UNA NOVENA DE PRIMERA

El divendres 29 al vespre vam tenir la sort de poder anar a l’Auditori de Barcelona per escoltar la novena simfonia de Beethoven.

El concert va començar amb l’audició de Danses d’Ibèria de Jesús Rodriguez Picó, una obra d’encàrrec per a celebrar el desè aniversari de l’Auditori. Cal dir que aquestes danses tenen molta força orquestral i gran varietat de matisos. Particularment, poques vegades una obra moderna m’ha agradat tant i val a dir que aquesta va ser l’opinió general, ja que l’autor va sortir a saludar enmig de llargs aplaudiments. Va ser el preludi que viuríem una nit extraordinària, musicalment parlant.

Després d’un petit descans, va començar la interpretació del plat fort del vespre, la simfonia número 9 en re menor de Ludwig van Beethoven.

Aquesta gran composició va ser estrenada a Viena ara fa 185 anys, concretament va ser el 7 de maig de 1824, sota la direcció del mateix Beethoven, que en aquella època ja estava completament sord. En acabar l’obra, el públic va esclatar en una gran ovació que naturalment el músic no va sentir. Beethoven es mantenia de cara als musics fins que la mezzo Caroline Unger el va convidar a girar-se per saludar els assistents. L’èxit va ser tan rotund que Beethoven va recollir fins a cinc tandes d’aplaudiments. La policia vienesa estava desconcertada ja que el protocol establia que el màxim permès eren tres tandes, un màxim reservat a la família real. Tot això s’explica en el programa de mà del concert de l’Auditori.

Tornant al concert de divendres, cal dir que l’OCB va estar magníficament dirigida pel mestre Eiji Oue amb la seva peculiar gesticulació, traient el màxim dels músics de l’orquestra. Pel que fa als solistes, Arantxa Armentia, Anna Tobella, Jeffrey Lloyd-Roberts i Gudjon Oskarsson van estar correctes en tot moment. El que si cal destacar i molt va ser l’extraordinària intervenció de l’Orfeó Català sota la direcció de Josep Vila. Magnífica la conjunció de veus de principi a fi, la qual cosa va permetre a l’Orfeó ser un dels gran triomfadors del vespre.

De la novena simfonia, poques coses a dir. Que és una de les obres clàssiques més conegudes, gracies al quart moviment, el coral, amb el famós Himne a l’Alegria de Friedrich von Schiller. Que el segon moviment és un dels fragments amb més força de Beethoven i que el tercer moviment és un dels adàgios més esplèndids que mai s’han escrit.

Al final de l’audició, el públic que omplia de gom a gom l’auditori, va premiar la interpretació amb una llarguíssima ovació de més de quinze minuts ininterromputs, que va obligar els cantants i el mestre Oue a saludar en diverses ocasions, en la darrera, per cert, Eiji Oue, amb la feina ja feta i molt ben feta, es va treure el frac i es va posar una samarreta del Barça. Una simpàtica picada d’ullet que demostra una vegada més la complicitat i la gratitud envers el seu públic.

aquí teniu la part coral del 4rt moviment, l'Himne a l'Alegria

amb l Filarmònica de Berlin dirigida per Herbert von Karajan

UNA ALTRA CLASSE AMB LA MIREIA CARBÓ

Ahir vam tenir la sort de poder assistir a una altra classe amb la Mireia Carbó. Quan n’acabem una, sempre diem que esperem tornar ben aviat, i aquesta vegada s’han acomplert els nostres desitjos, no vam tardar massa a tornar-hi. Gràcies, Mireia!.

En aquesta ocasió, les receptes van ser una coca d’oli amb verduretes, uns rollers d’albergínia i anxoves amb salsa de formatge i un flam de taronja. Són receptes molt atractives que segur que entre els que vam assistir a la classe les farem totes tres.

Com a curiositat, cal assenyalar que la recepta de la coca d’oli és de la besàvia d’una amiga de la Mireia. Ella va adaptar les mesures per fer-la més entenedora i val a dir que el resultat és sensacional. La massa es fa amb una mica de sifò o aigua mineral amb gas i no costa gens de treballar, es pot congelar, es pot coure per endavant, donant un cop de forn al moment de servir, és a dir, ho té tot aquesta recepta!.

La segona recepta que ens va ensenyar és molt divertida. Es tracta de fer un rollers amb llesques de pa aplanades amb el corró, farcides amb el que es vulgui, en aquest cas albergínia cuita al microones, formatge feta i anxoves, enrotllar-les i cobrir-les amb una salseta de formatge que ha de ser boníssima!.

I per postres, un flam de taronja. I moltes recomanacions perquè el resultat final sigui perfecte: fer el caramel amb el sucre lleugerament humitejat, amb unes gotes de suc de llimona i sense remenar-lo, perquè no cristalitzi. Batre els ous i el sucre amb un batedor de mà, amb l’elèctric la mescla agafa aire i queden foradets als flams, deixar refredar el caramel perquè no es barregin els colors, fer el bany maria sense que l’aigua arribi a bullir...


L’ambient de la classe va ser com acostumen a ser les classes amb la Mireia, distès i divertit, cosa que fa que ens sentim molt còmodes durant les dues hores que dura la classe.

Com és habitual, amb la foto de grup (gràcies Patrícia) vam donar per finalitzada aquesta trobada i, com deia al principi, ja esperem la propera!

POSTRES AMB MÚSICA: ROLANDO VILLAZÓN

Fa uns dies, en un post que el Josep va escriure sobre el Rolando Villazón, la Yvette ens va llençar un repte que era preparar algun plat inspirat en ell.

Dins de la gastronomia catalana hi ha un plat molt típic que és les postres de músic. Antigament, les cases oferien fruits secs als músics que anaven pels carrers animant les festes populars.

Encara que sigui virtualment, nosaltres voldríem oferir aquesta tartaleta de postres de músic al Rolando Villazón, tot i que no ens importaria gens poder-ho fer personalment quan torni a cantar al Liceu.

És una tartaleta de pasta brisa amb una fina capa de crema pastissera, la justa per poder-hi disposar els fruits secs i que s’aguantin bé.

Ens ha semblat adient acompanyar la tartaleta amb un coulis de maduixes, vermell com el color de la passió que el Rolando posa a les seves interpretacions.

Així doncs, aquesta és la recepta:

Ingredients per fer la pasta brisa:

- 200 g de farina
- 100 g de mantega
- 60 g de sucre
- Un pessic de sal
- 1 ou
- 3 cullerades de llet freda
- ½ culleradeta de vainilla en pols

Ingredients per a la crema pastissera:

- ½ l de llet
- 4 rovells d’ou
- 100 g de sucre
- 60 g de maizena
- 1 branca de canyella
- Pell de llimona

Ingredients per al farcit de músic:

- 50 g d’ametlles torrades
- 50 g d’avellanes torrades
- 50 g de pinyons
- 50 g de nous
- 50 g de panses sense pinyol
- 2 cullerades de gelatina de poma
- 3 cullerades d’aigua

Ingredients per al coulis de maduixes:

- 250 g de maduixes
- 100 g de sucre
- 100 ml d’aigua
- Unes gotes de suc de llimona

Preparació:

Per fer la pasta brisa, disposar la farina en forma de volcà, posar al mig la mantega, el sucre, el pessic de sal, l’ou, la vainilla i les tres cullerades de llet i treballar-ho tot primer amb una forquilla i després amb les mans. Inicialment la massa té una consistència com de sorra i després de treballar-la no gaire temps, tot queda ben incorporat. Formar una bola, embolicar-la amb paper film i deixar-la a la nevera 30 minuts.

Estirar la pasta i folrar el motlle que es vulgui utilitzar. Punxar la massa i posar-la al congelador 15 minuts perquè quan es cogui no s’infli.

Coure la pasta brisa en blanc, és a dir, buida, durant 25 minuts a 190º.

Per fer la crema pastissera, treballar els rovells d’ou amb el sucre, afegir-hi la maizena, la llet, la canyella i la llimona i posar-ho al foc fins que arrenqui el bull. Deixar refredar.

Dissoldre la gelatina en les tres cullerades d’aigua tèbia i banyar els fruits secs en aquesta gelatina, perquè quedin brillants.

Per fer el coulis de maduixes, coure les maduixes amb l'aigua, el sucre i les gotes de llimona durant 5 minuts. Triturar amb la batedora i colar. Reservar a la nevera.

Encara que inicialment sembli que el coulis queda massa líquid, un cop ha estat a la nevera, ja s’espesseix.

Una vegada cuita la pasta brisa, es deixa refredar, després s’omple amb una capa fina de crema pastissera i es disposen els fruits secs per sobre.

Decorar el plat amb el coulis de maduixes.

Com que jo sóc molt pucciniana, com a prova de l’apassionament interpretatiu del Rolando Villazón, us deixo aquest fragment de la Bohéme, que canta amb l’Ana Netrebko.

TALLER AL MUSEU DE LA XOCOLATA

Ahir un grup de blocaires i amics vam assistir a un altre taller al Museu de la Xocolata, aquesta vegada amb el nom de “Postres d’autor”.

Es tractava de fer la presentació d’un plat de postres, amb fruites, flors, diferents plats, després que els chefs pastissers Andrés i Ricardo preparessin els tres elements bàsics del plat: una pasta sableé amb cacau, un glassejat de xocolata negra i un cremós de xocolata blanca. Si voleu veure la recepta, la podeu trobar a la crònica de la Gemma.

Alhora que anaven preparant la recepta, l’Andrés i el Ricardo ens anaven donant tota una sèrie d’explicacions com ara la diferència entre la pasta brisa (per farcir) i la pasta sableé (com a base de postres, no per farcir); ens aconsellaven treballar aquestes masses amb les mans; per estirar la massa amb el corró, posar-la entre dos papers de forn; si hem de tallar la massa sableé en trossos petits, millor fer-ho en cru, amb un ganivet de serra; la crema anglesa no ha de passar de 85º, si no es quallaria...

Aquesta vegada hi havia una novetat i és que al final vam fer un concurs entre totes les presentacions, que van ser analitzades i valorades individualment per l’Andrés i el Ricardo, i que va guanyar el Roger. Enhorabona!.

Tothom hi va posar molta dedicació i realment ens vam adonar que no és tan fàcil trobar l’equilibri just a l’hora de presentar un plat, entre l’element principal i les decoracions, ja que molts de nosaltres vam decorar en excés. Tot i així, el resultat final va ser deliciós!.

Aquí us deixem unes quantes fotografies perquè veieu com va anar tot.

ELINA GARANCA

Avui voldria parlar d’una de les veus de la lírica que més està destacant actualment. Es tracta de la mezzo-soprano Elina Garanca. La veritat és que els seus dos darrers discos no paren de sonar a casa, i cada vegada que els escolto m’agrada més la veu i la seva manera de cantar.

Nascuda a Riga (Letònia) l’any 1976, Elina va començar a estudiar música a l’acadèmia propietat de la seva família a Riga i posteriorment es va traslladar a Viena per perfeccionar la tècnica. Tal i com ha confessat en alguna entrevista, li va costar decidir-se per la lírica, ja que de molt jove li agradava molt més la música pop, fins i tot es va plantejar dedicar-se a la comèdia musical. Però finalment un dia es va decidir pel món de l’òpera, suposem que la influència familiar hi va tenir molt a veure, ja que la seva mare havia estat cantant de lieder i el seu pare director de cor.

L’any 1988, quan encara estudiava, i amb només 10 dies, va haver de preparar el paper de Giovanna Seymour de l’òpera Anna Bolena de Donizetti a l’òpera de Viena. Això la va donar a conèixer, i des d’aleshores va començar a participar en altres muntatges operístics com Der Rosenkavalier o Rigoletto.

A partir del 2000 participa en muntatges com La flauta màgica, Hänsel und Gretel i Il Barbiere di Siviglia.

A partir del 2003 comença a interpretar personatges protagonistes a Cavalleria Rusticana, Die Fledermaus, Falstaff, Il Barbiere di Siviglia, La Clemenza di Tito, Cosi fan tutte, l’Stabat Mater, Els Contes d’Hoffmann, Werther i Norma.

Ja hi ha força gravacions seves en el mercat, però el darrer disc gravat en solitari és Bel Canto aparegut a inicis d’aquest any. En aquest disc, Elina Garanca interpreta àries de Donizetti (Lucrezia Borgia, L’assedio de Calais, Roberto Devereux, Dom Sebastien, Maria Stuarda), Rossini (Tancredi, Maometto II) i Bellini (Adelson e Salvani, I capuleti e i Montecchi).

“Di tanti palpiti” de l’òpera Tancredi de Rossini


Aquest any 2009 ha participat entre d’altres a Der Rosenkavalier, Carmen, La Cenerentola o I Capuletti e i Montecchi.

Precisament aquesta darrera òpera ha aparegut recentment en CD. Una magnífica i acurada gravació de la Deutsche Grammophon que compta amb el mateix repartiment que la va representar al Covent Garden de Londres. Podem gaudir d’una sensacional Elina Garanca que comparteix protagonisme amb una meravellosa Anna Netrebko i un molt digne Joseph Calleja. És una gravació que cada vegada que l’escolto més m’agraden les veus, tant de l'Elina Garanca com de l'Anna Netrebko i que em fa augmentar la meva passió per la música de Vincenzo Bellini.

Aquí us deixo un petit però deliciós fragment del duet entre Romeo (Elina Garanca) i Giulietta (Anna Netrebko), de la part final del primer acte de I Capuleti e i Montecchi de Bellini.

Per acabar, només voldria afegir que la veu d’Elina Garanca és fresca i clara i la seva manera d’interpretar és plena de matisos en tots i cadascun dels personatges als quals dóna vida. Sens dubte és una de les cantants amb més projecció del panorama operístic actual, una cantant de la qual ja se n’està parlant molt però que en els propers temps encara se’n parlarà molt més.

-

DINEM AMB LA TXELL I EL KIKE

Fa més d’un any que vam conèixer la Txell i el Kike, i des del primer dia ja vam tenir bones vibracions. Amb el pas dels mesos, la complicitat ha anat in crescendo i ha esdevingut una bona amistat.

Teníem pendent un dinar amb ells des d’aquell dia que vam anar a sopar a La Cuina Vermella de Mollet. Per fi, aquest cap de setmana ha estat possible. Però el fet de trobar-nos i assaborir alguns plats, fets amb més o menys gràcia, però amb gran il·lusió, és tan sols l’excusa que ens hem muntat per tal de passar una estona plegats i xerrar agradablement. I és que per molt bo que sigui un menjar, aquest sempre quedarà mancat d’alguna cosa si no el pots compartir amb la companyia i la conversa que només els bons amics poden aportar.

Les hores van passar volant, com és habitual quan et trobes a gust i la conversa és interessant, per tant ja estem esperant la propera trobada.

Aquests són els plats que vam compartir:

BOMBONS DE RICOTTA I PARMESÀ

Una tapa que vaig veure al bloc de l’Anna, del Kiwi Blau, molt fàcil de preparar i molt saborosa.

Ingredients:

- 150 gr de formatge ricotta
- 35 gr de formatge parmesà ratllat
- 2 cullerades soperes de llavors de sèsam

Preparació:

Per fer les boletes de formatge, es barreja bé en un bol el formatge ricotta i el parmesà fins que quedi una crema homogènia, que es pugui manipular. Fer boletes amb la crema i arrebossar-les amb les llavors de sèsam.

CULLERETA D’ESCOPINYES AMB TARONJA

Una altra tapa que vaig veure als blocs de l’Eva, del Cullerot Festuc, i de l’Anna, del Kiwi Blau. Una altra manera de menjar les escopinyes.

Ingredients:

- Una llauna d’escopinyes
- Una taronja
- Pebre
- Oli d’oliva

Preparació:

Fer una vinagreta amb el suc de les escopinyes, l’oli d’oliva i el pebre.

Tallar a pèl els grills de la taronja.

Presentar unes quantes escopinyes amb la taronja i una mica de vinagreta.

CULLERETA DE BACALLÀ AMB OLIVADA

Una altra cullereta ben senzilla, amb una combinació de colors.

Ingredients:

- Bacallà esqueixat
- 1 tomàquet madur
- Olivada
- Sal
- Oli d’oliva

Preparació:

Treure les llavors del tomàquet, ratllar-lo i amanir-lo amb una mica de sal i oli d’oliva.

Posar una mica de tomàquet al fons de la cullereta, disposar una mica de bacallà esqueixat i decorar amb una boleta d’olivada.

MOUSSE DE FOIE AMB REDUCCIÓ DE PEDRO XIMÉNEZ

Una tapa inspirada en la que vaig veure al llibre Passa’m la recepta, de la Marta Carnicero, amb alguna modificació.

Ingredients:

- 100 g de foie
- 150 ml de nata per muntar
- 150 ml de Xerès Pedro Ximénez

Preparació:

Posar el xerès en un cassó al foc, i deixar que es caramelitzi.

Triturar el foie amb la nata fins aconseguir una crema fina, amb consistència de mousse.

Posar una mica de reducció de Pedro Ximénez al fons del gotet i disposar a sobre la mousse de foie.

Decorar amb unes panses.

PHILO D’ALBERGÍNIA, PORRO, FORMATGES I NOUS

Aquesta és una recepta de l’Escola de Cuina Montserrat Seguí, que dirigeix la seva filla Marta. És una recepta que em va donar una amiga que assisteix regularment a les classes d’aquesta escola.

Ingredients per a 4 persones:

- 2 albergínies
- 2 porros
- ½ dl d’oli d’oliva i 30 g de mantega
- 75 g de nous
- 100 g de formatge parmesà ratllat
- 100 g de formatge emmental ratllat
- 4 fulls de pasta philo
- Barreja d’enciams

Preparació:

Rentar les albergínies, tallar-les ben primes amb una mandolina i deixar-les en una escorredora amb sal, durant 20 minuts. Assecar les làmines d’albergínies amb paper de cuina i posar-les en una safata de forn, lleugerament amanides amb oli. Coure-les al forn, escalfat a 180ºC, durant 20 minuts. Deixar-les refredar, tallar-les a trossos petits i reservar-les.

Escalfar l’oli i la mantega i estofar els porros nets i tallats a tiretes fines.

Triturar les nous i afegir-les a les verdures, juntament amb els formatges.

Dividir cada full de pasta philo en sis trossos i el farcit en vuit parts.

En una safata de forn, disposar quatre trossos de pasta philo, pintar-los lleugerament amb oli i cobrir-los amb quatre trossos de pasta philo més. Posar una part del farcit sobre cada ració i tornar a posar dos fulls més de pasta philo en cadascuna d’elles. Repetir l’operació i acabar amb pasta philo.

Introduir la safata al forn, escalfat prèviament a 170ºC, i daurar la pasta amb el gratinador i aire. Vigilar que no es cremi la pasta, ja que es torna daurada molt ràpidament.

Acompanyar el cruixent de pasta philo amb una barreja d’enciams.


FRICANDÓ DE LLAGOSTINS

Del llibre del David Lienas La cuina mediterrània, aquesta recepta que és una adaptació seva del tradicional fricandó de carn de vedella.

Ingredients per a 4 persones:

- 20 llagostins
- 350 g de cebes de Figueres
- 300 g de pastanaga
- 200 g de tomàquet canari pelat i sense llavors
- 4 alls
- 350 g de gírgoles
- 20 g de moixernons secs
- 25 g de ceps secs
- 50 g de farina
- 25 ametlles torrades, pelades i picades
- 200 cl de vi blanc
- 1 fulla de llorer
- Una branqueta de farigola
- Ciboulette per decorar
- Pebre negre
- Sal
- Oli d’oliva
- 600 ml de fumet de peix

Per a la picada:

- Oli d’oliva verge extra
- Fulles de julivert picat
- ½ all

Preparació:

Pelar les cues dels llagostins de manera que el cap quedi adherit al cos de l’animal. Reservar les pells dels llagostins per preparar el fumet. Fregir els llagostins en oli d’oliva en una cassola a foc viu, Fer-los volta i volta, enrossir-los per fora i deixar-los crus per dins. Reservar-los.

Ofegar la ceba picada ben fina a foc lent en l’oli de fregir els llagostins fins que comenci a estar rossa. Afegir-hi la pastanaga pelada i tallada ben fina i deixar-la ofegar a foc lent fins que s’enrosseixi.

Mentre la pastanaga es cou, netejar bé les gírgoles, tallar-les a trossos grossos, saltar-les en una paella a foc viu amb molt poc oli, salpebrar-les i, quan hagin desprès tota l’aigua, abocar-les al sofregit. Abocar-hi el tomàquet i deixar-lo ofegar fins que hagi desprès tota l’aigua de vegetació. Mesclar-hi les ametlles picades i deixar-les ofegar.

Rentar els bolets secs procurant que no els quedin restes de terra. Es poden posar en remull en aigua perquè s’hidratin i la deixin anar, però els bolets perdran una mica de gust. Un cop estiguin els bolets nets, afegir-los al sofregit i deixar-los ofegar bé.

Desglaçar-ho amb el vi blanc i deixar que se n’evapori l’alcohol.

Afegir la farina al sofregit i ofegar-la a foc molt lent. D’aquesta manera es farà més digerible. Mullar-lo amb uns 600 ml de fumet de peix ben calent. Remenar-ho bé per deixatar la farina. Salpebrar-ho i afegir-hi el llorer i la farigola, lligats. Deixar coure el guisat fins que el conjunt adquireixi consistència de napat. Afegir-hi la picada.

Just abans de servir, escalfar els llagostins amb el sofregit a foc lent.

SOPA DE MADUIXOTS, FLAM DE PANNACOTTA I CRUMBLE

Una altra recepta de l'Escola de Cuina Montserrat Seguí, que també em va passar l'amiga que em va passar la de la pasta philo. Em sembla que m'hauré d'apuntar a alguna classe d'aquestes!.

Ingredients per a 4 persones:

Per a la sopa de maduixots:

- ½ kg de maduixots
- 75 g de sucre
- Unes gotes de suc de llimona
- 1 dl d’aigua

Per al flam de pannacotta:

- ¼ l de nata líquida per muntar
- 50 g de sucre
- 1 beina de vainilla
- 2 fulls de gelatina

Per al crumble:

- 25 g de mantega
- 25 g de farina
- 25 g d’ametlla en pols
- 25 g de sucre moreno

Preparació:

Per fer la sopa de maduixots, rentar-los, tallar-los a trossos i deixar-los macerar durant 20 minuts en el sucre i unes gotes de suc de llimona. Triturar-los i posar-los en un cassó al foc, deixar-los coure 5 minuts a foc lent, retirar-los i reservar-los.

Per fer la pannacotta, escalfar la nata líquida, dissoldre el sucre i perfumar amb la beina de vainilla, fins que arrenqui el bull. Fora del foc, afegir la gelatina prèviament remullada en aigua freda i escorreguda. Posar la mescla en els motlles i deixar que quallin. Per poder desemmotllar més fàcilment la pannacotta, és millor que estigui congelada i descongelar-la unes hores abans, perquè agafi la consistència de flam.

Per fer el crumble, barrejar tots els ingredients fins aconseguir una pasta com d’engrunes. Posar-les sobre una silpat i coure al forn durant 8 o 10 minuts, fins que agafin color daurat.

Per servir el plat, en un plat fons posar un flam de pannacotta, posar al voltant la sopa de maduixots i decorar amb el crumble.

I per acompanyar el cafè, unes receptes de la Pastisseria Canal, de Barcelona, que vaig veure al programa Cuines, de TV3, una setmana dedicada a la cuina dels bombons a casa.

ROQUES BLANQUES

Ingredients:

- 2oo g de palets d’ametlla torrada
- 50 g de festucs
- 75 g d’albercocs secs
- 190 g de xocolata blanca

Preparació:

Desfer la xocolata al bany maria o al microones a potència molt baixa, i remenant molt sovint.

La recepta diu temperar la xocolata fins que estigui a 28 graus, però com que jo la vaig desfer al microones a potència molt baixa, em va quedar desfeta i poc calenta, així que em vaig estalviar el pas de temperar-la.

Incorporar els palets d’ametlla, els festucs i els albercocs tallats a trossets i remenar-ho bé.

Fer muntanyetes de xocolata sobre un paper de forn i deixar refredar els bombons a la nevera.

BOMBONS DE TARONJA

Ingredients:

- 100 g de nata
- 50 g de melmelada de taronja amarga
- La pell de mitja taronja ratllada
- 225 g de xocolata negra
- 15 g de mantega
- 25 de cacau en pols

Preparació:

Fer bullir la nata en un cassó, incorporar-hi la melmelada de taronja i remenar-ho tot.

Després, posar la xocolata trossejada en un bol i afegir-hi la nata i la melmelada bullint. Remenar-ho i incorporar-hi la pell de taronja i la mantega a temperatura ambient. A continuació, folrar una safata amb paper film i abocar-hi la xocolata.

Deixar-ho refredar a la nevera durant 24 hores. Per acabar, desemmotllar la xocolata, tallar-la a quadradets i cobrir-los amb cacau en pols.

S’ha de tenir cura que aquests bombons estiguin freds, ja que mentre són a taula i van guanyant temperatura, s’estoven una mica.

Per acabar només volíem deixar constància que, la Txell i el Kike tot i venir motoritzats, ens van dur uns lliris preciosos del jardí de casa seva.

Gràcies amics i fins ben aviat.
-

VILLAZÓN, LA PASSIÓ EN STAND BY

El passat 29 d’abril vam llegir en el bloc de les amigues Villazonistes, que el Rolando Villazón suspenia totes les actuacions fins a finals d’any, ja que li han diagnosticat un quist a les cordes vocals i per tant s’ha de sotmetre a una intervenció quirúrgica i necessitarà un cert període de temps per a la recuperació plena.

Tal i com va explicar el mateix Villazón en un comunicat de premsa pocs dies més tard, això és una circumstància poc agradable però força habitual en els cantants d’òpera i per tant els especialistes mèdics coneixen molt bé com tractar-ho.

Des del nostre bloc, i com aficionats a l’òpera i admiradors del gran tenor mexicà, desitgem una ràpida recuperació i que torni a cantar i encantar el més aviat possible, ja que trovarem a faltar la seva passió dalt d’un escenari.

Mentrestant, us deixem al Rolando Villazón interpretant un dels fragments més populars de la Manon de Massenet, representada al Liceu el juny del 2007 juntament amb la Natalie Dessay, una altra cantant que també va haver de pasar un parell de vegades pel quiròfan per problemes a les cordes vocals.

Ànims Rolando, t’esperem !

REALMENT SÓM AL 2009 ?

Ahir, com bon aficionat (no hooligan) a l’esport que sóc, vaig seure davant el televisor disposat a gaudir d’una nova exhibició futbolera d’aquest Barça del segle XXI.

Segle XXI?, per moments em vaig haver de gratar els ulls per creure la increïble retransmissió televisiva que estava veient. Una retransmissió pròpia dels millors temps del franquisme i tot i que veia les imatges per TV3, aquestes provenien de la nacionalista televisió espanyola. Una televisió pública que paguem amb els nostres impostos.

M’havia de fixar molt, perquè per moments, dubtava si les imatges eren en color o en blanc i negre. Veient el Messi, el Piqué i el Bojan, era clar que eren en color, però us ben juro que hi va haver moments memorables que em van fer dubtar del que veia.

La retransmissió esportiva va ser tan desastrosa que fins i tot les d’Antena 3 semblen molt bones, però pel que fa a la part no esportiva, ...... no se m’acut l’adjectiu adient.

Abans del partit, a les Espanyes, hi havia dues grans preocupacions: 1) a les grades no es veurien massa banderes espanyoles, i 2) preveien grans xiulades al “himno nacional” i als reis d’Espanya.

Per tal que això no transcendís, i seguir mantenint enganyats a la resta de ciutadans de l’Estat, es van prendre mesures. A saber, d’ikurriñes n’hi havia un fotimer, però per art de màgia no se’n va veure gairebé cap per televisió. De senyeres encara se’n van poder veure algunes. És a dir, no hi ha “rojigualdes”, doncs esborrem la resta i ja està. Pel que fa al “himno nacional”, la xiulada va superar de llarg la pitjor de les previsions, per tant què va fer la inefable televisió espanyola?, tallar les imatges i connectar amb Barcelona i Bilbao per veure “l’ambient”. Després d'aquesta "gran primícia informativa", tornen les imatges de València. Ah! “el himno” ja s’havia acabat i començava el partit. Però cap problema, durant el descans passen les imatges dels equips escoltant “el himno” amb la música a tota pastilla i el so d’ambient (els xiulets) silenciats. D’això se’n diu censura oi?, o potser “democràcia hispana”?

Aquesta és la manipulació que intenta silenciar permanentment els nacionalismes basc i català, imposant (com sempre per la força) el nacionalisme “ejpañol”... I després s’estranyen que hi hagi gent que reclami la independència.

Atenció, estem parlant només d’un partit de futbol, fixeu-vos bé, si en un acte esportiu de dues hores són capaços de cometre tantes aberracions, faríem bé en preguntar-nos quantes n’estan cometent durant les 24 hores del dia de cadascun dels 365 dies de cada any, de tots aquests anys?

Però tranquils, aquí no passa res. El Barça ha guanyat i tots estem contents, i tota la “caspa” que seguim patint, .... ens l’empassem i a tirar endavant!

-

CASTELLERES DE SANTS

Els Castellers de Sants hem celebrat amb èxit el nostre 16è aniversari. Però avui voldria parlar d’un castell que per tercer any consecutiu s’ha descarregat en la diada de vigílies de l’aniversari.

Es tracta ni més ni menys d’un castell exclusivament femení, fet per les dones, noies i nenes de la Colla. Aquest any ha estat un quatre de sis amb el pilar al mig, però amb l’entusiasme i la dedicació amb que l’han preparat fa pensar que en properes ocasions, aquests castells poden pujar un pis més.

I és que les dones fins fa molt poques dècades tenien totalment vetada la seva participació en el món casteller. Per descomptat que al segle XIX era impossible, però és que fins ben avançada la segona meitat del segle XX no es va començar a poder veure amb certa assiduitat la presència femenina en les construccions castelleres. És ben cert que alguna dona havia participat fa anys en alguna construcció castellera a la ciutat de Tarragona, però ho havien fet de forma molt excepcional i en algun cas, fins i tot amagant la seva condició de dona.

Va ser als anys setanta del segle XX que és va normalitzar la participació femenina en els castells, principalment en indrets allunyats del que s’anomena “zona tradicional castellera”.

En l’actualitat és totalment impensable fer castells i no comptar amb la participació de tothom, i és per això que algunes colles (molt poques, tot s’ha de dir) de tant en tant realitzen alguna construcció únicament femenina. Per tal de fer-ho, es necessita un gran nombre de dones i noies per cobrir totes les places d’un castell i per descomptat, que aquestes tinguin la tècnica i l’empenta necessària per assolir-lo.

A Sants es donen les dues condicions, quantitat i qualitat i per tant, des de fa tres anys, les castelleres de la Colla ens ofereixen un castell que agraïm tots aquells que gaudim d’aquesta activitat tan popular de la cultura catalana.

.

VICHYSSOISE DE POMA

Ara que ja comença a fer calor, us proposo una recepta lleugereta, de la Mireia Carbó, del llibre “La cuina que no amoïna”.

És una vichyssoise diferent, amb la combinació de la poma, que li dóna un gust molt refrescant.

Ingredients:

- 4 pomes
- 3 porros
- 50 g de mantega
- ½ l de llet
- ½ l d’aigua
- Sal
- Pebre

Preparació:

Pelar i tallar les pomes a daus. Netejar i tallar la part més blanca dels porros a rodanxes.

Posar la mantega en una cassola i saltejar-hi els porros i les pomes, a foc mitjà, durant uns 10-15 minuts, sense que agafin color. Afegir-hi la llet i l’aigua, sal i pebre. Deixar-ho coure uns 15 minuts més.

Triturar-ho tot amb la batedora elèctrica, fins aconseguir una crema ben fina. Passar-la pel colador xinès i servir-la ben freda.

Aquesta crema es pot servir acompanyada de crostons de pa, encenalls de pernil o bocinets de poma ruixats amb llimona.

Per aromatitzar aquesta crema i fer-la encara més refrescant, s’hi poden afegir unes fulles de menta fresca picada.
-

GELAT DE IOGURT GREC I MADUIXES

Aquesta és una de les tres receptes que ens va ensenyar la Mireia Carbó en la darrera classe a què vam assistir. Ràpidament l’he posat en pràctica i ha quedat un gelat molt bo i molt cremós. És d’aquells que no te’n pots menjar només un!.

La Mireia ens va recomanar fer servir gots de plàstic com a motlles i amb les quantitats de la recepta a mi me n’han sortit una dotzena.








Ingredients:

- 3 ous
- 100 g de sucre
- 400 ml de nata per muntar
- 1 iogurt grec Eroski
- 1 pessic de sal

- 250 g de maduixes
- 50 g de sucre

Preparació:

Tritureu les maduixes amb els 50 g de sucre fins aconseguir una crema homogènia i feu-la coure durant 5 minuts. Deixar-la refredar, per utilitzar-la posteriorment amb la resta dels ingredients.

Separeu les clares dels rovells. Munteu les clares a punt de neu amb el pessic de sal. Munteu els rovells amb el sucre fins que tripliquin el volum. Semi-munteu la nata.

Barregeu els rovells amb el iogurt grec i afegiu-hi amb cura les clares i la nata.

Pinteu l’interior dels gots de plàstic amb una mica de crema de maduixes. Disposeu el gelat fins a la meitat del got, poseu-hi una cullerada de crema de maduixa i acabar d’omplir el got amb gelat.

Observacions:

Per desemmotllar el gelat, la Mireia ens va ensenyar un truc que consisteix en agafar el got amb les dues mans i fer-les lliscar pel got, tot girant alhora la mà dreta cap a l’esquerra i la ma esquerra cap a la dreta. Jo ho he fet així i el gelat s’ha desemmotllat molt bé.
-

UNA ALTRA CLASSE A CAN CARBÓ

Ahir una bona colla de blocaires vam assistir a una altra classe de la Mireia Carbó al Club Social Caprabo – Eroski, lúdica i gastronòmica alhora. I és que anar a una classe de la Mireia és garantia segura que ens ho passarem bé, amb la seva simpatia i el seu sentit de l’humor, i fent-nos a tots una mica còmplices de les seves bromes.

En aquesta ocasió, les receptes que ens va ensenyar van ser: pebrots italians farcits, bacallà amb salsa de codonyat i ànima de cítric amb canonets de figues i gelat de iogurt grec i maduixes.

Per a la recepta dels pebrots, va preparar un farcit amb carn picada, dàtils, pinyons i un ou. Una dada a tenir en compte: quan preparem un farcit de carn picada, fins a una quantitat d’un quilo, només hem de fer servir un ou, si en poséssim més, ens quedaria un farcit massa dur, amb massa ou quallat. Va acompanyar els pebrots amb una salsa de cebes, porros, all, brou i vi blanc. Una altra cosa a tenir en compte és que es poden congelar, és a dir, ja que ens hi posem, en fem força quantitat i ja tenim dinars preparats per endavant o de carmanyola.

Una de les coses estrella de la classe va ser l’explicació de com fer els canonets de figues (figues “pajareras”) que decoraven el plat de bacallà. Es tracta de tallar les figues en dues meitats, posar-les entre dos trossos de paper de forn, aplanar-les amb el corró i posar-les al forn a 150º durant 3 minuts. En calent, es desenganxen del paper i se’ls dóna forma de canonet. Oi que he après bé la lliçó, Mireia?.

No cal dir que, segons la imaginació de cadascú, aquests canonets poden acompanyar altres plats. Què us sembla un canonet clavat en una bola de gelat?.

Concentrada com estava en els canonets, quasi em deixo d’explicar-vos que la Mireia va acompanyar el bacallà amb una salsa de ceba i codonyat, amb la ratlladura de mitja llimona (imprescindible).

I per postres, gelat de iogurt grec i maduixes. El gelat fet amb ous, sucre, nata muntada i iogurt grec. Amb les maduixes i el sucre farem una crema i per omplir els motlles, farem servir alternativament base de gelat i crema de maduixes.

Com ja és habitual, al final de la classe, ens vam fer la foto de rigor amb la Mireia (gràcies una altra vegada, Patty, per fer-nos les fotos), tot i que no hi érem tots, ja que alguns blocaires van haver de marxar de pressa.

Gràcies també al Club Social Caprabo Eroski per l’oportunitat que ens dóna d’assistir a aquestes classes i no cal dir que ja estem esperant la propera!.

.