Durant la setmana, les
pluges ens feien patir perquè dissabte un grup de blocaires teníem una cita per
visitar la Garrotxa, de la mà del gastrònom Pep Nogué, i amb la il·lusió que
ens feia, no podia ser que el dia se’ns n’anés enlaire!. Afortunadament, va fer
molt bon dia, la qual cosa ens va
permetre compartir una colla d’activitats molts interessants; potser en Pauet de Santa Pau, amb les seves prediccions
meteorològiques, ja sabia que faria bon dia, però bé, d’això ja us en parlaré
més endavant.
Per començar, en Jordi
Vilarrassa, president del mercat d’Olot, ens va donar la benvinguda i en nom
del mercat ens va obsequiar amb un fantàstic esmorzar amb pa amb tomàquet i
embotits autòctons, fesols de Santa Pau amb botifarra negra, coca de sucre i
uns porrons de vi amb els quals alguns van demostrar la seva destresa.
La regidora de Promoció
Econòmica de l’Ajuntament d’Olot ens va parlar de la feina que fan els mercats
per tal d’apropar els productes de la terra als clients que, en definitiva,
seran els consumidors finals.
En Gerard Xifra,
president de l'Associació d'Hostalatge de la Garrotxa i membre del grup Cuina
Volcànica, ens va parlar d’aquest projecte, creat l’any 1994, amb la intenció
d’apropar-nos un seguit de plats de la cuina tradicionals elaborats amb
productes de la comarca, cultivats en terrenys d’origen volcànic, cosa que els
dóna unes característiques i una personalitat pròpies.
Un dels productes que
forma part d’aquesta cuina volcànica és el fajol, una planta d’origen xinès poc
coneguda fora de la Garrotxa. La Carme de Can Rovira, de Batet de la Serra, ens
va fer una demostració de com s’elaboren les farinetes de fajol i en varem fer
un tast, boníssimes!.
Després de passejar-nos
per les diferents parades del mercat, abans de marxar, el Pep ens va presentar
en Pauet de Santa Pau, un mecànic de professió i meteoròleg d’afició, que ens
va explicar un sistema tradicional de preveure el temps tot l’any, que s’ha de
fer la nit de Sant Silvestre i que consisteix en agafar una ceba, tallar-la per
la meitat i separar capes, una per cada més de l’any. A cadascuna d’elles s’hi
posa una cullerada de sal i es deixa tota la nit. L’endemà, es miren les capes
i si la sal s’ha mullat, vol dir que aquell mes serà plujós. No sabem si aquest
mètode té gaire base científica, però si més no, serveix per mantenir viva una
tradició.
Acabada la visita al
mercat, varem anar cap a la Vall de Bianya, on en un mas de l’any 1681, el Mas Farró, el Casimir i la seva mare Rosita,
elaboren dos tipus de formatge artesanal, un de cabra i un d’ovella, a partir
de llet crua dels seus ramats. Actualment tenen unes 300 ovelles i unes 150
cabres.
El Casimir ens va
explicar tot el procés d’elaboració, des del moment de munyir les cabres i les
ovelles, fins que els formatges passen a les càmeres per reposar durant tres
mesos abans de ser etiquetats i posats a la venda. Varem tenir ocasió
d’assaborir els dos tipus de formatges que eren deliciosos, la qual cosa posa
de manifest que la feina ben feta dóna resultats excel·lents. El Pep va definir
els artesans del formatge com a “cuiners de la llet”, una definició molt
encertada, no us sembla?.
I per dinar, cap a
l’Hostal dels ossos, a Batet de la Serra, on ens esperava un menú tradicional de
la cuina volcànica amb productes de la comarca. Entrants: cullereta de cabell
d’àngel amb serrat d’ovella, fesols de Santa Pau i confitat i sopeta de farro;
primer plat: niu volcànic (botifarra negra amb trinxat de verdures) i els
macarrons de la iaia per als més petits i per a algú que no ho és tant; segon
plat: braó de xai de ramat amb patata i ceba al forn i per acabar, dues
postres: mousse de iogurt de la Fageda amb poma i fajol i farinetes de fajol
amb mel. Tot un festival de sabors, olors i colors!.
I encara a la tarda, una
darrera activitat, la visita a Ratafia Russet, a Olot. El Xavi ens va explicar
com elabora la ratafia a partir de 18 herbes i espècies i nous verdes,
macerades en alcohol. El millor moment per recollir les herbes i les nous és a
finals de juny, per Sant Joan i Sant Pere. El temps de maceració dels
ingredients en l’alcohol és d’un any aproximadament, transcorregut el qual,
s’hi afegeix aigua sense sucre i després de reposar dos mesos, es buida la
meitat de la bota i s’hi afegeix aigua i sucre, per deixar-ho reposar tres
mesos més, moment en què la ratafia estarà llesta per a ser assaborida.
El Xavi és una persona
de tarannà tranquil i reposat, amb una filosofia de la vida que es va reflectir
quan, una mica en to de broma, ens va comentar que és bo que la gent faci
ratafia a casa, d’aquesta manera ell no n’ha de fabricar tanta, és a dir, que a
ell ja li està bé treballar en la mesura en què ho fa, sense ambicionar més,
cosa que moltes vegades porta molts mals de cap. I una altra cosa a tenir en
compte, és el preu raonable de la seva ratafia perquè, tal com diu ell, si
tingués un preu elevat, només podria prendre ratafia l’elit.
En resum, va ser una
jornada molt ben aprofitada, en què varem gaudir de bona companyia, amb
blocaires que ja ens coneixíem i d’altres a qui varem poder posar cara ahir, i
és que la família virtual creix dia a dia!.
Moltes gràcies al Pep
per haver-nos preparat un dia tan rodó, i als amics de Fem un mos, Miquel i
Sion, per haver-ho organitzat. Quan dieu que és la propera?.
