingut ocasió de sentir-lo mai, però vistos els teus comentaris... me n'han vingut unes ganes terribles!!! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser una gran nit. La primera part no va ser decebedora de cap manera, el que passa es que entre ària i ària dels cantants, hi ha la costum que l'orquestra interpreti un obertura d'òpera i el problema es que sempre interpreten les mateixes (com si no n'hi haguessin d'altres). Però com dic a l'entrada, això no deixa de ser anecdòtic.
      Una abraçada

      Elimina
  5. Em va agradar tot tant! i ara si em permets te copy i te paste alguna foto?

    ResponElimina
    Respostes
    1. ui! estan totes juntetes! és igual, us queda de luxe!

      Elimina
    2. Suposo que ja has solucionat el copy-paste!!

      Quina nit la de dimecres!!

      Elimina
    3. Imatges per l'eternitat.
      16 gràcies + 16 abraçades!

      Elimina
  6. Gràcies Josep per les teves impressions amb les quals coincideixo plenament. Trigarem en sentir un altre concert com aquest, aquesta és la gran pena. Kaufmann ha tornat després de la seva baixa... i com ha tornat!!! en excel.lent estat vocal. Estic molt contenta d´haver pogut gaudir-lo per segona vegada en directe... ara a somiar i a preparar la propera, a veure si hi ha sort!

    brunilda

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també es la segona vegada que el veig en directe, la primera va ser fa dos anys a Munic en una Tosca. Esperem que pugui fer un forat en la seva atapeïda agenda i ens faci el concert que ens deu al Liceu.
      Una abraçada

      Elimina
  7. Caram, veig que en aquests festivals d'estiu no només hi apareixen velles glòries en declivi sino també cantants interessantíssims. Reconec la meva ignorancia sobre el tema, però escoltant els anuncis i promos que els fan durant l'estiu un pensaria que tot son Sabins, Iglesias i Serrats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres som molt contraris a la profanació de sarcòfags i per tant en concerts de "mòmies embalsamades" serà difícil que ens hi trobin, tot i que reconec que hi ha gustos per a tot i tothom té dret a escollir el que més li agrada.
      Espero que encara estigueu gaudint de les vacances.
      Una abraçada

      Elimina
  8. Ja veig que estem totalment d'acord. Si senyor, cap tenor no canta així avui dia.
    Una abraçada,
    Josep Rumbau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la visita Josep.
      I encantat de tornar a veure el teu bloc en actiu.
      Una abraçada

      Elimina
  9. Ja vaig imaginar que hi serieu...Quina veu que te aquest home!!!
    I...Glòria...que guapo que es!!!! jeje
    Petonets.

    ResponElimina
  10. Respostes
    1. Amb els temps que corren s'ha de seleccionar molt bé el que vas a veure i el Kaufmann, ara per ara, es una aposta (molt) segura.
      Una abraçada

      Elimina