dimecres, 4 de juliol del 2012

PÉLLEAS ET MÉLISANDE


Fa uns dies vam assistir al Liceu a la representació de Pelléas et Mélisande, de Claude Debussy, Aquest autor, juntament amb el seu compatriota Maurice Ravel, són considerats els renovadors musicals de finals del segle XIX i principis del XX, ja que van trencar amb el romanticisme per crear un corrent nou que és definit com impressionisme musical.

Aquesta òpera feia gairebé 50 anys que no es representava al Liceu, i a punt ha estat de no representar-se ara. Tot ve de quan a finals de gener passat, la Direcció del teatre va iniciar els tràmits per a la presentació d’un ERO que afectava set espectacles programats, entre ells, l’òpera de Debussy. Amb la presentació de l’ERO, es van cancel·lar totes les funcions d’aquests espectacles i es va retornar l’import de les localitats.  Pocs dies després de tot aquest enrenou,  la Direcció, davant l’amenaça de vaga dels treballadors, va retirar l’ERO i va intentar recuperar alguna de les funcions anul·lades. Malauradament tant sols s’ha pogut recuperar Pelléas et Mélisande però amb moltes mancances, ja que si abans de la suspensió hi havia venut (entre abonaments i entrades) més del 60% de l’aforament, quan es tornen a posar les entrades a la venda s’ha de partir de zero i la venda de localitats queda molt lluny del 60% que estava venut cinc mesos abans. En resum, un munt d’incongruències que rematen la nefasta gestió que la Direcció del teatre ha fet durant els darrers anys.

Si ens centrem en l’òpera en sí, haig de dir que tot i tractar-se d’una partitura molt bona, per a mi resulta molt “plana” en relació amb la música d’autors com Wagner, Verdi o Puccini. La interpretació dels cantants d’aquesta funció no passa de correcta, amb l’excepció de John Tomlinson, el veterà baix britànic que amb una veu totalment decadent em va semblar absolutament fora de lloc.


El millor de tot, sens dubte, és la magnífica escenografia de Robert Wilson. Una meravella visual, tot i què, complementada amb la direcció escènica del mateix Wilson, basada en el teatre tradicional japonès (Kabuki), de moviments super-lents i amb uns personatges totalment asèptics fa que tot plegat esdevingui un pèl avorrit.

L’orquestra sota la direcció de Michael Boder va sonar molt bé, mentre que a mi em va donar la impressió que els intèrprets no se sentien massa còmodes movent-se durant tres hores "a càmera lenta".

En resum, un Pélleas que fa cinc mesos va començar malament i que a la fi no ha obtingut els resultats que probablement mereixia.


16 comentaris:

  1. Vaya, nos os ha gustado mucho, me hace mucha ilusión ver esta ópera por primera vez, y a saber cuándo se volverá a presentar la oportunidad de hacerlo. Creo que el reparto es muy mejorable pero mejor me espero a escucharlo en vivo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo es la primera vez que veia esta òpera y la verdad es que lo que no me convenció fue la "lentitud exasperante" de los movimientos de los personajes. La interpretación pienso (no soy experto) que es mejorable peró tampoco está tan mal, peró en cambio, la escenografia es magnífica.
      Espero que la disfrutes.
      Un abrazo

      Elimina
  2. Doncs si una obra que dura 3 hores, sembla lenta, no m'estranya que es fes una mica feixuga!!!!
    És una pena veure com es fan les coses. en aquest país falten gestors que facin bé la seva feina i sobren directius que només figuren!
    Espero que no hagis d'esperar 50 anys més per tornar a veure una versió millor d'aquesta obra!

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat es que visualment resulta una posada en escena preciosa (només cal veure les fotos), ara bé, es una llàstima que determinades coses, sempre sota el meu punt de vista, ho espatllin una mica.
      Pel que fa al tema de la gestió, es absolutament vergonyosa la del Liceu. Van cancel·lar un munt de funcions amb el 50/60% de localitats venudes, per tornar a començar de nou des de 0, i arribat el moment, regalant entrades per tal que el teatre no sembli tan buit. Ineptitud i incompetència a tope!.

      Elimina
  3. Algú per el twitter o facebook va deixar anar que era un rotllo de tres parells de nassos el Pelleas (vull dir que ho va posar durant el descans o així perque ho explicava in situ).

    I ara llegint-vos a vosaltres... em sembla que queda clar. Quina pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com totes les coses, es qüestió de gustos. A mi no em va desagradar, tot i que no sigui el tipus de música que més m'agrada i que en determinats moments se'm fes avorrit per l'exasperant lentitud de moviments, però hi ha molta gent a la que li va encantar, per tant tampoc ens podem deixar portar per una opinió personal. A més, les opinions, penso que s'han de desenvolupar, i el twitter no permet fer massa anàlisi profund de res.
      Una abraçada i gràcies pel comentari.

      Elimina
  4. No soporto aquesta òpera, no la soporto... Afortunadament no entreva enguany en el meu abonament. I sí, suposo que tens raó en això de la mala gestió de la Direcció. Ho desconec molt però ensumo que alguna cosa no s'està fent bé.

    Interessant bloc, ja m'aniré posant al dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut al nostre "cafè".
      Tot i que no em desagrada la música, queda lluny de ser una de les meves òperes predilectes. Pel que fa a la mala gestió del Liceu, es fa cada dia més evident la incapacitat de l'actual direcció. Arribarà algun dia en el que es valorin més les aptituds culturals que no pas les polítiques per a dirigir un equipament cultural al nostre país? Pel moment sembla ser que no, i així ens va, retallades per tot arreu menys de càrrecs i sous de "politiquets" inútils!!
      Una abraçada

      Elimina
  5. jo en canvi, he repetit, i t'asseguro que encara em va agradar més. Debussy va fer una peça difícil d'escoltar en les veus però la música és una meravella, que cal potser preparar-la unes quantes vegades. I en Wilson, per treure's el barret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta es una d'aquelles òperes que no admeten mitges tintes. O agrada molt o gens. Jo no opino igual que tu sobre el treball de Wilson. M'agrada molt el muntatge en els seu aspecte visual, però el trobo pesat i avorrit en la direcció d'intèrprets i la seva lentitud de moviments (que no vull discutir si es el més apropiat o no), obra també del Sr.Wilson. Però com ja he dit en algun altre lloc, sobre gustos no hi ha res escrit. Tampoc vull dir que el que té més èxit popular es el millor, ja que mentre que l'altra dia, Julio Iglesias va omplir el Liceu, aquest Pélleas, ni amb entrades regalades, aconsegueix una entrada minimament interessant.

      Elimina
  6. No t'ho vas a creure...escolte molta música a casa, i m'agrada l'Òpera.
    I mai no he anat a veure'n una!!!
    :(
    Açò ho tinc que arreglar...

    Aquest ària m'encanta: http://youtu.be/nAZa2do8dYI

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a Les Arts hi ha una bona programació i amb bons cantants!
      Això de l'òpera es una cosa increïble, si a mi em diuen fa 25 anys que m'agradarà, no m'ho crec. La música sempre ha estat una de les meves aficions (clàssica, jazz...) però l'òpera ... fins inicis dels 90's en que vaig començar a aficionar-me, no n'havia mai escoltat cap de sencera. Quan comences a escoltar-ne, si es fa correctament, es a dir amb una Traviata, un Rigoletto, una Carmen o un Barbiere di Siviglia, segur que t'hi enganxes. Ara bé, si la primera òpera que vas a veure es un Wagner, un Tchaikowski o aquest Pélleas.... segur que no hi tornes, ja, ja, ja.
      Una abraçada

      Elimina
  7. Oído cocina!
    Prenc nota amic!!!

    ResponElimina
  8. Hola Josep, salí encantado y con ganas de más, me gustó muchísimo, si al día siguiente hubiera estado programada no me hubiera importado echarme otro Pélleas et Mélisande a la espalda. La música es maravillosa y la puesta en escena de Wilson le va como anillo al dedo, ya ves, para gustos los colores, a unos les gusta l'arròs al forn amb xoriço" y a otros, no es que no les guste, pero piensan que con las botifarras sobra, jeje Menos mal que no a todo el mundo le gusta lo mismo, si no cómo hubiera conseguido mi entrada. Encantado de haberos conocido, ya me pasaréis la foto que nos hicimos, me gustaría volver para algún Wagner de Bayreuth o para Iolanta con Netrebko, a ver si entonces podemos coincidir en el teatro y salir después a tomar algo.
    De verdad que ahora mismo tengo mono de Pélleas et Mélisande, y eso que el reparto no era nada del otro mundo, si hubiera sido el idóneo igual hubiera salido levitando.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegro muchísimo que salieras tan eufórico del Pelleas.
      Fue un placer conocerte y pasar un rato juntos, esperamos repetir en Barcelona o València. Por e-mail te mando la foto que nos hicimos en l'espai Liceu y que, curiosamente (hablo por mi) no salimos mal del todo.
      Ah! yo el arroz también lo prefiero sin chorizo, aunqué hay que reconocer que este, le da un toque muy especial, je, je.
      Un abrazo y hasta la póxima

      Elimina